{"id":306,"date":"2009-04-14T19:01:30","date_gmt":"2009-04-14T18:01:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=306"},"modified":"2009-11-13T20:21:04","modified_gmt":"2009-11-13T19:21:04","slug":"proxima-estacio-winesburg-ohio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/04\/14\/proxima-estacio-winesburg-ohio\/","title":{"rendered":"Pr\u00f2xima estaci\u00f3, Winesburg, Ohio"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>De Sherwood Anderson<\/a> es diu que \u00e9s un dels escriptors m\u00e9s influents del primer ter\u00e7 del segle XX en el panorama literari nord-americ\u00e0, una ploma de la qual s\u00f3n deutors\u00a0figures com ara Ernest Hemingway<\/a>, William Faulkner<\/a>, Thomas Wolfe<\/a> o John Steinbeck<\/a>. Poca broma, doncs, amb el senyor Anderson, del qual acabo de llegir l’extraordin\u00e0ria Winesburg, Ohio, <\/em>que passa per ser la seva obra mestra. No conec prou a bastament el fecund\u00edssim univers literari del segle passat al pa\u00eds de les barres i les estrelles i, per tant, no puc dir si estic d’acord amb la frase del senyor Paul Auster<\/a> que figura en la faixa promocional del llibre, que en catal\u00e0 ha editat Viena Edicions<\/a>, i que defineix Winesburg, Ohio<\/em> com \u00abuna de les grans obres de la literatura moderna nord-americana\u00bb. Un servidor nom\u00e9s us pot dir que despr\u00e9s d’haver-la llegit n’he quedat molt i molt satisfet. M’ha agradat la manera de construir una novel\u00b7la que no \u00e9s una novel\u00b7la, a partir de relats curts independents que no acaben de ser totalment independents perqu\u00e8, poc a poc, com en un exercici de patchwork literari, van\u00a0confegint una hist\u00f2ria coral que no entenc com \u00e9s que el senyor Robert Altman <\/a>no la va portar al cinema perqu\u00e8 sembla\u00a0un material\u00a0fet per a ell. Unes hist\u00f2ries un p\u00e8l surrealistes per\u00f2 sense abandonar la versemblan\u00e7a, uns personatges extravagants, entranyables, solitaris i existencialment fracassats que transiten per un paisatge de desolaci\u00f3 provinciana plens de somnis per\u00f2 buits de realitat. Tot plegat desgranat d’una manera aparentment desconnectada pel detallisme psicol\u00f2gic i les descripcions impressionistes d’un Anderson que condueix la narraci\u00f3 com aquell que va explicant contes a la vora del foc. Un retaule de personatges i vides malgastades en\u00a0el que sobresurt\u00a0aquell que acaba relligant tota la hist\u00f2ria surant per damunt de la resta, el jove periodista George Willard, una \u00e0nima inquieta i desubicada que culmina la hist\u00f2ria amb un final obert que, malgrat tot, l’autor no deixa de marcar amb un cert fatalisme que presagia no gaire res de bo. Winesburg, Ohio<\/em>, una del\u00edcia que val la pena no deixar passar de llarg. Per cert,\u00a0molt ben trobada\u00a0la coberta de l’edici\u00f3 catalana amb aquest American Gothic<\/a><\/em>, del magn\u00edfic pintor\u00a0nord-americ\u00e0\u00a0Grant Wood<\/a>. <\/span><\/p>\n

(Per acabar, una perla extreta d’aquest llibre publicat el 1919 i que est\u00e0 ambientat en el tombant de segle XIX al XX. El narrador\u00a0anuncia\u00a0l’adveniment d’una nova era que qualifica com\u00a0“l’inici de l’edat m\u00e9s materialista\u00a0en la hist\u00f2ria del m\u00f3n, en la qual hi hauria guerres sense patriotisme, la gent s’oblidar\u00e0 de D\u00e9u i nom\u00e9s prestaria atenci\u00f3 a les regles morals, i el desig de poder substituiria el desig de servir i la bellesa quedaria relegada en un tres i no res davant la terrible cursa de la humanitat per posseir coses”. Sherwood Anderson dixit<\/em>, senyores i senyors.\u00a0Quin visionari!)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De Sherwood Anderson es diu que \u00e9s un dels escriptors m\u00e9s influents del primer ter\u00e7 del segle XX en el panorama literari nord-americ\u00e0, una ploma de la qual s\u00f3n deutors\u00a0figures com ara Ernest Hemingway, William Faulkner, Thomas Wolfe o John Steinbeck. Poca broma, doncs, amb el senyor Anderson, del qual acabo de llegir l’extraordin\u00e0ria Winesburg, […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=306"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":907,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306\/revisions\/907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}