En uns dies de calor similars als d’aquests dies s’explica que l’alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon (1878-1937) hauria exclamat tot cofoi: \u201cSembla que s’ha avan\u00e7at la Cal\u00edgula.\u201d Una de les memorables barbaritats que van convertir aquell personatge (lerrouxista i analfabet, en l’ordre que preferiu) en un lapsus linguae amb potes sense pari\u00f3. Un digne successor del senyor Pich i Pon a la casa gran barcelonina va ser l’enyorat Joan Clos, que no va dir-ne tantes, ni de tan grosses, per\u00f2 que passar\u00e0 a la hist\u00f2ria, F\u00f2rum de les Cultures a banda, per haver prom\u00e8s com a ministre de Just\u00edcia el seu c\u00e0rrec de titular d’Ind\u00fastria o per la m\u00edtica\u201camb sense\u201d, un ox\u00edmoron l\u00e8xic dif\u00edcil de superar.<\/p>\n
Aqu\u00ed volia anar a parar: \u201cAmb sense\u201d. Com li passa al mestre Manuel Cuy\u00e0s, que en parlava fa uns dies al seu article a El Punt Avui, \u00e9s l’expressi\u00f3 que ve al cap sentint parlar de la llista civil sense pol\u00edtics, sense partits o sense cap de les dues coses. Fa de mal dir si la f\u00f3rmula s’arribar\u00e0 a concretar a temps i si, un cop concretada, ser\u00e0 capa\u00e7 d’engrescar el personal per dur-nos al somni de la independ\u00e8ncia abans que el proc\u00e9s per arribar-hi es converteixi en un malson. \u00c9s evident, tanmateix, que per m\u00e9s que es vulgui pretendre muntar una candidatura obviant les sigles dels partits i prescindint dels professionals en actiu de la pol\u00edtica, la llista que es presentar\u00e0 ser\u00e0 de pol\u00edtics, de partits, amb pol\u00edtics i amb partits. En primer lloc, perqu\u00e8 presentar-se a unes eleccions \u00e9s un acte pol\u00edtic que, per tant, converteix autom\u00e0ticament en pol\u00edtic qui es presenta. En segon lloc, perqu\u00e8 la cursa dels partits per col\u00b7locar amics, coneguts i saludats a la candidatura del s\u00ed comen\u00e7ar\u00e0 en tres, dos, un…<\/p>\n
I tercer, perqu\u00e8 algun veter\u00e0 de la cosa p\u00fablica repescat per a l’ocasi\u00f3 haur\u00e0 d’incorporar-se a la colla per pod’er trampejar amb una certa dosi de veterania la complexa vida parlament\u00e0ria encara que sigui per poc temps. Ah, encara hi afegiria una quarta ra\u00f3, relacionada amb l’assignaci\u00f3 d’espais electorals durant la campanya, dels quals quedaria fora una llista sense cap vinculaci\u00f3 amb els partits amb actual representaci\u00f3 parlament\u00e0ria. Aix\u00ed doncs, ser\u00e0 una llista sense, per\u00f2 amb. Tant que vam riure d’aquell \u201camb sense\u201d i ara resulta que l’expressi\u00f3 \u00e9s plena de sentit, prof\u00e8tica, avan\u00e7ada al seu temps. Com a reconeixement simb\u00f2lic potser alg\u00fa hauria de proposar que tanqu\u00e9s la llista en Clos, sigui dit amb sense ironia. (Publicat a la revista Pres\u00e8ncia el 12 de juliol de 2015)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En uns dies de calor similars als d’aquests dies s’explica que l’alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon (1878-1937) hauria exclamat tot cofoi: \u201cSembla que s’ha avan\u00e7at la Cal\u00edgula.\u201d Una de les memorables barbaritats que van convertir aquell personatge (lerrouxista i analfabet, en l’ordre que preferiu) en un lapsus linguae amb potes sense pari\u00f3. Un […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-3656","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3656"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3657,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3656\/revisions\/3657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}