{"id":3800,"date":"2015-10-25T17:47:03","date_gmt":"2015-10-25T16:47:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3800"},"modified":"2015-11-11T17:50:44","modified_gmt":"2015-11-11T16:50:44","slug":"mirar-la-tele","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/10\/25\/mirar-la-tele\/","title":{"rendered":"Mirar la tele"},"content":{"rendered":"

\"780_0008_5390581_20151025PRE_tele_i_dret_a_decidir\"<\/a> La televisi\u00f3, des que l\u2019aparell receptor va deixar de ser un objecte de luxe, un electrodom\u00e8stic car, per establir-se de manera molt generalitzada al centre de les llars del nostre pa\u00eds far\u00e0 una mica m\u00e9s de mig segle, ha experimentat diversos canvis. Aparentment trivials, de car\u00e0cter t\u00e8cnic o funcional, les mutacions han modificat radicalment la relaci\u00f3 entre emissor i receptor, entre client i consumidor, entre programador i p\u00fablic. Entre el que televisa i el que televeu<\/em>.
\nEl pas del blanc i negre al color, tot i ser una gran fita tecnol\u00f2gica, no va representar cap tipus de canvi en la forma de mirar la tele, tret del fet que molts van descobrir que moltes pel\u00b7l\u00edcules que es pensaven que eren en blanc i negre, en realitat eren en color. Jo en s\u00f3c un, perqu\u00e8 a casa, seguint el criteri que els electrodom\u00e8stics no es canviaven si no es feien malb\u00e9, vam constatar la longevitat d\u2019un aparell de marca Iberia a prova no pas de bombes per\u00f2 s\u00ed d\u2019algun llamp i, anar canviant peces, no vam arribar a l\u2019era del color fins al 1986.
\nL\u2019arribada del comandament a dist\u00e0ncia s\u00ed que va comen\u00e7ar a modificar els h\u00e0bits del televident. Ho va fer a poc a poc, perqu\u00e8 inicialment nom\u00e9s hi havia dos canals per tombar, per\u00f2 es van acabar algunes discussions sobre qui s\u2019aixecava del sof\u00e0 o de taula per anar a pitjar el bot\u00f3 de la UHF. Amb l\u2019aparici\u00f3 de TV3 i de les privades, es va inaugurar la primera era del zapping, la que ens enfonsava en el sedentarisme i fomentava la participaci\u00f3 activa a l\u2019hora de relacionar-nos amb la programaci\u00f3 de televisi\u00f3. Calia un cert criteri per seleccionar qu\u00e8 es volia a veure, per b\u00e9 que la majoria de dits del pa\u00eds es movien per in\u00e8rcia, inconscientment, anar passant d\u2019un canal a l\u2019altre mig d\u2019esma.
\nAmb l\u2019arribada dels canals de pagament i, actualment, amb el desembarcament de les plataformes de multivisi\u00f3, Netflix l\u2019\u00faltima, la televisi\u00f3 a la carta i els suports alternatius com el m\u00f2bil o les tauletes, la programaci\u00f3 est\u00e0 en mans del consumidor.
\nEn poc m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada hem passat de la frase \u201ca veure qu\u00e8 fan ara\u201d a dir \u201ca veure qu\u00e8 veurem\u201d, perqu\u00e8 de fet, ara a la tele ens fan de tot i ens ho fan simult\u00e0niament. Una saturaci\u00f3 que no fa altra cosa que fer-nos gastar m\u00e9s (ai, m\u2019he oblidat de dir que hi va haver un temps que tota la tele era gratis), oferir-nos molt m\u00e9s del que mai podrem arribar a consumir i, en alguns casos, fer abandonar progressivament l\u2019h\u00e0bit de mirar la tele a aquells que simplement vol\u00edem obrir una finestra per badar una estona i desconnectar. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 25 d’octubre de 2015)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La televisi\u00f3, des que l\u2019aparell receptor va deixar de ser un objecte de luxe, un electrodom\u00e8stic car, per establir-se de manera molt generalitzada al centre de les llars del nostre pa\u00eds far\u00e0 una mica m\u00e9s de mig segle, ha experimentat diversos canvis. Aparentment trivials, de car\u00e0cter t\u00e8cnic o funcional, les mutacions han modificat radicalment la […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[],"class_list":["post-3800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3800"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3806,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3800\/revisions\/3806"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}