{"id":2764,"date":"2012-09-29T17:42:23","date_gmt":"2012-09-29T16:42:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2764"},"modified":"2012-09-29T17:44:02","modified_gmt":"2012-09-29T16:44:02","slug":"del-mirall-basc-al-mirall-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/09\/29\/del-mirall-basc-al-mirall-catala\/","title":{"rendered":"Del mirall basc al mirall catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

Qui ens havia de dir, als catalans, nom\u00e9s fa un parell de mesos (un parell de mesos?, un parell o tres de setmanes!), que aquella enveja sana, aquella fascinaci\u00f3, aquella admiraci\u00f3 que tenien molts independentistes catalans pel Pa\u00eds Basc hauria canviat fins al punt que ara s\u00f3n aquells senyors i senyores del nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que, amb gran curiositat, for\u00e7a prevenci\u00f3 i un cert estupor, voldrien tenir les coses tan clares com sembla, perqu\u00e8 de moment, com nom\u00e9s ho sembla, les tenim a Catalunya.
\nMolts catalans de la ceba han viscut durant anys enlluernats pels bascos, amb excursions emocionants al pa\u00eds de tots els colors del verd, com si fos la terra promesa. Els m\u00e9s agosarats fins i tot van intentar fer, en els anys de plom, cursos accelerats de radicalisme per importar la lluita de carrer i la verbositat arrauxada i els jerseis de punt gruixut a casa nostra. M\u00e9s enll\u00e0 dels jerseis de punt gruixut, puc dir que aquesta d\u00e8ria basquista no nom\u00e9s no m\u2019ha entusiasmat mai sin\u00f3 que sempre que he pogut he denunciat la desgr\u00e0cia dels catalans d\u2019haver de viure, sense haver-ho demanat, amb la pistola d\u2019ETA al clatell i la de l\u2019Estat a la cara. Contr\u00e0riament, per\u00f2, durant molt de temps i fins no fa gaire, per ser respectat en el m\u00f3n independentista catal\u00e0 havies de tenir coneixences abertzales. Convidar algun batasuno a fotre quatre bruels en un m\u00edting era el s\u00fammum del radicalisme recreatiu. Anar pels llocs pontificant sobre el conflicte basc no nom\u00e9s estava ben vist sin\u00f3 que donava prestigi i a cada cotxe bomba o anunci de treva temporal et feies la barba d\u2019or analitzant a consci\u00e8ncia el sentit d\u2019all\u00f2 que si una cosa no tenia era sentit. No ho he comptat, per\u00f2 probablement Catalunya \u00e9s el lloc del m\u00f3n amb m\u00e9s especialistes sobre el Pa\u00eds Basc, al davant d\u2019ells i tot.
\nMentrestant, al mirall basc, han anat fent a la seva, obsequiant-nos amb algun copet a l\u2019esquena i una gastronomia excel\u00b7lent quan els hem visitat, per\u00f2 absolutament indiferents, quan ha calgut, a les nostres reivindicacions. No tinc cap retret contra els bascos. Han anat sempre a la seva i ben fet que han fet. El pa a l\u2019ull l\u2019hem tingut aqu\u00ed, pensant-nos que ten\u00edem res m\u00e9s en com\u00fa amb el poble basc que unes relatives ganes de marxar d\u2019Espanya. Amb perspectiva hist\u00f2rica, avui es veuen dues coses:
\n1. A Catalunya hem estat l\u2019ase dels cops de la impot\u00e8ncia espanyola contra el llenguatge de les bombes. Com que nosaltres hem estat militarment inofensius, cleca. Com que no ens hi torn\u00e0vem, cleca. Com que les entom\u00e0vem amb voluntat negociadora i pedag\u00f2gica, cleca.
\n2. L\u2019aposta catalana per la via pol\u00edtica, democr\u00e0tica i pac\u00edfica, est\u00e0 comen\u00e7ant a donar resultats. Segurament vam tornar-nos pacifistes a h\u00f2sties, quan passada una guerra civil cruel i una repressi\u00f3 brutal vam entendre que contra l\u2019aparell repressor espanyol sempre tenim les de perdre. La nostra ra\u00f3 de ser i la nostra ra\u00f3 d\u2019estat s\u2019han refor\u00e7at perqu\u00e8 hem tingut clar que la millor manera per intentar desarmar els espanyols \u00e9s utilitzar la for\u00e7a de la majoria i la munici\u00f3 de les paraules. No guanyarem, potser, per\u00f2 ja hem conven\u00e7ut. (Publicat a la resvista Pres\u00e8ncia el 30 de setembre de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui ens havia de dir, als catalans, nom\u00e9s fa un parell de mesos (un parell de mesos?, un parell o tres de setmanes!), que aquella enveja sana, aquella fascinaci\u00f3, aquella admiraci\u00f3 que tenien molts independentistes catalans pel Pa\u00eds Basc hauria canviat fins al punt que ara s\u00f3n aquells senyors i senyores del nord de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2764","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2764"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2764\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2770,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2764\/revisions\/2770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2764"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2764"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}