{"id":3345,"date":"2014-08-14T13:13:59","date_gmt":"2014-08-14T12:13:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3345"},"modified":"2014-12-09T13:15:01","modified_gmt":"2014-12-09T12:15:01","slug":"sempre-ens-quedara-cayo-largo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/08\/14\/sempre-ens-quedara-cayo-largo\/","title":{"rendered":"Sempre ens quedar\u00e0 Cayo Largo"},"content":{"rendered":"<p>Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l&#8217;edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d&#8217;un gran cinema, ens hem de conformar resignadament a veure les pel\u00b7l\u00edcules de la senyora Lauren Bacall a la televisi\u00f3 o b\u00e9, successivament, en cintes de v\u00eddeo, DVD o desc\u00e0rregues digitals. D&#8217;aquesta gran actriu n&#8217;hem disfrutat unes quantes cintes, i em sembla, parlo almenys per mi, que cap no ens ha decebut. Si n&#8217;hagu\u00e9s de citar alguna d&#8217;especialment memorable diria Dark Passage (La senda tenebrosa) i molt especialment Cayo Largo, una hist\u00f2ria que atrapa durant una tempesta, de manera claustrof\u00f2bica i quasi teatral en un hotelet rec\u00f2ndit de Florida, figures de la immensa talla de Humphrey Bogart, Eduard G. Robinson, Lionel Barrymore i Claire Trevor, amb un estol de secundaris impecable dirigits pel no menys magistral John Huston.<br \/>\nLa Bacall ha estat una de les grans actrius de tots els temps sense necessitat d&#8217;haver guanyat mai cap Oscar per una interpretaci\u00f3, ni esdevenir mite o referent generacional. Ni tan sols haver estat l&#8217;esposa d&#8217;un mostre de la pantalla com Bogart en va eclipsar la seva personalitat, ni fora ni dins de l&#8217;escena. Bacall no va tenir la pres\u00e8ncia imponent de Greta Garbo, no va gaudir de l&#8217;energia de Katharine Hepburn, no llu\u00efa la grandesa esc\u00e8nica de Bette Davis; no va assolir el poder ic\u00f2nic de Marilyn Monroe; no arrossegava cors per l&#8217;atractiu salvatge d&#8217;Ava Gardner o Rita Hayworth; no va ser dol\u00e7a com Ingrid Bergman. No va ser res de tot aix\u00f2 perqu\u00e8 en va fer prou amb un parell d&#8217;ulls fulminants i un registre de mirades que ho deien tot. En va tenir prou, tot i que els cin\u00e8fils (o cin\u00e8fags, com \u00e9s el meu cas) que hem estat v\u00edctimes del doblatge ens vam perdre tamb\u00e9 una veu captivadora. Lauren Bacall va morir ahir, per\u00f2 readaptant aquella frase m\u00edtica del seu Bogart a Casablanca, sempre ens quedar\u00e0 Cayo Largo. <strong><em>(Publicat a El Punt Avui el 14 d&#8217;agost de 2014)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l&#8217;edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d&#8217;un gran cinema, ens hem de conformar resignadament a veure les pel\u00b7l\u00edcules de la senyora Lauren Bacall a la televisi\u00f3 o b\u00e9, successivament, en cintes de v\u00eddeo, DVD o desc\u00e0rregues digitals. D&#8217;aquesta gran actriu [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5389,281],"tags":[5411,5395],"class_list":["post-3345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-la-tres","category-ni-tu-ni-vos","tag-a-la-tres","tag-ni-tu-ni-vos-2"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3345"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3346,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3345\/revisions\/3346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}