{"id":3381,"date":"2014-12-05T10:46:53","date_gmt":"2014-12-05T09:46:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3381"},"modified":"2015-02-19T13:48:36","modified_gmt":"2015-02-19T12:48:36","slug":"cercas-realitat-i-friccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/12\/05\/cercas-realitat-i-friccio\/","title":{"rendered":"Cercas, Marco, realitat i fricci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"650_RH29723.jpg\"<\/a><\/p>\n

Que Javier Cercas publiqui un llibre \u00e9s, des de fa molts anys, una invitaci\u00f3 a la lectura. Una aposta segura. Una promesa certa de satisfacci\u00f3. Amb El impostor<\/em> no hi ha novetat, per tant. Forma part d\u2019aquella categoria d\u2019obres de l\u2019autor que, com fins a cert punt Soldados de Salamina<\/em> i, especialment, Anatom\u00eda de un instante<\/em>, podr\u00edem anomenar falsa realitat, ficci\u00f3 realista o (personalment em quedo amb aquesta) fricci\u00f3 liter\u00e0ria, producte del frec constant entre diverses disciplines, entre el m\u00f3n de deb\u00f2 i l\u2019inventat, que no deixa de formar part del m\u00f3n de deb\u00f2 perqu\u00e8 est\u00e0 inventat per alg\u00fa de deb\u00f2. Sigui com sigui, Cercas no en diu ni falsa realitat, ni ficci\u00f3 realista, ni encara menys literatura de fricci\u00f3, en diu relats reals, per tant escriurem relat real, concepte que ha fet fortuna com a subg\u00e8nere h\u00edbrid del g\u00e8nere h\u00edbrid per excel\u00b7l\u00e8ncia que \u00e9s la novel\u00b7la.
\nQuan un comen\u00e7a a llegir El impostor<\/em>, com havia passat quan un comen\u00e7ava a llegir Soldados…<\/em> o, anys m\u00e9s tard, se submergia en Anatom\u00eda…<\/em>, pensa que l\u2019obra de l\u2019autor giron\u00ed, o del giron\u00ed d\u2019origen extremeny, o de l\u2019autor extremeny d\u2019arrels gironines, o de l\u2019autor que \u00e9s una mica de tot plegat, pensa que Cercas hauria de ser lectura obligat\u00f2ria no nom\u00e9s a les facultats on s\u2019ensenya literatura sin\u00f3 tamb\u00e9 en totes les d\u2019Hist\u00f2ria i tamb\u00e9 en les de Periodisme. Els estudiants aprendrien com es fa recerca documental, com es recull la mem\u00f2ria oral, com es contrasta una cosa i l\u2019altra i, finalment, com es presenta tot plegat escrit de forma rigorosa i alhora amena, trepidant. Llegidora. Una lli\u00e7\u00f3 integral per a molts redactors que sovint incorren en la superficialitat per guanyar amenitat; un model per a un bon grapat d\u2019investigadors del passat que topen contra la inintel\u00b7ligibilitat quan han de posar l\u2019erudici\u00f3 negre sobre blanc.
\nPer tant un comen\u00e7a a llegir Cercas pensant que El impostor<\/em>, i abans Anatom\u00eda…<\/em> i anteriorment Soldados…<\/em>, per aquest ordre o per qualsevol altre, haurien de ser lectura obligat\u00f2ria, per\u00f2 a mesura que es van passant p\u00e0gines la impressi\u00f3 va canviant; a mig llibre, la convicci\u00f3 s\u2019escrostona; quan s\u2019arriba a l\u2019\u00faltima p\u00e0gina el lector no nom\u00e9s no ha abandonat la idea que Cercas hauria de ser lectura obligat\u00f2ria per als aprenents d\u2019historiadors i\/o de periodista sin\u00f3 que est\u00e0 completament segur que hauria d\u2019estar prohibit. Totalment. Hauria d\u2019estar proscrit d\u2019aquests estudis perqu\u00e8 una cosa \u00e9s aprendre d\u2019un bon model i cosa ben diferent que un bon model et pugui convertir no pas en un bon historiador o en un bon periodista sin\u00f3 en un historiador o un periodista frustrat. \u00c9s el risc que corren aquests professionals, o aprenents de professionals, davant la constataci\u00f3 que l\u2019obra de Cercas no nom\u00e9s \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de m\u00e8tode sin\u00f3 de creativitat. Una sobredosi de Cercas pot inocular la malaltia m\u00e9s terrible del m\u00f3n de la creaci\u00f3: la s\u00edndrome de Salieri, aquell m\u00fasic notable al qual, segons la llegenda, o, millor dit, segons la llegenda sorgida de la pel\u00b7l\u00edcula Amadeus<\/em> de Milos Forman, vivia rosegat per l\u2019enveja que li causava el geni Mozart. No dir\u00e9 que Cercas sigui Mozart (o fins i tot dir\u00e9 que Cercas no \u00e9s pas Mozart) per\u00f2 s\u00ed que confessar\u00e9 que alg\u00fa que, com en el cas d\u2019un servidor, es guanya la vida o intenta guanyar-se-la fent d\u2019historiador a estones i de periodista a temps complet, pot arribar a veure l\u2019autor extremeny o giron\u00ed, o una mica de totes dues coses, o molt de totes dues coses, com a propagador d\u2019un salierisme galopant.
\nBromes a banda. A hores d\u2019ara qualsevol persona m\u00ednimament interessada per l\u2019actualitat liter\u00e0ria sap que El impostor<\/em> explica la hist\u00f2ria d\u2019Enric Marco, aquell senyor que va passar de ser un heroi nacional a un indesitjable despr\u00e9s que es descobr\u00eds, ara fa una d\u00e8cada, que la seva hist\u00f2ria com a presoner dels camps nazis havia estat una enganyifa, una ensibornada, una mentida de dalt a baix. Cercas esventra aquesta mentida i, com passa amb algunes intervencions quir\u00fargiques, descobreix que aquella mentida forma part de la met\u00e0stasi de falsedat que ha estat la vida de Marco. La traject\u00f2ria durant la Guerra Civil, el franquisme, la transici\u00f3 i m\u00e9s enll\u00e0 queden detallades gr\u00e0cies a la per\u00edcia de cirurgi\u00e0, de forense, d\u2019entom\u00f2leg, de l\u2019autor.
\nUna cosa a tenir en compte. Que El impostor explica la hist\u00f2ria d\u2019Enric Marco \u00e9s cert, per\u00f2 no \u00e9s pas tota la veritat. O, millor dit, que Enric Marco sigui el protagonista de la novel\u00b7la que ressegueix la vida d\u2019Enric Marco \u00e9s una certesa a mitges. O una veritat incompleta. El nonagenari impostor \u00e9s el nom central d\u2019un relat on comparteix protagonisme amb el personatge habitual en les obres de Javier Cercas: Javier Cercas. Desconec si aquest autor passar\u00e0 a la posteritat com a un dels m\u00e9s brillants de la literatura en llengua castellana d\u2019aquests temps. Del que no tinc cap dubte \u00e9s que Javier Cercas \u00e9s ja actualment un personatge literari amb dret a figurar entre els cl\u00e0ssics, de Spade a Ripley, de Smiley a Maigret. El Cercas personatge \u00e9s, al meu parer, el gran secret de l\u2019obra del Javier Cercas escriptor, el Cercas touch, el fil conductor, el guia dels lectors, als quals Cercas, el personatge, estira de les solapes i arrossega a la realitat paral\u00b7lela del llibre, que no \u00e9s altra cosa que una paral\u00b7lela de la realitat.
\nCercas, el personatge: aquest individu neur\u00f2tic i l\u00facid, insegur i conven\u00e7ut, t\u00edmid i xerraire fins a la pedanteria, eixelebrat i reflexiu, desmanegat i convencional. Odi\u00f3s i entranyable. No s\u00e9 si t\u00e9 alguna cosa a veure amb el Javier Cercas real, si \u00e9s el seu alter ego, o si el Javier Cercas real s\u2019ha anat convertint amb el temps en un clon del personatge que ha creat; no ho s\u00e9 ni m\u2019importa, ni hauria de treure gaire la son al lector. El impostor podria ser simplement un bon llibre perqu\u00e8 explica amb profusi\u00f3 de dades fruit d\u2019una recerca exhaustiva una gran hist\u00f2ria. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia entre un bon llibre i el llibre excel\u00b7lent que \u00e9s El impostor<\/em> l\u2019aporta Javier Cercas l\u2019autor, amb la seva t\u00e8cnica del mirall narratiu, del work in progress<\/em> que no nom\u00e9s ens explica uns fets sin\u00f3 que, per mitj\u00e0 de Javier Cercas el personatge, veiem com es va construint des de dins. No \u00e9s pas l\u2019inventor d\u2019aquest mecanisme, del qual en destacaria obres mestres recents com Dues vides<\/em>, de Vikram Seth, Novel\u00b7la familiar<\/em>, de John Lanchester, o HHhH<\/em>, de Laurent Binet. Per\u00f2 Cercas \u00e9s qui millor d\u00f3na unitat a tota una obra per mitj\u00e0 d\u2019aquest recurs narratiu. Escriu Cercas sempre la mateixa novel\u00b7la? S\u00ed, afortunadament per als seus seguidors.
\n\u00c9s aquesta excel\u00b7l\u00e8ncia que ens permet portar a rebatre, si m\u00e9s no des de la controv\u00e8rsia recreativa, algunes de les tesis principals del llibre, com la que compara Enric Marco amb Don Quixot. Home, no. A mesura que el relat avan\u00e7a, i avan\u00e7a sota la permanent i reiterada comparaci\u00f3 quixotesca, Enric Marco es va allunyant cada cop m\u00e9s, en opini\u00f3 d\u2019aquest lector, de la figura cervantina. De fet, aquesta dist\u00e0ncia entre el mentider catal\u00e0 i el delirant manxec la marca diverses vegades Cercas mateix quan qualifica Marco de \u201cp\u00edcaro profesional\u00bb (p. 212) o \u201cp\u00edcaro sobresaliente\u201d (p. 270). Si una cosa no \u00e9s Don Quijote, o si un qualificatiu resulta m\u00e9s allunyat de quixotesc, aquest \u00e9s p\u00edcaro. Don Quixot \u00e9s tot al contrari d\u2019un p\u00edcaro. Marco \u00e9s un pinxo indomable, un entabanador. Un il\u00b7luminat i un idealista? Potser s\u00ed. Potser tamb\u00e9. Per\u00f2 gens quixotesc, molt m\u00e9s lazarillesc, o molt m\u00e9s dickensi\u00e0.
\nAlgunes reflexions sobre el rol paradigm\u00e0tic d\u2019Enric Marco en el relat de l\u2019antifranquisme tamb\u00e9 costen de pair: \u201cPod\u00eda el pa\u00eds entero reconocerse honestamente como lo que era, en todo el horror y la verg\u00fcenza y la cobard\u00eda y la mediocridad de su pasado.\u201d \u201cMarco reinvent\u00f3 su vida en un momento en el que el pa\u00eds entero estaba reinvent\u00e1ndose. Es lo que ocurri\u00f3 durante la transici\u00f3n de la dictadura a la democracia en Espa\u00f1a. Muerto Franco, casi todo el mundo empez\u00f3 a construirse un pasado […] deseosos de demostrar que eran dem\u00f3cratas de siempre y que durante el franquismo hab\u00edan sido opositores.\u201d \u201cAl fin y al cabo, a mediados de los a\u00f1os setenta el pa\u00eds entero cargaba a cuestas con cuarenta a\u00f1os de dictadura a la que casi nadie hab\u00eda dicho No y casi todos hab\u00edan dicho S\u00ed, con la que casi todos hab\u00edan colaborado por fuerza o por gusto y en la que casi todos hab\u00edan prosperado, una realidad que intent\u00f3 esconderse o maquillarse o adornarse como Marco hab\u00eda adornado o maquillado o escondido la suya.\u201d
\nLa recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, com tot all\u00f2 que t\u00e9 relaci\u00f3 amb la construcci\u00f3 dels relats col\u00b7lectius, est\u00e0 subjecta a manipulaci\u00f3, distorsi\u00f3 i aprofitament partidista i individual, certament, per\u00f2 aquesta \u00e9s una visi\u00f3 for\u00e7a reduccionista, o provocadora si es vol, perqu\u00e8 abans que la pol\u00edtica, abans que la just\u00edcia, i fins i tot contra la just\u00edcia i al marge de la pol\u00edtica, la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s una necessitat humanit\u00e0ria, una q\u00fcesti\u00f3 de dignitat personal i social.
\nA difer\u00e8ncia del que Cercas conclou a partir de l\u2019estudi d\u2019un sol cas, em sembla inexacte dir que abans de la mort de Franco \u201ccasi nadie hab\u00eda dicho No\u201d, i excessiu sostenir que despr\u00e9s de la mort del dictador la societat es va construir un passat heroic adornant o maquillant el passat. En primer lloc, bona part de la ciutadania venia de l\u2019anonimat i va continuar en l\u2019anonimat un cop va passar el franquisme. No pas perqu\u00e8 no fossin medi\u00f2pates (com qualifica ell Marco) ni exhibicionistes, no pas perqu\u00e8 molts no tinguessin un passat heroic (molts l\u2019havien tingut i no el van explicar mai), sin\u00f3 perqu\u00e8 bona part dels que haurien pogut lluitar contra la dictadura simplement eren morts. Literalment morts, com els milers de v\u00edctimes del franquisme o, encara pitjor (tot i que amb aquest pitjor probablement els primers no hi haurien estat d\u2019acord) molts eren, i aquesta va ser la gran vict\u00f2ria del franquisme, morts en vida.
\nEl franquisme no va causar majorit\u00e0riament ni adhesi\u00f3 (tot i que va haver-hi molts afectes) ni indifer\u00e8ncia (tot i que molta part de la poblaci\u00f3 va acabant convivint-hi); ni connivents, tot i que la conniv\u00e8ncia no va ser pas menor. El secret del franquisme i la seva perdurabilitat va ser la capacitat d\u2019inocular el terror en la ciutadania. Franco no va tenir prou oposici\u00f3 no pas perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s prou antifranquistes sin\u00f3 perqu\u00e8 els antifranquistes tenien massa por, derivada no pas de la incertesa que els provocava la idea de combatre la dictadura (aix\u00f2 potser encaixaria en alguna accepci\u00f3 del concepte covardia) sin\u00f3 justament per tot el contrari, per la certesa i la seguretat de qu\u00e8 els passaria si ho feien, que era el mateix que havia passat als seus pares, als seus germans, als seus amics, als que ho havien provat abans.
\nMolts dels que vam ser infants a finals dels seixanta i a principis dels setanta tenim el record d\u2019haver passat aquells anys m\u00e9s feli\u00e7os o menys infeli\u00e7os per\u00f2 sobretot amb l\u2019estranya sensaci\u00f3 de viure envoltats de morts, dels morts absents i dels morts presents, dels absents que parlaven a crits i dels vius que proferien els seus silencis evidents. Els que vam n\u00e9ixer en els \u00faltims anys del franquisme, i potser els que van n\u00e9ixer una mica abans i tot, segurament no recordem gaires lluitadors, o potser en recordem menys dels que despr\u00e9s ens han explicat, amb sinceritat o amb impostura, que ho havien estat. Per\u00f2 recordem el terror incrustat al rostre de molts. De molts i, especialment, de moltes. Filles de morts, germanes de morts, esposes de morts, massa joves la majoria per haver estat mares de morts, per\u00f2 prou espantades per no haver volgut parir candidats a morts pol\u00edtics. All\u00f2 no era pas un terror de ven\u00e7uts, ni de conven\u00e7uts, sin\u00f3 purament el p\u00e0nic eixut i fred que incrusta en les persones all\u00f2 que en argot jur\u00eddic es diu por insuperable. Crear una categoria, un arquetipus, a partir del retrat d\u2019un impostor com Marco resulta, com a m\u00ednim, un exercici de frivolitat ideol\u00f2gica. O, si es vol, una provocaci\u00f3 per incitar a la leg\u00edtima pol\u00e8mica.
\nLa hist\u00f2ria d\u2019Enric Marco que ens explica Cercas, tot i ser un magistral exercici d\u2019investigaci\u00f3 i un brillant exemple de relat period\u00edstic, respira millor en el terreny de la literatura de ficci\u00f3, o potser seria millor dir-ne, recuperant la idea inicial, literatura de fricci\u00f3, que \u00e9s el resultat de fregar la creativitat amb la realitat per alimentar amb prou versemblan\u00e7a el m\u00f3n paral\u00b7lel que \u00e9s la novel\u00b7la. No es pot acusar Cercas d\u2019allunyar-se de la veritat, perqu\u00e8 la veritat que cont\u00e9 la novel\u00b7la \u00e9s la seva leg\u00edtima veritat, una veritat absoluta, indiscutible i irrefutable. Altra cosa \u00e9s utilitzar una novel\u00b7la per aportar conclusions sobre la realitat. Acostar-se a Cercas \u00e9s, sovint, discrepar-ne del fons i admirar-ne la forma. \u00c9s la gr\u00e0cia. \u00c9s la gr\u00e0cia perqu\u00e8 si fos a l\u2019inrev\u00e9s, si n\u2019admir\u00e9ssim el fons i en q\u00fcestion\u00e9ssim la forma, estar\u00edem davant d\u2019un bunyol. O, pitjor encara, d\u2019un bunyol amb missatge. I El impostor<\/em> \u00e9s un llibre excel\u00b7lent. (Publicat a la revista Cultura d’El Punt Avui, el 5 de desembre de 2014)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que Javier Cercas publiqui un llibre \u00e9s, des de fa molts anys, una invitaci\u00f3 a la lectura. Una aposta segura. Una promesa certa de satisfacci\u00f3. Amb El impostor no hi ha novetat, per tant. Forma part d\u2019aquella categoria d\u2019obres de l\u2019autor que, com fins a cert punt Soldados de Salamina i, especialment, Anatom\u00eda de un […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-3381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3381"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3383,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions\/3383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}