![\"La](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2009\/04\/linies-de-falla_nancy-huston_libro-omac034.jpg\")
<\/a>La portada <\/p><\/div>\n
Acabo de llegir L\u00ednies de falla<\/a><\/em> (La Magrana, 254), de Nancy Huston<\/a>. Excel\u00b7lent hist\u00f2ria familiar amb un desenvolupament argumental original\u00edssim tant pel que fa als protagonistes-narradors com tamb\u00e9 per la successi\u00f3 cronol\u00f2gica dels esdeveniments. M\u2019explico: El llibre est\u00e0 estructurat en quatre cap\u00edtols en cadascun dels quals els narradors s\u00f3n, respectivament, dos nens i dues nenes de sis anys d\u2019edat. El nexe d\u2019uni\u00f3 entre les personatges i hist\u00f2ries \u00e9s el fet que s\u00f3n les generacions successives d\u2019una mateixa fam\u00edlia: la bes\u00e0via, l\u2019\u00e0via, el pare i el fill, que expliquen els avatars que els porten des de la Calif\u00f2rnia del 2004 a l\u2019Alemanya de 1943.\u00a0Per aquest ordre. Perqu\u00e8 la principal gr\u00e0cia de la novel\u00b7la \u00e9s que la narraci\u00f3 comen\u00e7a a principis d\u2019aquest segle amb el petit Solly i acaba amb la hist\u00f2ria de la seva bes\u00e0via entre nazis, amb un argument que es va desteixint progressivament, cada vegada fent-se m\u00e9s prim, per\u00f2 alhora descobrint m\u00e9s inc\u00f2gnites, a partir del primer cap\u00edtol, en que se\u2019ns presenten tots quatres personatges, besn\u00e9t, n\u00e9t, filla i mare, en un gens convencional sistema de relacions familiars. En cada nou cap\u00edtol, desapareix el personatge m\u00e9s jove, i el seg\u00fcent passa a tenir sis anys, i aix\u00ed successivament fins a retrobar l\u2019origen d\u2019una hist\u00f2ria sobre la qual l\u2019autora ja ens ha deixat anar pistes, camins i detalls que van deslligant-se i relligant-se en un magn\u00edfic relat escrit de final a principi com un flaixbac\u00a0interminable que no retorna mai al present sin\u00f3 que es va endinsant inexorablement cap al passat. Ben resolt, ben travat, i una hist\u00f2ria dura i commovedora sobre uns fets hist\u00f2rics for\u00e7a desconeguts com s\u00f3n els segrestos de nadons als pa\u00efsos de l’est durant el nazisme per donar en adopci\u00f3 a fam\u00edlies alemanyes, una narraci\u00f3 que, malgrat tot,\u00a0\u00a0explota\u00a0amb habilitat i sense estrid\u00e8ncia ni exageraci\u00f3 el punt d\u2019humor i ingenu\u00eftat que permet la llic\u00e8ncia de donar la veu a criatures de sis anys. En aquest sentit, tot i que en algun moment es fa dif\u00edcil assumir que s\u2019est\u00e0 llegint el relat d\u2019una mainada, en general l\u2019esfor\u00e7 per adaptar el vocabulari al nivell d\u2019alumne de prim\u00e0ria (de gamma\u00a0espavilada) i emprar el discurs\u00a0de\u00a0l\u00f2gica implacable dels infants resulta for\u00e7a reeixit, defugint tothora el pur infantilisme. Una gran hist\u00f2ria, tant pel que s\u2019hi explica com per com s\u2019explica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Acabo de llegir L\u00ednies de falla (La Magrana, 254), de Nancy Huston. Excel\u00b7lent hist\u00f2ria familiar amb un desenvolupament argumental original\u00edssim tant pel que fa als protagonistes-narradors com tamb\u00e9 per la successi\u00f3 cronol\u00f2gica dels esdeveniments. M\u2019explico: El llibre est\u00e0 estructurat en quatre cap\u00edtols en cadascun dels quals els narradors s\u00f3n, respectivament, dos nens i dues […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":332,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions\/332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}