{"id":3435,"date":"2014-12-01T20:33:26","date_gmt":"2014-12-01T19:33:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3435"},"modified":"2015-03-12T12:36:05","modified_gmt":"2015-03-12T11:36:05","slug":"moments-que-fan-caracter","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/12\/01\/moments-que-fan-caracter\/","title":{"rendered":"Moments que fan car\u00e0cter"},"content":{"rendered":"

\"Cob-Moments-estel-lars-de-Catalunya-401x609\"<\/a> La construcci\u00f3 de l’Hotel Intercontinental per a l’Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de 1888; el naixement de la Mancomunitat; la vict\u00f2ria contra la gangrena en les ferides de guerra; la primera f\u00e0brica moderna de Catalunya i la g\u00e8nesi de l’ANC. S\u00f3n cinc moments de la hist\u00f2ria de Catalunya que han acabat deixant no nom\u00e9s l’empremta personal dels seus protagonistes: la petja \u00e9s identificable amb el car\u00e0cter d’un pa\u00eds, o almenys amb aquells trets que un pa\u00eds amb autoestima hauria de recon\u00e8ixer com a valors col\u00b7lectius.<\/p>\n

Creativitat, originalitat, tenacitat i risc s\u00f3n els que conformen el retaule que ha historiat liter\u00e0riament Joan Bosch (Barcelona, 1971) a Moments estel\u00b7lars de Catalunya (La Campana), un t\u00edtol que recorda, no pas casualment, una de les obres m\u00e9s celebrades de Stefan Zweig, per\u00f2 que, a difer\u00e8ncia del vien\u00e8s, no se centra en l’apologia de grans episodis de la humanitat sin\u00f3 a rescatar fites de la Catalunya contempor\u00e0nia, algunes de les quals poden semblar anecd\u00f2tiques per\u00f2 que retraten una societat que s’ajusta al model que Bosch voldria veure com el de la Catalunya d’\u00e8xit. \u201cHe treballat molts anys a fora i comparant m’he adonat que el defecte nacional catal\u00e0 \u00e9s que, a difer\u00e8ncia per exemple dels Estats Units, quan aqu\u00ed alg\u00fa proposa alguna cosa, d’entrada, la tend\u00e8ncia \u00e9s dir que aix\u00f2 no es pot fer\u201d, explica l’autor, que hi afegeix: \u201cEl llibre mostra casos on molts van dir \u2018no es pot fer’, per\u00f2 es va fer.\u201d<\/p>\n

De les cinc hist\u00f2ries estel\u00b7lars de Bosch (un llicenciat en ci\u00e8ncies f\u00edsiques vinculat al m\u00f3n de la ind\u00fastria que escriu amb passi\u00f3 i amenitat), quatre descriuen patrons de lideratge personal: Dom\u00e8nech i Montaner, Prat de la Riba, Josep Trueta i Josep Bonaplata s\u00f3n vistos per l’autor com a revolucionaris del seu temps, no pas en el sentit del concepte lligat a la tradici\u00f3 social de motor de canvi a trav\u00e9s del conflicte, sin\u00f3 de l’emprenedoria. Segons explica l’autor, aquest protagonisme individual no respon a cap concepci\u00f3 personal sin\u00f3 que \u00e9s un recurs narratiu: \u201cPersonalment i professionalment valoro molt el treball en equip, o sigui que no \u00e9s cap exaltaci\u00f3 de l’individualisme, simplement \u00e9s que vaig considerar que per poder narrar b\u00e9 els casos calia centrar-los en una persona\u201d, sost\u00e9 l’autor, que ho exemplifica: \u201cBonaplata \u00e9s un nom propi per\u00f2 explica tota una generaci\u00f3. A l’hora d’explicar una hist\u00f2ria o ho focalitzes amb alg\u00fa o el llibre es desf\u00e0, o es converteix en un llibre d’hist\u00f2ria o de reportatges, i Moments… no \u00e9s ni un llibre d’un historiador, ni d’un reporter\u201d.<\/p>\n

El cinqu\u00e8 relat, corresponent a l’ANC, \u00e9s l’aventura m\u00e9s coral i segurament la m\u00e9s arriscada a l’hora de tractar amb dimensi\u00f3 hist\u00f2rica sense prou perspectiva temporal, risc que Bosch supera: \u201cHa estat el cas m\u00e9s complex, perqu\u00e8 vaig entrevistar molta gent i hi havia detalls que no quadraven, va costar trobar el fil.\u201d Els cinc cap\u00edtols del llibre s\u00f3n una tria d’un grapat que Bosch tenia al cap i que, si d’ell dep\u00e8n, ben segur que tindran continu\u00eftat. (Publicat a El Punt Avui l’1 de desembre de 2014)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La construcci\u00f3 de l’Hotel Intercontinental per a l’Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de 1888; el naixement de la Mancomunitat; la vict\u00f2ria contra la gangrena en les ferides de guerra; la primera f\u00e0brica moderna de Catalunya i la g\u00e8nesi de l’ANC. S\u00f3n cinc moments de la hist\u00f2ria de Catalunya que han acabat deixant no nom\u00e9s l’empremta personal […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-3435","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3435"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3452,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3435\/revisions\/3452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}