{"id":3187,"date":"2014-01-05T12:46:48","date_gmt":"2014-01-05T11:46:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3187"},"modified":"2015-03-12T12:44:21","modified_gmt":"2015-03-12T11:44:21","slug":"el-pare-brown-en-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/01\/05\/el-pare-brown-en-catala\/","title":{"rendered":"El pare Brown en catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"els-relats-del-pare-brown_g.k.-chesterton_libro-OMAC359\"<\/a> No \u00e9s gens exagerat afirmar que el senyor G.K. Chesterton (1874-1936), juntament amb Oscar Wilde i Mark Twain, forma part de la tripleta de fabricants de m\u00e0ximes, aforismes i frases lapid\u00e0ries m\u00e9s important de les lletres angleses modernes, entenent la modernitat com un per\u00edode d\u2019una certa longevitat temporal i no pas com la realitat instant\u00e0nia amb qu\u00e8 es defineix el terme avui dia. Chesterton va ser un gran polemista del seu temps, un grand\u00edssim torracollons del pensament, una d\u2019aquelles ments capaces d\u2019estirar el coll enmig dels corrents majoritaris i sotjar el personal que l\u2019envolta amb prou distanciament cr\u00edtic per ser capa\u00e7 d\u2019assenyalar tots els reis nus que desfilen en la societat greg\u00e0ria i alhora despullar les convencions de tota faramalla access\u00f2ria. Un outsider, un esperit lliure, un radical que, tanmateix, exerceix no pas des dels marges, de la contracultura, sin\u00f3 ancorat en la m\u00e9s profunda ortod\u00f2xia cat\u00f2lica, que no deixa de ser una posici\u00f3 d\u2019un cert exotisme enmig d\u2019anglicans. Aquesta milit\u00e0ncia religiosa pot semblar contradictori i fins i tot generar anticossos en un lector liberal. Prevencions que es desfan com un terr\u00f3s de sucre nom\u00e9s de submergir-se en l\u2019obra d\u2019aquest gran murri que va viure a cavall de dos segles passats per\u00f2 que, com tots els bons, ha deixat p\u00e0gines perfectament actuals sense necessitat de ser gaire tunejades. De Chesterton n\u2019han quedat un fotimer d\u2019articles de premsa, uns quants assajos memorables i una imprescindible Autobiografia, que hem pogut llegir per aquests verals b\u00e0sicament gr\u00e0cies a la feina de l\u2019editor Vallcorba, per b\u00e9 que, amb poques excepcions, ho hem hagut de fer en castell\u00e0. Des de fa unes setmanes, tanmateix, disposem d\u2019un quilo llarg de paper ordenat en 1.200 p\u00e0gines que aplega la traducci\u00f3 al catal\u00e0 de tots els relats polic\u00edacs del Pare Brown, mostra excel\u00b7lent del per\u00edode fundacional del g\u00e8nere negre que Chesterton tamb\u00e9 va conrear i que nom\u00e9s un pedant o alg\u00fa que no ha llegit qualificaria com a obra intel\u00b7lectualment menor, de passatemps, recreativa. A Els Relats del pare Brown (RBA-La Magrana)<\/a> s\u2019hi apleguen no nom\u00e9s un recull de narracions molt entretingudes de lladres i serenos sin\u00f3 que, paral\u00b7lelament a l\u2019amenitat, el lector pot gaudir d\u2019algunes perles afor\u00edstiques, entre les quals destaca una de les millors definicions relacionades amb la novel\u00b7la negra: \u201cEl criminal \u00e9s l\u2019artista creatiu; el detectiu tan sols \u00e9s el cr\u00edtic.\u201d Seria exagerat qualificar aquest volum com la b\u00edblia de la narrativa detectivesca, per\u00f2 sens dubte \u00e9s de just\u00edcia incloure\u2019l entre els llibres sagrats del g\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s gens exagerat afirmar que el senyor G.K. Chesterton (1874-1936), juntament amb Oscar Wilde i Mark Twain, forma part de la tripleta de fabricants de m\u00e0ximes, aforismes i frases lapid\u00e0ries m\u00e9s important de les lletres angleses modernes, entenent la modernitat com un per\u00edode d\u2019una certa longevitat temporal i no pas com la realitat instant\u00e0nia […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,201],"tags":[5401,5409],"class_list":["post-3187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-presencia","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3187"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3458,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187\/revisions\/3458"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}