{"id":3432,"date":"2015-03-01T20:30:48","date_gmt":"2015-03-01T19:30:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3432"},"modified":"2015-03-12T12:27:21","modified_gmt":"2015-03-12T11:27:21","slug":"guerra-tragedia-o-drama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/03\/01\/guerra-tragedia-o-drama\/","title":{"rendered":"Guerra, trag\u00e8dia o drama"},"content":{"rendered":"

\"images\"<\/a> El franc\u00e8s Sorj Chalandon (Tunis, 1952), corresponsal de guerra amb una llarga i arriscada carrera al Lib\u00e9ration i avui enrolat en el no menys perill\u00f3s periodisme sat\u00edric com a redactor del m\u00edtic Le canard encha\u00een\u00e9, es va donar a con\u00e8ixer al lector catal\u00e0 el 2014 quan, gr\u00e0cies a l\u2019habitual bon criteri d\u2019Edicions de 1984, es va publicar Retorn a Killybegs, novel\u00b7la que retrata de manera colpidora el conflicte a l\u2019enverinat vesper nord-irland\u00e8s de la segona meitat del segle XX. Un any despr\u00e9s, tamb\u00e9 de l\u2019editorial capitanejada per Josep Cots, arriba La quarta paret, tradu\u00eft per Josep Alemany, retrat escruixidor del conflicte liban\u00e8s que supera la visi\u00f3 regional per explorar els efectes devastadors de la viol\u00e8ncia tant a nivell f\u00edsic com psicol\u00f2gic en cultures enfrontades.
\nEl llibre narra l\u2019obsessi\u00f3 idealista d\u2019un vell director teatral, Samuel Akunis, i el seu amic i deixeble Georges, per aconseguir representar la versi\u00f3 d\u2019Ant\u00edgona de Jean Anouilh enmig del caos b\u00e8l\u00b7lic liban\u00e8s dels anys vuitanta. Una posada en escena que finalment ha d\u2019assumir el segon, per la malaltia terminal de Sam, i que pret\u00e9n fer amb actors procedents de totes les parts enfrontades, palestins, xi\u00eftes, drusos, cristians, maronites… Aquest punt de partida serveix Chalandon per desgranar, des de la comprensi\u00f3 lac\u00f2nica de l\u2019arrel dels conflictes postcolonials (\u201cL\u2019antinacionalisme \u00e9s el luxe de l\u2019home que t\u00e9 una naci\u00f3\u201d) una hist\u00f2ria que toca des de la pura mis\u00e8ria de la guerra fins la no menys miserable ideologia recreativa d\u2019una societat occidental postseixantavuitista que converteix la viol\u00e8ncia en una coreografia ideol\u00f2gica tan perillosa com perversa i buida.
\nLa presentaci\u00f3 de tots els personatges, un a un, cap\u00edtol a cap\u00edtol, \u00e9s especialment brillant. El relat resulta emotiu, colpidor i brutalment cre\u00efble. El veter\u00e0 corresponsal no recrea pas, sin\u00f3 que reviu en la ficci\u00f3 l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00f2pia als camps de batalla de l\u2019Iraq, Afganistan i al mateix L\u00edban on transcorre aquest relat. A La quarta paret el lector assisteix a una trag\u00e8dia sense pal\u00b7liatius redactada en un crescendo pausat per\u00f2 inexorable. Tenint en compte que utilitza el teatre com a met\u00e0fora, podria f\u00e0cilment inc\u00f3rrer en la llagrimeta histri\u00f2nica, en l\u2019idealisme grandiloq\u00fcent. Lluny d\u2019aix\u00f2, la hist\u00f2ria \u00e9s servida amb cruesa eixuta, amb un desapassionament que, tanmateix, no defuig l\u2019empatia, aportant una visi\u00f3 de l\u2019absurditat inevitable de la confrontaci\u00f3 armada. Chalandon escriu amb precisi\u00f3 de cr\u00f2nica period\u00edstica, en una mixtura d\u2019indignaci\u00f3 continguda, resignaci\u00f3 inconformista i un to de fatalisme gens condescendent, inspirat en una idea que travessa la novel\u00b7la de cap a cap, extreta de la reflexi\u00f3 del protagonista sobre l\u2019Ant\u00edgona amb qu\u00e8 es vol reviure la sensaci\u00f3 que Anouilh devia haver tingut quan va estrenar la pe\u00e7a al Par\u00eds ocupat del 1942: \u201cA mi m\u2019agrada la lli\u00e7\u00f3 de trag\u00e8dia que d\u00f3na aquesta obra, la dist\u00e0ncia que adopta amb la banalitat del drama […] La trag\u00e8dia \u00e9s neta, tranquil\u00b7litzadora, c\u00f2moda. En el drama, amb els innocents, els tra\u00efdors, els personatges assedegats de venjan\u00e7a, morir esdev\u00e9 complicad\u00edssim.\u201d En aquesta novel\u00b7la, que resulta commovedora sense afectaci\u00f3, Chalandon porta a la m\u00e0xima expressi\u00f3 aquell convenciment emocional que Milan Kundera ens va servir a La immortalitat: \u201cNing\u00fa no \u00e9s m\u00e9s insensible que les persones sentimentals.\u201d La quarta paret \u00e9s una trag\u00e8dia que mant\u00e9 el sentimentalisme a ratlla des d\u2019una profunda sensibilitat, des d\u2019una viv\u00e8ncia profunda, la del protagonista, que acaba desembocant en el deliri que comporta l\u2019exc\u00e9s de lucidesa. (Publicat a la revista Cultura, el 27 de febrer de 2015)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El franc\u00e8s Sorj Chalandon (Tunis, 1952), corresponsal de guerra amb una llarga i arriscada carrera al Lib\u00e9ration i avui enrolat en el no menys perill\u00f3s periodisme sat\u00edric com a redactor del m\u00edtic Le canard encha\u00een\u00e9, es va donar a con\u00e8ixer al lector catal\u00e0 el 2014 quan, gr\u00e0cies a l\u2019habitual bon criteri d\u2019Edicions de 1984, es […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-3432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3432"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3434,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3432\/revisions\/3434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}