![\"DIBUIX:](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2013\/10\/780_008_4881734_20130929_C.jpg\")
<\/a>DIBUIX: RAMON BUCH<\/p><\/div> El Teatre Coliseum de Barcelona ofereix des de fa uns dies The hole, un espectacle de cabaret que ha generat una certa pol\u00e8mica pr\u00e8via per la retirada d\u2019alguns p\u00f2sters promocionals que han estat considerats indecorosos per a la salubritat moral d\u2019una ciutat on molta gent ensenya el sexe sense cap vergonya per pixar a les cantonades quan la bufeta es boteix. Pol\u00e8mica moral a banda, el que realment m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquest espectacle \u00e9s l\u2019entrevista a una de les vedets principals de l\u2019espectacle, de nom art\u00edstic Terremoto de Alcorc\u00f3n. La senyora alertava, en una resposta al periodista d\u2019El Punt Avui Jordi Bordes, del risc que Barcelona es converteixi \u201cen una ciutat avorrida com Brussel\u00b7les\u201d. L\u2019entrevistada, que considera que arribar a ser com Brussel\u00b7les \u00e9s negatiu, hi afegeix: \u201cA Barcelona, com aquell qui diu, \u00e9s impossible fer res. O tens una llei d\u2019horaris, o qualsevol altra normativa.\u201d El Teatre Coliseum de Barcelona ofereix des de fa uns dies The hole, un espectacle de cabaret que ha generat una certa pol\u00e8mica pr\u00e8via per la retirada d\u2019alguns p\u00f2sters promocionals que han estat considerats indecorosos per a la salubritat moral d\u2019una ciutat on molta gent ensenya el sexe sense cap vergonya per pixar a les […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281,648,201],"tags":[294,5405,5409],"class_list":["post-3149","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","category-pais-patit","category-presencia","tag-nitunivos","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3149"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3157,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3149\/revisions\/3157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nTota una declaraci\u00f3 de principis que no \u00e9s pas exclusiva d\u2019aquesta persona sin\u00f3 que forma part d\u2019una teoria for\u00e7a estesa que considera, en primer lloc, que les ciutats han de ser llocs divertits i, en segon lloc, que el concepte diversi\u00f3 \u00e9s sin\u00f2nim de permissivitat normativa i disbauxa.
\nAdmeto que el meu concepte de diversi\u00f3 no deu coincidir amb el de la senyora Terremoto, del nom de la qual es pot deduir que \u00e9s una mica m\u00e9s moguda que un servidor. Per\u00f2 haig de dir que he estat diverses vegades a Brussel\u00b7les i, m\u00e9s que avorrida, la qualificaria de ciutat tranquil\u00b7la, que no \u00e9s exactament el mateix. No m\u2019hi he avorrit gens, a Brussel\u00b7les, un indret on \u00e9s possible disfrutar sense obligar tothom qui \u00e9s a prop teu a compartir la teva manera de fruir. A m\u00e9s, una ciutat pot no ser divertida i ser perfectament acollidora. Una ciutat acollidora \u00e9s aquella que, a m\u00e9s de diversi\u00f3, permet treballar-hi a gust o viure-hi amb comoditat. Poden ser m\u00e9s sorolloses o m\u00e9s silencioses, m\u00e9s netes o m\u00e9s brutes, m\u00e9s tolerants o m\u00e9s intransigents, per\u00f2 aix\u00f2 dep\u00e8n no tant de les lleis que no deixen fer res sin\u00f3 de la ciutadania que decideix dotar-se d\u2019aquestes normes. I a Barcelona, tot i que hi ha feina per fer, est\u00e0 b\u00e9 que les autoritats electes s\u2019estimin m\u00e9s l\u2019estil d\u2019una pl\u00e0cida capital europea que no pas l\u2019ambient s\u00edsmic per al gaudi del qual ja hi ha The hole al Coliseum, sense necessitat de convertir tota la ciutat en un gran cabaret. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 29 de setembre de 2013)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"