{"id":3426,"date":"2015-02-23T18:08:56","date_gmt":"2015-02-23T17:08:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3426"},"modified":"2015-02-23T18:08:56","modified_gmt":"2015-02-23T17:08:56","slug":"novel%c2%b7la-cremada-i-recuperada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/02\/23\/novel%c2%b7la-cremada-i-recuperada\/","title":{"rendered":"Novel\u00b7la cremada i recuperada"},"content":{"rendered":"

\"coberta-1-401x609\"<\/a> Que ning\u00fa, o gaireb\u00e9 ning\u00fa, hagi sentit a parlar d’un escriptor alemany de nom Ernst Haffner \u00e9s normal, fins i tot per als germ\u00e0nics m\u00e9s llegits. De Haffner no es coneix ni la seva data de naixement, ni la de la seva mort. Poca cosa se’n sap tret que va treballar a Berl\u00edn de periodista i assistent social durant els temps de la depressiva Rep\u00fablica de Weimar, a finals dels anys vint i principis dels trenta, i que va deixar per a la posteritat, tot i que la posteritat ha tardat vuitanta anys en localitzar-ne les p\u00e0gines perdudes, un llibre publicat el 1932 amb notable \u00e8xit de cr\u00edtica i de p\u00fablic. \u00c9s la seva \u00fanica novel\u00b7la coneguda, La banda de Berl\u00edn. Germans de sang, que un any despr\u00e9s de sortir al mercat (amb el t\u00edtol original Els nois dels carrers de Berl\u00edn) va ser literalment cremada en les no menys literals fogueres de la imbecil\u00b7litat nazi.
\nBaixos fons berlinesos<\/strong>
\nVuit d\u00e8cades despr\u00e9s, aquesta hist\u00f2ria dels baixos fons berlinesos que emparenta els seus protagonistes, adolescents errants fugits de correccionals sinistres, amb el dickensi\u00e0 Oliver Twist, amb la versi\u00f3 m\u00e9s urbana de la novel\u00b7la picaresca i amb el realisme social m\u00e9s punyent, est\u00e0 esdevenint tot un fenomen a tot l’\u00e0mbit europeu. A Catalunya ha estat tradu\u00efda per Ramon Farr\u00e9s i editada per La Campana.
\nGermans de sang \u00e9s el nom de guerra d’una colla de pinxos que han fet cap des de prov\u00edncies a la capital alemanya. Una de tantes bandes juvenils que malviuen en la ratlla de la pura superviv\u00e8ncia pels carrers berlinesos entre la prostituci\u00f3 m\u00e9s arrossegada, la mendicitat i el petit delicte. La majoria s\u00f3n quasi nens, o adolescents d’all\u00f2 que avui en dir\u00edem fam\u00edlies desestructurades, que fugen en massa d’uns correccionals inh\u00f2spits on troben de tot menys correcci\u00f3. Uns vailets que mesuren el futur de dia en dia i que, per la seva pr\u00f2fuga minoria d’edat, existeixen per\u00f2 no s\u00f3n, a falta dels papers (l’obsessi\u00f3 dels protagonistes pels papers porta a un paral\u00b7lelisme d’una actualitat brutal) que els facilitin la identitat necess\u00e0ria per ser ciutadans.
\nNarraci\u00f3 period\u00edstica<\/strong>
\nHaffner va fer un retrat impressionista d’aquella realitat oculta berlinesa de l’arrencada d’una d\u00e8cada dels trenta que comen\u00e7ava de manera horrible i que acabaria de manera terrible, per b\u00e9 que en el llibre el conflicte pol\u00edtic encara no hi \u00e9s present, ni tan sols hi treu el cap el monstre d’un nazisme que, tanmateix, no costa gaire imaginar que s’estava nodrint d’aquell gran femer de desesperaci\u00f3.
\nAmb un fil argumental m\u00ednim, l’autor descriu d’una manera directa, de cr\u00f2nica period\u00edstica, en cap\u00edtols breus, amb frases curtes i pocs circumloquis ni digressions, la mis\u00e8ria d’uns joves desnonats per la vida que no fan altra cosa que intentar mantenir les constants vitals a l’espera d’un poc probable canvi de sort per al qual els resulta imprescindible, d’entrada, arribar a la majoria d’edat, que aleshores marquen uns inabastables vint-i-un anys.
\nAventures de baixos fons gens \u00e8piques, episodis d’una sordidesa colpidora i algun besllum d’esperan\u00e7a final componen aquest retaule de l’exclusi\u00f3 social i la denigraci\u00f3 humana que avan\u00e7a amb ritme narratiu i sense floritures, com un documental c\u00e0mera en m\u00e0 gaireb\u00e9 sense narrador.
\nResson\u00e0ncies
\nUna obra publicada nom\u00e9s tres anys despr\u00e9s que la c\u00e8lebre Berlin Alexanderplatz, d’Alfred D\u00f6blin, de la qual t\u00e9 resson\u00e0ncies evidents. tot i que \u00e9s indiscutiblement menys ambiciosa, de la mateixa manera que alguns passatges tamb\u00e9 hi encaixaria com a banda sonora la veu de Marlene Dietricht cantant Ich bin von Kopf bis Fu\u00df auf Liebe eingestellt entre els fotogrames de L’\u00e0ngel blau, pel\u00b7l\u00edcula rodada l’any 1930 i basada tamb\u00e9 en una novel\u00b7la, aquesta de Heinrich Mann, que tan magn\u00edficament retrata aquell Berl\u00edn decadent.
\nVuitanta anys m\u00e9s tard de la fuga\u00e7 aparici\u00f3 de La banda de Berl\u00edn, aquests germans de sang reviuen en tretze lleng\u00fces (al catal\u00e0, tradu\u00efda per Ramon Farr\u00e9s), despr\u00e9s de ser una de les grans revelacions de l’\u00faltima edici\u00f3 de la fira de Frankfurt.
\nL’obra ha rebut just\u00edcia hist\u00f2rica i ha pogut ser rescatada d’un oblit en el qual continua el seu autor, del qual, a banda de la fuga\u00e7 aparici\u00f3 del seu nom en la portada d’un llibre no menys fuga\u00e7, s’en va saber poca cosa m\u00e9s durant la d\u00e8cada dels trenta del segle passat fins que se’n va perdre tot rastre documental, engolit qui sap com per la foscor voluptuosa d’un moment de tr\u00e0gic record. (Publicat a El Punt Avui el 23 de febrer de 2015)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que ning\u00fa, o gaireb\u00e9 ning\u00fa, hagi sentit a parlar d’un escriptor alemany de nom Ernst Haffner \u00e9s normal, fins i tot per als germ\u00e0nics m\u00e9s llegits. De Haffner no es coneix ni la seva data de naixement, ni la de la seva mort. Poca cosa se’n sap tret que va treballar a Berl\u00edn de periodista […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-3426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3426"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3430,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3426\/revisions\/3430"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}