{"id":3419,"date":"2015-02-13T21:34:35","date_gmt":"2015-02-13T20:34:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3419"},"modified":"2015-02-19T21:35:54","modified_gmt":"2015-02-19T20:35:54","slug":"postduranisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/02\/13\/postduranisme\/","title":{"rendered":"“Postduranisme”"},"content":{"rendered":"

Que el senyor Josep Antoni Duran i Lleida \u00e9s un actiu que t\u00e9 m\u00e9s passat que futur en la pol\u00edtica catalana \u00e9s cosa sabuda i assumida, i nom\u00e9s la imprevisibilitat d’aquest m\u00f3n envitricollat de les moquetes del poder, que n’ha vist madurar de molt m\u00e9s verdes, pot evitar que la dilatada carrera d’aquest personatge imprescindible per entendre la hist\u00f2ria recent del pa\u00eds vagi declinant entre sermons de divendres a la xarxa, cada cop m\u00e9s previsibles, i estirabots innocus davant d’alguna carxofa medi\u00e0tica amb ganes de fer bullir l’olla de la pol\u00e8mica recreativa.
\nDuran est\u00e0 desacreditat a Madrid (incloent-hi l’extensi\u00f3 del pont aeri barcelon\u00ed) perqu\u00e8 consideren que ha estat incapa\u00e7 d’avaluar la magnitud de l’onada sobiranista i, despr\u00e9s, de neutralitzar-la amb la seva suposada capacitat de lideratge de masses. Duran est\u00e0 sobradament amortitzat a Barcelona des del punt de vista d’un catalanisme de peix al cove que ha llan\u00e7at el cove i que, si b\u00e9 pot guanyar o perdre la independ\u00e8ncia, en tot cas sembla dif\u00edcil que torni a la vella estrat\u00e8gia perqu\u00e8 la cru\u00eflla actual amb Espanya \u00e9s de caixa o faixa, de tot o res, d’estat o regi\u00f3.
\nEn aquestes circumst\u00e0ncies, a l’encara l\u00edder democratacristi\u00e0 li resta poca cosa m\u00e9s que el gald\u00f3s paper d’intentar posar bastons a les rodes, de tocar el botet, de fer de pedra a la sabata d’Artur Mas. O esdevenir el Judes del proc\u00e9s o plegar, aquest \u00e9s el dilema. Cap de les dues \u00e9s una opci\u00f3 gloriosa, tot i que sempre hi ha portes obertes per a les retirades honorables. Totes dues possibilitats tenen un risc m\u00ednim perqu\u00e8 el llaut\u00f3 de Duran fa temps que \u00e9s a la vista. El risc principal \u00e9s que les dues vies es conjuminin en la tr\u00e0gica estrat\u00e8gia del morir matant. \u00c9s per aix\u00f2 que sobta que a CDC no hagin evitat, volunt\u00e0riament o per un imprudent error de c\u00e0lcul, un enfrontament amb el d’Alcampell que, lluny d’a\u00efllar-lo, li ha reportat certa imatge de cohesi\u00f3 democratacristiana. La forja del postduranisme reclama baixa intensitat i discreci\u00f3. La claca externa no cal, ja fa temps que la tenen excitada. (Publicat a El Punt Avui el 13 de febrer del 2015)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que el senyor Josep Antoni Duran i Lleida \u00e9s un actiu que t\u00e9 m\u00e9s passat que futur en la pol\u00edtica catalana \u00e9s cosa sabuda i assumida, i nom\u00e9s la imprevisibilitat d’aquest m\u00f3n envitricollat de les moquetes del poder, que n’ha vist madurar de molt m\u00e9s verdes, pot evitar que la dilatada carrera d’aquest personatge imprescindible […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5389,648],"tags":[5411,5405],"class_list":["post-3419","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-la-tres","category-pais-patit","tag-a-la-tres","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3419","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3419"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3419\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3420,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3419\/revisions\/3420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}