{"id":3441,"date":"2014-12-19T20:50:21","date_gmt":"2014-12-19T19:50:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3441"},"modified":"2015-03-12T12:33:07","modified_gmt":"2015-03-12T11:33:07","slug":"la-catalunya-guerrera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2014\/12\/19\/la-catalunya-guerrera\/","title":{"rendered":"La Catalunya guerrera"},"content":{"rendered":"

\"portada-i6n10014955\"<\/a> Tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que hem voltat una mica fent turisme m\u00e9s d\u2019un cop hem tingut la sensaci\u00f3 que en qualsevol rac\u00f3 del planeta t\u2019hi pots trobar un catal\u00e0. \u00c9s una constataci\u00f3 emp\u00edrica de caire l\u00fadic i recreatiu que, tanmateix, t\u00e9 una llarga historia emp\u00edrica en un pa\u00eds que sempre ha sigut terra de trobada per\u00f2 paral\u00b7lelament no ha deixat mai de ser un punt de partida per anar a veure i viure m\u00f3n. La tradici\u00f3 i l\u2019imaginari col\u00b7lectiu tenen tend\u00e8ncia a dibuixar els catalans viatgers com a negociants, comerciants, emprenedors atrevits que navegaven o cavalcaven a la recerca de la fortuna, personal i col\u00b7lectiva, amb el t\u00edpic esperit bonhomi\u00f3s i despert d\u2019una naci\u00f3 pac\u00edfica i laboriosa.
\nLa realitat, tanmateix, inclou aquest perfil per\u00f2 tamb\u00e9 un altre tipus que xoca amb la visi\u00f3 que els catalans tenim de nosaltres mateixos. En contrast amb aquest concepte un tan na\u00eff de gresol del pacifisme i la no-viol\u00e8ncia l\u2019\u00faltim mil\u00b7lenni ha vist com, pr\u00e0cticament fins a la segona meitat XX, ha existit el catal\u00e0 aguerrit, el lluitador a la recerca de causes perdudes per defensar arma en m\u00e0, el mercenari cruel al servei del millor postor, l\u2019eixelebrat somiatruites sense ofici ni benefici que s\u2019apuntava a la trifulga internacional m\u00e9s de moda en el seu temps per poder marxar de casa a buscar-se la vida. Aquesta fins a cert punt inc\u00f2moda i sense cap dubte apassionant visi\u00f3 de la catalanitat m\u00e9s bel\u00b7licista i arrauxada \u00e9s la que retraten Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 i Eduard Puigvent\u00f3s en el llibre Els catalans a les guerres del m\u00f3n, editat per Ara Llibres.
\nDes de l\u2019expedici\u00f3 contra el califat de C\u00f2rdova l\u2019any 1010 fins la poc coneguda participaci\u00f3 de voluntaris en el conflicte balc\u00e0nic de la primera meitat de la d\u00e8cada dels noranta passada, els dos historiadors, d\u2019una manera amena, documentada, amb algunes aportacions in\u00e8dites i un bon \u00edndex de recomanacions bibliogr\u00e0fiques per al lector amb ganes de saber-ne m\u00e9s, recorren les gestes i els fracassos militars de la catalanitat arreu del m\u00f3n. Guiats per Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 i per Puigvent\u00f3s revivim la prodigiosa aventura dels almog\u00e0vers, la conquesta de Calif\u00f2rnia, la pres\u00e8ncia de soldadesca catalana en llocs tan insospitats com Dinamarca, la guerra Franco-Prussiana o exercint el bandolerisme reaccionari al sud de la It\u00e0lia de l\u2019\u00e8poca del Risorgimento. Catalans revolucionaris, catalans contrarevolucionaris, pinxos, aventurers, militants per l\u2019alliberament de pobles oprimits o saquejadors a sou o per compte propi, la catalanitat ha escrit una llegenda negra, o si m\u00e9s no grisa, en pa\u00efsos tan allunyats com Gr\u00e8cia, Col\u00f2mbia o el nord afric\u00e0.
\nEl llibre no \u00e9s cap treball d\u2019historia militar i defuig inc\u00f3rrer en una tronada successi\u00f3 de batalles i batalletes (tot i que les utilitza amb voluntat il\u00b7lustrativa) per centrar-se a contextualitzar els protagonistes en l\u2019entorn pol\u00edtic i social on s\u00f3n localitzats. No \u00e9s, tampoc, per tant, una historia an\u00f2nima, sin\u00f3 que es citen noms i cognoms d\u2019un bon nombre de protagonistes, la qual cosa permet saber, o recordar, per exemple, el paper clau d\u2019individus com Dom\u00e8nec Matheu o Joan Larreu en el proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia argentina, el de Manuel Gual i Josep Maria Espa\u00f1a en la insurrecci\u00f3 vene\u00e7olana, o l\u2019intent d\u2019un barcelon\u00ed de nom Josep Plant\u00ed de fundar una col\u00f2nia catalana als confins de l\u2019imperi austr\u00edac amb exiliats de la Guerra de Successi\u00f3, que va arribar a establir unes 800 persones i que va acabar sobtadament com el rosari de l\u2019aurora.
\nEls catalans a les guerres del m\u00f3n desmunta el t\u00f2pic del poble que no ha trencat mai cap plat que presideix avui l\u2019imaginari col\u00b7lectiu, per\u00f2 no deixa de situar l\u2019agressivitat nostrada en un context on el bel\u00b7licisme ha estat norma durant cent\u00faries i on Catalunya, senzillament, no ha estat cap excepci\u00f3. En tot cas, afortunadament l\u2019excepci\u00f3 ho som ara. El treball es pot llegir no nom\u00e9s com una realitat catalana sin\u00f3 que, per mitj\u00e0 de la petja catalana, permet al lector repassar els principals episodis pol\u00edtics de la hist\u00f2ria general, fonamentalment europea i americana. Una guia amb noms d\u2019aqu\u00ed i fets d\u2019arreu per entendre l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019alguns dels principals conflictes mundials des de l\u2019edat mitjana fins la contemporane\u00eftat. (Publicat a la revista Cultura, el 19 de desembre de 2014)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que hem voltat una mica fent turisme m\u00e9s d\u2019un cop hem tingut la sensaci\u00f3 que en qualsevol rac\u00f3 del planeta t\u2019hi pots trobar un catal\u00e0. \u00c9s una constataci\u00f3 emp\u00edrica de caire l\u00fadic i recreatiu que, tanmateix, t\u00e9 una llarga historia emp\u00edrica en un pa\u00eds que sempre ha sigut […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,648],"tags":[5401,5405],"class_list":["post-3441","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-pais-patit","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3441"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3443,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3441\/revisions\/3443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}