{"id":2700,"date":"2012-07-29T12:13:59","date_gmt":"2012-07-29T11:13:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2700"},"modified":"2012-08-25T12:16:37","modified_gmt":"2012-08-25T11:16:37","slug":"classics-del-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/07\/29\/classics-del-genere\/","title":{"rendered":"Cl\u00e0ssics del g\u00e8nere"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\">Ara que ve l\u2019estiu i sembla que tot plegat es deixondeix una mica i qui pot es relaxa i qui no pot cerca una mica d\u2019evasi\u00f3 de l\u2019angoixa de la crisi en alguna ombra clement, volia dedicar aquest article a compartir amb vosaltres la joia que m\u2019ha provocat la lectura d\u2019un cl\u00e0ssic entre els cl\u00e0ssics del g\u00e8nere negre. Em refereixo a <em>El son etern<\/em> de Raymond Chandler. La Magrana ha publicat no fa gaires setmanes la traducci\u00f3 al catal\u00e0 d\u2019aquesta hist\u00f2ria fonamental de detectius protagonitzada pel m\u00edtic Phillip Marlowe que, val a dir-ho, m\u2019he empassat sense que se m\u2019hagin enganxat a la mem\u00f2ria ni la imatge de Humprey Bogart, ni encara menys la de Lauren Bacall, els dos actors que van posar cara als personatges principals en la no menys imprescindible per\u00f2 substancialment diferent versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica.<br \/>\nTots els ingredients del g\u00e8nere polic\u00edac desfilen per un relat que podr\u00edem considerar inaugural del perfil de tipus dur d\u2019integritat a prova de bales i moralitat curada d\u2019espants. Un personatge, el de Marlowe, amb totes les caracter\u00edstiques que, a partir d\u2019ell i amb el perm\u00eds del Sam Spade de Dashiell Hammet, li caldran a tot protagonista can\u00f2nic de s\u00e8rie polic\u00edaca per resultar convincent: un sentit de l\u2019observaci\u00f3 especialment afuat, un grau alt\u00edssim de cinisme, el posat taciturn i desmenjat, una resist\u00e8ncia impertorbable, tot i algun moment de feblesa davant dels encants femenins, una bona gavardina i una inequ\u00edvoca afici\u00f3 pel whisky com a combustible del cos i de l\u2019esperit.<br \/>\nA <em>El son etern<\/em> el mestre Chandler basteix una hist\u00f2ria de crims encadenats amb un sentit del ritme impecable, sense treves ni meandres argumentals, directe a barraca, i, sobretot, amb unes descripcions de llocs i persones gaireb\u00e9 notarial, obsessiva, que en alguns moments raneja la literatura d\u2019atestat policial, b\u00e9, sempre que es pugui imaginar un policia redactant un atestat meticul\u00f3s amb estil a m\u00e9s d\u2019efic\u00e0cia. Ambients densos, personatges foscos i ambigus, di\u00e0legs brillants, tensi\u00f3 mesurada. Llegir <em>El son etern<\/em> en aquesta nova traducci\u00f3 que ens ofereix La Magrana \u00e9s un goig sense pal\u00b7liatius, la joia aut\u00e8ntica del retrobament amb un cl\u00e0ssic entre els cl\u00e0ssics del g\u00e8nere.<br \/>\nI si aquest llibre us ha obert la gana de tastar el g\u00e8nere de lladres i serenos, com que encara em queda una bona tirada per arribar al final d\u2019aquest article us puc afegir una altra recomanaci\u00f3 que us deixar\u00e0 especialment reconfortats. No \u00e9s encara un cl\u00e0ssic per\u00f2 no es pot negar que s\u2019hi est\u00e0 situant de manera ferma entre els mestres negres de tots els temps, amb un reguitzell de novel\u00b7les escrites sota el pseud\u00f2nim de Benjamin Black que permeten al gran escriptor John Banville deixar-se anar pels rostos de la narrativa policia en un exercici d\u2019estil magistral que ens aporta tots els ingredients del g\u00e8nere amb un to literari excel\u00b7lent. L\u2019\u00faltim lliurament de la s\u00e8rie protagonitzada pel prosector Quirke \u00e9s titula <em>Mort a l\u2019estiu<\/em> i ens torna a submergir en l\u2019herm\u00e8tica societat dublinesa dels anys cinquanta en un cas on es barreja poder, religi\u00f3, abusos i silencis. Bona lectura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ara que ve l\u2019estiu i sembla que tot plegat es deixondeix una mica i qui pot es relaxa i qui no pot cerca una mica d\u2019evasi\u00f3 de l\u2019angoixa de la crisi en alguna ombra clement, volia dedicar aquest article a compartir amb vosaltres la joia que m\u2019ha provocat la lectura d\u2019un cl\u00e0ssic entre els cl\u00e0ssics [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-2700","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2700"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2700\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2701,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2700\/revisions\/2701"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}