{"id":2693,"date":"2012-08-19T12:03:38","date_gmt":"2012-08-19T11:03:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2693"},"modified":"2012-08-25T12:05:10","modified_gmt":"2012-08-25T11:05:10","slug":"soldats-olimpics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/08\/19\/soldats-olimpics\/","title":{"rendered":"Soldats ol\u00edmpics"},"content":{"rendered":"

Alguns catalans hem pogut constatar amb certa perplexitat que bona part dels atletes del nostre pa\u00eds participants en els Jocs de Londres han tornat havent fet papers for\u00e7a destacats i extremadament contents i satisfets per haver competit sota bandera espanyola. Uns esportistes que per aquesta mateixa ra\u00f3 han estat aplaudits fins a fer-se mal a les mans per una altra bona colla de compatriotes que no dubten a pujar als altars de la mitomania uns nois i noies que s\u2019avenen a representar la naci\u00f3 que ens esclavitza.
\nEstad\u00edsticament parlant, \u00e9s indiscutible que el medaller de la delegaci\u00f3 del pa\u00eds ve\u00ed del costat seria molt m\u00e9s esc\u00e0s sense l\u2019aportaci\u00f3 dels atletes catalans. Nom\u00e9s cal fer un petit recompte, petit b\u00e0sicament perqu\u00e8, amb catalans o sense, la collita medallera ib\u00e8rica ha estat tirant a migrada si ho comparem amb la primera fila, digueu Xina, digueu els Estats Units, digueu Fran\u00e7a o digueu la Gran Bretanya, per citar alguns que guanyen metalls a cabassats. Tanmateix, en circumst\u00e0ncies de normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, la delegaci\u00f3 catalana no tindria res a envejar a la majoria. Per exemple, podria situar-se davant d\u2019alguns estats de m\u00e9s dimensi\u00f3 demogr\u00e0fica i geogr\u00e0fica, i si penso en algun nom penso en Espanya. S\u00f3n faves comptades. O, m\u00e9s ben dit, medalles comptades.
\nDe tant en tant se senten a explicar casos d\u2019esportistes que se sentirien m\u00e9s identificats competint per Catalunya. S\u00f3n encara exemples a\u00efllats. Testimonials. I estranyament minoritaris si es t\u00e9 en compte la temperatura independentista creixent a casa nostra. Qu\u00e8 passa? \u00c9s que tots els esportistes s\u00f3n del PP? O de Ciutadans? O del PSC? O d\u2019Uni\u00f3? Segur que no. El que passa \u00e9s que a casa nostra competir esportivament al servei de l\u2019enemic t\u00e9 una mena de butlla que no trobem en altres fronts. Tradicionalment s\u2019ha argumentat, amb una certa actitud entre condescendent i autojustificativa, que si la pol\u00edtica no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aconseguir que Catalunya competeixi internacionalment, no es pot pas exigir a jugadors, atletes o nedadors que sacrifiquin les seves expectatives esportives i posin en risc una carrera brillant tot plegat per un comprom\u00eds nacional incert. Un argument que s\u2019estampa contra la realitat. Poques vegades s\u2019ha aconseguit un objectiu sense el comprom\u00eds o esfor\u00e7 dels mateixos implicats o interessats. Encara hi hauria servei militar obligatori, per exemple, si haguessin hagut de suprimir-lo els pol\u00edtics. Contr\u00e0riament, la pol\u00edtica va reaccionar gr\u00e0cies al coratge dels insubmisos i, un cop oberta l\u2019escletxa amb algunes penes de pres\u00f3 pel mig, el desencadenant va acabar sent l\u2019allau d\u2019objectors que va col\u00b7lapsar el sistema buidant les casernes i fent impossible atorgar places de servei social a tothom. \u00c9s gr\u00e0cies a la mobilitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes que avui els joves no han de passar per una experi\u00e8ncia tan absurda com \u00e9s fer el soldat. Negar-se a fer el soldat esportiu \u00e9s el mateix. Per\u00f2 molt menys arriscat i perill\u00f3s. Als esportistes catalans que creguin que haurien de competir sota bandera catalana no se\u2019ls pot demanar m\u00e9s esfor\u00e7 que a la resta de compatriotes. Per\u00f2 s\u00ed el comprom\u00eds que els pertoca. (Article publicat a Pres\u00e8ncia el 19 d’agost de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns catalans hem pogut constatar amb certa perplexitat que bona part dels atletes del nostre pa\u00eds participants en els Jocs de Londres han tornat havent fet papers for\u00e7a destacats i extremadament contents i satisfets per haver competit sota bandera espanyola. Uns esportistes que per aquesta mateixa ra\u00f3 han estat aplaudits fins a fer-se mal a […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2693","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2693"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2695,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693\/revisions\/2695"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}