{"id":3810,"date":"2015-10-10T17:59:07","date_gmt":"2015-10-10T16:59:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3810"},"modified":"2015-11-11T18:03:42","modified_gmt":"2015-11-11T17:03:42","slug":"no-em-toqueu-en-serrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/10\/10\/no-em-toqueu-en-serrat\/","title":{"rendered":"No em toqueu en Serrat"},"content":{"rendered":"

\"780_0008_5384898_20151011_PRE_No_em_toqueu_en_Serrat_4\"<\/a> No he escoltat mai una can\u00e7\u00f3 tan trista com La tieta i aix\u00f2 \u00e9s dir molt, ja que s\u00f3c un gran aficionat als tangos i als boleros, paradigmes de la depressi\u00f3 can\u00e7onera m\u00e9s depriment. Aquest i altres temes de Joan Manuel Serrat van marcar bona part de la meva infantesa al voltant del tocadiscos familiar i d\u2019un vell receptor de r\u00e0dio Telefunken on la veu de Salvador Escamilla al micr\u00f2fon ens instru\u00efa gaireb\u00e9 furtivament sobre les novetats de la can\u00e7\u00f3 en la nostra llengua i en qu\u00e8 el noi del Poble Sec hi era ben present i molt benvingut.
\nLa banda sonora de la vida de molts catalans est\u00e0 cosida amb el fil musical d\u2019una can\u00e7\u00f3 catalana potent\u00edssima que ens ha fet com som i que ens permet explicar d\u2019on venim. I avui a Catalunya molts som fills de Serrat i de Raimon i de Llach. I d\u2019Ovidi. N\u2019hi ha d\u2019altres, per\u00f2 aquests s\u00f3n els quatre grans pares de la p\u00e0tria musical catalana de l\u2019\u00faltim quart llarg del segle XX. Veus d\u2019una generaci\u00f3 i referents intergeneracionals. Amb estils substancialment diferents i perfils ideol\u00f2gics diversos, especialment sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. Com ha de ser en un pa\u00eds plural. L\u2019altre dia Joan Manuel Serrat va fer unes declaracions en qu\u00e8 es mostrava a favor del dret a decidir i en contra de la conveni\u00e8ncia d\u2019una Catalunya independent. No ho havia dit mai p\u00fablicament per\u00f2 segurament ning\u00fa dubtava que aquesta era la seva opini\u00f3 sobre el tema. Ens coneixem tots.
\nQuin problema hi ha que Serrat pensi com pensa? Exactament cap. No pel que pensi deixar\u00e0 de ser un referent de la nostra sintonia col\u00b7lectiva. I quan Catalunya sigui independent, aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia, Serrat continuar\u00e0 sent admirat i reconegut al seu pa\u00eds, al nostre, de la mateixa manera que ho ha estat sempre, que ho \u00e9s ara, mentre Catalunya no ha sigut independent. Perqu\u00e8, independents o no, com a poble tenim uns referents emocionals col\u00b7lectius que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les conjuntures pol\u00edtiques. \u00c9s aix\u00f2 que ens fa pa\u00eds. No em toqueu en Serrat. (Publicat a Pres\u00e8ncia l’11 d’octubre de 2015)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No he escoltat mai una can\u00e7\u00f3 tan trista com La tieta i aix\u00f2 \u00e9s dir molt, ja que s\u00f3c un gran aficionat als tangos i als boleros, paradigmes de la depressi\u00f3 can\u00e7onera m\u00e9s depriment. Aquest i altres temes de Joan Manuel Serrat van marcar bona part de la meva infantesa al voltant del tocadiscos familiar […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-3810","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3810","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3810"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3810\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3812,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3810\/revisions\/3812"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3810"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3810"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3810"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}