![\"La](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2009\/04\/traffic-welcome_to_the_canteen_28album_cover291.jpg\")
<\/a>La portada del disc<\/p><\/div>\n
Directe contundent de l’interminent i genial grup Traffic<\/a>, liderat per Steve Windwood<\/a> i Jim Capaldi<\/a>, aquest \u00e0lbum \u00e9s una s\u00edntesi m\u00e9s pr\u00f2piament de l’estil Windwood que no pas del so Traffic, tot i que aquesta formaci\u00f3 senyera dels \u00faltims seixanta i primers setanta no \u00e9s precisament una mostra d’ortod\u00f2xia musical. En tot cas, psicod\u00e8lia, rithn&blues brit\u00e0nic i folk-pop es barregen en un treball presidit per la veu inconfusible de Windwood i la densitat dels llargs moments instrumentals carregats de teclats i de guitarres. Un disc de Traffic que, per cert, per problemes amb les discogr\u00e0fiques no va dur el nom del grup en una magn\u00edfica portada il\u00b7lustrada amb una foto de la banda\u00a0en plena ingesta cal\u00f2rica, alcoh\u00f2lica i nicot\u00ednica. Un retrat dels anys daurats del pop rock m\u00e9s experimental. No us perdeu la part instrumental de Dear Mr. Fantasy<\/em> (especialment el canvi de ritme trepidant liderat per bateria i la percusi\u00f3) ni la versi\u00f3 del cl\u00e0ssic Gimme Some Lovin’<\/a>, her\u00e8ncia de l’etapa adolescent de Winwood en el no menys m\u00edtic Spencer Davies Group<\/a>, una pe\u00e7a que tanca l’\u00e0lbum on, per cert, tindreu una oportunitat \u00fanica per escoltar com un m\u00fasic (Dave Mason) pot perdre’s durant m\u00e9s d’un minut navegant desorientat amb la guitarra. Coses que passen fins i tot en les millors fam\u00edlies. Banvinguts a la cantina! Passeu i disfruteu.<\/p>\n [youtube]7_nwbTeIN4Y[\/youtube]<\/p>\n