{"id":3391,"date":"2014-11-14T11:07:54","date_gmt":"2014-11-14T10:07:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3391"},"modified":"2015-02-19T13:40:31","modified_gmt":"2015-02-19T12:40:31","slug":"zweig-en-el-mon-dahir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/11\/14\/zweig-en-el-mon-dahir\/","title":{"rendered":"Zweig en el m\u00f3n d’ahir"},"content":{"rendered":"

\"Portada<\/a> <\/p>\n

Els lectors de Stefan Zweig que hagin entrat en l\u2019univers literari d\u2019aquest escriptor per les planes de Fouch\u00e9, retrat de l\u2019home pol\u00edtic<\/em>, o El m\u00f3n d\u2019ahir, mem\u00f2ries d\u2019un ciutad\u00e0 europeu<\/em>, dif\u00edcilment desertaran de l\u2019admiraci\u00f3 cap a aquest intel\u00b7lectual jueu vien\u00e8s que ens ha llegat aut\u00e8ntics monuments en el terreny de la biografia hist\u00f2rica i alguna novel\u00b7la remarcable, per b\u00e9 que en aquest g\u00e8nere, que li va aportar gran fama en el seu temps, hi trobem les planes m\u00e9s prescindibles de l\u2019autor.
\nEl recull d\u2019articles batejat com El m\u00f3n de 1914<\/em>, que acaba de publicar Edicions de la Ela Geminada, podria fer trontollar algunes conviccions i erosionar entre for\u00e7a i molt el mite d\u2019un dels pioners de l\u2019antibel\u00b7licisme, icona de l\u2019europeisme cultural, que va acabar els seus dies su\u00efcidant-se a Brasil desesperat per l\u2019impacte del nazisme.
\nEn aquest grapat d\u2019articles publicats a l\u2019inici de la Guerra Gran, lluny de mostrar-se cr\u00edtic amb el conflicte, llegim com Zweig va ser un abrandat defensor no nom\u00e9s de la causa germ\u00e0nica sin\u00f3 de la comuni\u00f3 de dest\u00ed de l\u2019imperi d\u2019un k\u00e0iser que ranejava la psicopatia i l\u2019\u00c0ustria aleshores integrada en la decadent monarquia dual amb Hongria, sostinguda en l\u2019atrotinada testa del no menys decr\u00e8pit Franz Joseph.
\nCom que tothom \u00e9s esclau de les seves paraules, i m\u00e9s quan aquestes han estat impreses i distribu\u00efdes, s\u00f3n indiscutibles els motius per a la preocupaci\u00f3 en els textos centenaris que acaben de sortir a la llum en el nostre idioma. Un tast, extret de l\u2019article Unes paraules sobre Alemanya: \u201cLa submissi\u00f3 total de l\u2019individu a la voluntat general, la disciplina de l\u2019egoisme fins a convertir-lo en sentiment com\u00fa, \u00e9s la f\u00f3rmula sublim que en els dies de perill transforma seixanta milions d\u2019alemanys en una sola massa, en una for\u00e7a immensa que concentra la seva acci\u00f3 en un \u00fanic sentit i la fortalesa de la qual es provar\u00e0 gloriosament fins i tot contra l\u2019enemic m\u00e9s terrible.\u201d
\nLa presa de partit de Zweig \u00e9s irrefutable, i si hi ha dubtes sobre la seva simpatia austrogerm\u00e0nica, nom\u00e9s cal llegir aqu\u00ed: \u201cAquesta gran i sana confian\u00e7a en Alemanya \u00e9s avui una part preciosa de la nostra for\u00e7a i el nostre optimisme. El que forja aquesta alian\u00e7a \u00e9s la sang, i la forma m\u00e9s senyal de l\u2019esperit, la llengua comuna […] Mai no vam considerar que Alemanya fos realment l\u2019estranger, que fos una realitat aliena; totes les ciutats van ser sempre part de la nostra p\u00e0tria espiritual; els seus poetes, els seus grans artistes, els seus erudits eren els nostres, i els nostres, els seus.\u201d
\nEl discurs inconfusiblement militant, en alguns punts enc\u00e8s de manera sorprenent, no \u00e9s \u00a0incompatible amb les conegudes mostres de prosa profundament emp\u00e0tica del vien\u00e8s, com en aquesta descripci\u00f3 memorable de l\u2019ambient hum\u00e0 que troba en el seu retorn a Viena poc despr\u00e9s d\u2019iniciat el conflicte: \u201cEntre tants milers de persones, no n\u2019hi ha ni una que camini amb pas alegre o indolent, sin\u00f3 que l\u2019hora greu ha dit la seva paraula a tothom. No \u00e9s la Viena de sempre, despreocupada i hedonista, i l\u2019alegria enjogassada, l\u2019etern noctambulisme que tant estimen els forasters, i que sovint us arriba a embafar per la seva frivolitat incommovible, ha desaparegut. El somriure ha fugit del rostre, i en les faccions serioses s\u2019hi llegeix una profunda emoci\u00f3 i una dignitat gaireb\u00e9 cerimoniosa. En les manifestacions s\u2019expressa amb veu alta una determinaci\u00f3 solemne, i les converses tranquil\u00b7les us donen a entendre fins a quin punt tothom creu que aquesta vegada tot est\u00e0 en joc, que est\u00e0 en joc el m\u00e9s necessari.\u201d
\nUn Zweig desconegut, o en proc\u00e9s?<\/strong>
\nEn l\u2019estudi introductori d\u2019aquest volum, Antoni Mart\u00ed Monterde assenyala que un any despr\u00e9s d\u2019iniciada la guerra els escrits de Zweig comencen a virar cap a les posicions antibel\u00b7licistes a les quals se l\u2019ha adscrit posteriorment. Aquestes contradiccions amb la imatge que va voler llegar a la posteritat i amb les seves postures pol\u00edtiques s\u00f3n controvertides per\u00f2 tampoc no resulten tan estranyes si se situa el personatge en el seu context. Zweig \u00e9s un fill de casa bona viatjat i erudit, encara jove, encara lluny de la plenitud creativa de la d\u00e8cada seg\u00fcent, que pren posici\u00f3 pel seu b\u00e0ndol com s\u2019espera d\u2019un burg\u00e8s del seu temps en aquella ciutat. Un burg\u00e8s prudent, covard si es vol, que, des d\u2019un despatx casernari a la rereguarda, d\u00f3na fins a l\u2019\u00faltima gota de la seva tinta per suplir la manca de valor per lliurar la sang.
\nA Zweig se li pot retreure que fos bel\u00b7licista en aquell moment? Se li pot retreure que fos favorable a Alemanya, la part del tauler europeu que li tocava?
\nPer entendre la complexitat del cas, al cap i a la fi, cal tenir en compte, en primer lloc, que la Gran Guerra no va enfrontar la civilitzaci\u00f3 occidental contra la barb\u00e0rie alemanya com passaria un quart de segle despr\u00e9s. La del 14 va ser l\u2019\u00faltima guerra del segle XIX, un conflicte entre imperialismes \u00e0vids de gl\u00f2ria militar en qu\u00e8 la inflamaci\u00f3 nacionalista va ser comparable en tots els b\u00e0ndols i compartida per uns i altres la utilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 encegada com a carn de can\u00f3 de bigotuts militars de sal\u00f3.
\nLlegint aquests articles, per tant, es completa l\u2019evoluci\u00f3 de la biografia intel\u00b7lectual d\u2019un dels grans del segle XX. All\u00f2 que revelen aquestes p\u00e0gines no \u00e9s tant que el Zweig del 1914 defens\u00e9s la guerra, sin\u00f3 que omplir aquest buit en la seva biografia ens ajuda a veure com, poc temps despr\u00e9s, el seu viratge ideol\u00f2gic el duria a ser un dels primers a abandonar aquell \u201cm\u00f3n d\u2019ahir\u201d que, en altres aspectes, tant acabaria enyorant. (Publicat a la revista Cultura d’El Punt Avui, el 14 de novembre de 2014)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els lectors de Stefan Zweig que hagin entrat en l\u2019univers literari d\u2019aquest escriptor per les planes de Fouch\u00e9, retrat de l\u2019home pol\u00edtic, o El m\u00f3n d\u2019ahir, mem\u00f2ries d\u2019un ciutad\u00e0 europeu, dif\u00edcilment desertaran de l\u2019admiraci\u00f3 cap a aquest intel\u00b7lectual jueu vien\u00e8s que ens ha llegat aut\u00e8ntics monuments en el terreny de la biografia hist\u00f2rica i alguna […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-3391","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3391"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3391\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3408,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3391\/revisions\/3408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}