En un pa\u00eds on \u00fanicament es dicten 12 de cada 100 sent\u00e8ncies en la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds, els jutges en comptes de reclamar respecte haurien de demanar perd\u00f3. En un jutjat on se cita un president a declarar, acusat de posar les urnes, el mateix dia que fa anys que un president escollit a les urnes era assassinat pel sistema judicial d’aquest estat, els jutges en comptes d’exigir respecte haurien d’implorar una disculpa.<\/p>\n
En un estat on ning\u00fa, despr\u00e9s de setanta-cinc llargu\u00edssims anys, encara no s’ha retractat per haver assassinat un president escollit democr\u00e0ticament, ni tampoc ha anul\u00b7lat la sent\u00e8ncia aberrant que el va condemnar, la just\u00edcia no \u00e9s que sigui lenta, no, \u00e9s que est\u00e0 moralment aturada. En un estat on, per a m\u00e9s humiliaci\u00f3, l’assass\u00ed del president Companys \u00e9s exposat impunement en un monument p\u00fablic i en aquest pante\u00f3 de la ignom\u00ednia hi jau tamb\u00e9 el fundador del partit feixista, tot plegat a c\u00e0rrec dels pressupostos de l’Estat, en un regne com aquest no cal esperar just\u00edcia m\u00e9s enll\u00e0 de l’estrictament coercitiva. Hi ha lleis i cal complir-les. D’acord. Per\u00f2 en un estat fonamentat sobre un d\u00e8ficit tan escandal\u00f3s d’\u00e8tica pol\u00edtica, el ciutad\u00e0 obeeix m\u00e9s per temor que per respecte.<\/p>\n
Els ciutadans que s\u00f3n catalans, a m\u00e9s, sempre han tingut un suplement de por. Fins que un bon dia, tips de compartir un estat amb fonaments tan corcats, uns quants han perdut la por. I despr\u00e9s uns quants m\u00e9s, i tot seguit centenars de milers, i creixent.<\/p>\n
Poden processar, condemnar, intimidar i a sobre tenir la barra de demanar respecte per la seva independ\u00e8ncia. Per\u00f2 no convenceran. Amb Catalunya, a la just\u00edcia espanyola en particular i a l’Estat espanyol en general, els passa all\u00f2 de l’acudit del mor\u00f3s que deu cent euros i el que en deu dos milions. Si hi hagu\u00e9s nom\u00e9s cent catalans que no creguessin ni en la just\u00edcia espanyola ni en Espanya, el problema el tindrien els descreguts. Com que n’hi ha almenys dos milions, el problema el tenen la just\u00edcia i Espanya. El problema es diu respecte. El que han perdut. El que, de fet, mai no han volgut guanyar-se.<\/p>\n