{"id":33,"date":"2011-01-24T10:13:57","date_gmt":"2011-01-24T09:13:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=33"},"modified":"2011-01-24T13:49:26","modified_gmt":"2011-01-24T12:49:26","slug":"parlar-suec-a-finlandia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/01\/24\/parlar-suec-a-finlandia\/","title":{"rendered":"Parlar suec a Finl\u00e0ndia"},"content":{"rendered":"
\"Una<\/a>

Una escola a la localitat finlandesa de Vasa<\/p><\/div>\n

(El 29 de mar\u00e7 de 2007 vaig publicar aquest article a la revista\u00a0Pres\u00e8ncia, despr\u00e9s d’una estada a la regi\u00f3 suec\u00f2fona de Finl\u00e0ndia. En aquests dies de pol\u00e8mica ling\u00fc\u00edstica, em sembla oport\u00fa recuperar el reportatge per veure com tracten el pluriling\u00fcisme en altres verals.)<\/em><\/p>\n

Expliquen que el fam\u00f3s dramaturg Samuel Becket va definir Finl\u00e0ndia com el pa\u00eds on la gent \u00e9s silenciosa en dos idiomes. Una ironia que descriu for\u00e7a b\u00e9 el car\u00e0cter reservat d\u2019aquest poble que als hiverns habita un paisatge gaireb\u00e9 en blanc i negre, (blanc de neu, negre de foscor), per\u00f2 retrata una situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s legal que no pas real: la rep\u00fablica de Finl\u00e0ndia, independitzada de R\u00fassia l\u2019any 1917 despr\u00e9s d\u2019una mica m\u00e9s d\u2019un segle d\u2019annexi\u00f3, va establir de bon comen\u00e7ament la cooficialitat: el fin\u00e8s i el suec, una llengua, aquesta \u00faltima, present al pa\u00eds despr\u00e9s de set segles de relaci\u00f3 amb el regne suec, del qual Finl\u00e0ndia va formar part fins al 1808. De fet, a Finl\u00e0ndia el suec, llengua de cort, va tenir rang de llengua oficial molt abans que el mateix fin\u00e8s. Finl\u00e0ndia, \u00e9s clar, t\u00e9 una altra parla protegida, el sami, en via d\u2019extinci\u00f3 com el poble del mateix nom, despectivament anomenats lapons, poc menys de 4.000 individus.
\nSuec i fin\u00e8s. Dues realitats descompensades. <\/strong>Dels 5,2 milions de ciutadans d\u2019aquest estat menys poblat que Catalunya per\u00f2 amb deu vegades m\u00e9s extensi\u00f3, nom\u00e9s el 6%, amb prou feines 300.000 persones, parlen suec. I va baixant. Malgrat tot, a difer\u00e8ncia dels catalans amb el catal\u00e0, poden adre\u00e7ar-se en suec a qualsevol inst\u00e0ncia p\u00fablica en tot el territori finland\u00e8s, encara que no sigui zona de parla sueca. Actualment, el suec es parla a la capital, H\u00e8lsinki (Helsingfors, en suec); a la prov\u00edncia de Nyland (Usimaa, en fin\u00e8s); a les illes \u00c4land, amb una ampl\u00edssima autonomia pol\u00edtica per\u00f2 nom\u00e9s 27.000 habitants, i a la zona d\u2019Ostrob\u00f2tnia (Pohjanmaa, en fin\u00e8s). \u00c9s en aquesta \u00faltima regi\u00f3, a l\u2019oest del pa\u00eds, on la llengua sueca \u00e9s m\u00e9s activa a nivell social i demogr\u00e0fic.
\nConviv\u00e8ncia. <\/strong>Birger \u00c4kerholm t\u00e9 52 anys i porta una empresa de transports a la zona. El seu idioma matern \u00e9s el suec i considera que la situaci\u00f3 d\u2019aquesta llengua est\u00e0 empitjorant. \u00abCada cop hi ha menys dependents a les botigues que parlin suec, la gent quan es casa amb finesos es passa al fin\u00e8s, i als serveis p\u00fablics, com ara als hospitals, la situaci\u00f3 no \u00e9s dolenta per\u00f2 \u00e9s francament millorable.\u00bb
\nLa conviv\u00e8ncia entre els dos idiomes no \u00e9s senzilla. \u00abSi socialment vols fer-te sentir, has de parlar en fin\u00e8s, \u00e9s l\u2019idioma per sortir-te\u2019n\u00bb, explica Mia Bergfors, que regenta una botiga en un dels mercats coberts m\u00e9s c\u00e8ntrics de la petita ciutat de Vaasa (Vasa, en suec), la capital d\u2019Ostrob\u00f2tnia.
\nPla\u00e7a portu\u00e0ria de 57.000 habitants, Vasa va ser fundada el 1606 pel rei Carles IX, quan Finl\u00e0ndia era sueca. Ara fa un any, un altre rei Carles de Su\u00e8cia, Carles XVI Gustau, va viatjar a la rep\u00fablica finlandesa per presidir, amb gran alegria popular, el 400 aniversari de la fundaci\u00f3 de la ciutat, que t\u00e9 una aclaparadora majoria de parla finesa: tres de cada quatre habitants. La situaci\u00f3 als municipis de la regi\u00f3, en canvi, arriba a capgirar-se amb escreix, amb casos com els pobles de Maxmo (Maksamaa, en fin\u00e8s) o N\u00e4rpes, amb m\u00e9s del 90 per cent de parlants de suec. Paradoxalment, a Su\u00e8cia, pa\u00eds m\u00e9s multicultural, hi ha poques poblacions amb un percentatge tan alt de parlants de suec.
\nUlla-Maj Wideroos, de 56 anys, \u00e9s ve\u00efna de N\u00e4rpes. Tamb\u00e9 \u00e9s diputada del Partit del Poble Suec i ministra adjunta de Finances del govern de coalici\u00f3 finland\u00e8s. \u00abEls que parlem suec tenim una bona situaci\u00f3, amb molts drets, per\u00f2 avui dia encara ens cal lluitar per aquests drets\u00bb, comenta. \u00abEl problema \u00e9s m\u00e9s gros per als que parlen suec en municipis de majoria finesa\u00bb, hi afegeix la ministra.
\nUn ve\u00efnatge idiom\u00e0tic que no \u00e9s senzill, per\u00f2 s\u00ed absolutament civilitzat. Extremadament correcte. Escrupolosament regulat. I \u00e9s que, de fet, malgrat l\u2019equiparaci\u00f3 t\u00e8cnica a nivell nacional, sobre el terreny, \u00e9s a dir, als municipis, la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica est\u00e0 dissenyada amb un llibre d\u2019hist\u00f2ria en una m\u00e0 i una calculadora a l\u2019altra. Cada municipalitat tria el seu estatus: \u00edntegrament fin\u00e8s; \u00edntegrament suec; biling\u00fce de majoria finesa, i biling\u00fce de majoria sueca. Complicat. Complicat fins a l\u2019extrem que la retolaci\u00f3, que, naturalment, \u00e9s biling\u00fce, est\u00e0 ordenada en funci\u00f3 del municipi on \u00e9s el cartell. Aix\u00ed, a Maxmo els indicadors per anar a la capital de la regi\u00f3 indiquen \u00abVasa\/Vaasa\u00bb, mentre que passant per Kaskinen (K\u00e4sko, en suec), el mateix indicador diu \u00abVaasa\/Vasa\u00bb. En aquest reportatge, per descomptat, les traduccions de top\u00f2nims entre par\u00e8ntesis segueixen el mateix criteri.
\nAl gust del client. <\/strong>L\u2019equilibri ling\u00fc\u00edstic comen\u00e7a per la retolaci\u00f3 al carrer i acaba a la caixa dels establiments p\u00fablics. Marjo Aaltonen t\u00e9 29 anys i treballa en una cafeteria pr\u00f2xima al diari en suec de la ciutat, el Vasabladet. La seva llengua materna \u00e9s el fin\u00e8s, per\u00f2 no t\u00e9 cap inconvenient a canviar: \u00abVaig aprendre el suec a l\u2019escola i parlo amb cada client el seu idioma. Si no conec el client i no s\u00e9 qu\u00e8 parla, dic el preu en tots dos idiomes\u00bb, explica Marjo. Aquest costum \u00e9s habitual en els comer\u00e7os, en alguns dels quals fins i tot nom\u00e9s d\u2019entrar et pregunten com prefereixes ser at\u00e8s. La t\u00e0ctica m\u00e9s discreta de la Marjo, segons comenta ir\u00f2nicament ella mateixa, t\u00e9 un petit inconvenient. \u00abPer endevinar l\u2019idioma del client, aquest ha de dir alguna cosa m\u00e9s que hola! En fin\u00e8s per dir hola! diem hei!, mentre que en suec diuen hej! S\u2019escriuen diferent, sonen igual.\u00bb
\nVe\u00efns, per\u00f2 no fam\u00edlia. <\/strong>Tot i les similituds en la salutaci\u00f3, el suec i el fin\u00e8s s\u00f3n ve\u00efns, per\u00f2 no s\u00f3n pas\u00a0fam\u00edlia. El primer forma part del conjunt d\u2019idiomes escandinaus, on tamb\u00e9 hi ha el dan\u00e8s, el fero\u00e8s, el noruec i l\u2019island\u00e8s, amb un alt grau d\u2019intel\u00b7ligibilitat: tots els escandinaus s\u2019entenen entre si amb relativa comoditat. El fin\u00e8s \u00e9s de la branca de les uralianes, com l\u2019estoni\u00e0 o l\u2019hongar\u00e8s. Aquest fet i la poca tirada dels parlants de fin\u00e8s a aprendre suec dificulten for\u00e7a la comunicaci\u00f3 entre els parlants d\u2019una i altra llengua si un dels dos no es passa a la de l\u2019interlocutor.
\n\u00ab\u00c9s bo tenir dos idiomes, \u00e9s una riquesa per a Finl\u00e0ndia\u00bb, explica Hanno Luukkonen, un militar de 55 anys que no parla gota de suec tot i que diu que l\u2019ent\u00e9n. Acabat de retirar, Luukkonen es presenta a les eleccions pel partit conservador Kokoomus. Al peu de la seva furgoneta convida a caf\u00e8 i pastes els que passegen pel mercat a l\u2019aire lliure, on la gent no sembla notar que, malgrat el sol radiant del migdia, la temperatura \u00e9s per sota de deu sota zero. A mercat s\u2019hi sent parlar fin\u00e8s i suec, indistintament. \u00abEl tema ling\u00fc\u00edstic no el toquem durant la campanya\u00bb, assegura el candidat d\u2019una formaci\u00f3 que, a Vasa, no t\u00e9 gaires adeptes entre els parlants de suec, m\u00e9s afins al Partit del Poble Suec i als socialdem\u00f2crates. Aix\u00f2 s\u00ed, tot i les reivindicacions ling\u00fc\u00edstiques, el sentiment nacional \u00e9s inequ\u00edvoc, segons Lars Rosenblad, un dels responsables del rotatiu local: \u00abNo som suecs de Finl\u00e0ndia. Som finlandesos que parlen suec.\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(El 29 de mar\u00e7 de 2007 vaig publicar aquest article a la revista\u00a0Pres\u00e8ncia, despr\u00e9s d’una estada a la regi\u00f3 suec\u00f2fona de Finl\u00e0ndia. En aquests dies de pol\u00e8mica ling\u00fc\u00edstica, em sembla oport\u00fa recuperar el reportatge per veure com tracten el pluriling\u00fcisme en altres verals.) Expliquen que el fam\u00f3s dramaturg Samuel Becket va definir Finl\u00e0ndia com el […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[5406],"class_list":["post-33","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-anant-pel-mon","tag-anant-pel-mon"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1481,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33\/revisions\/1481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}