{"id":3825,"date":"2015-11-16T21:06:50","date_gmt":"2015-11-16T20:06:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3825"},"modified":"2015-11-30T21:08:36","modified_gmt":"2015-11-30T20:08:36","slug":"comptoir-voltaire-paris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/11\/16\/comptoir-voltaire-paris\/","title":{"rendered":"Comptoir Voltaire, Par\u00eds"},"content":{"rendered":"<p>Els terribles fets de Par\u00eds tornen a atiar la controv\u00e8rsia sobre la funci\u00f3 dels poders p\u00fablics en relaci\u00f3 amb la seguretat, el conflicte entre el control de l&#8217;Estat i la llibertat personal que, en moments com aquest, dominats per la por, la inquietud i el neguit, ens retorna a la ment una coneguda sent\u00e8ncia de Goethe: \u201cPrefereixo cometre una injust\u00edcia abans que suportar el desordre.\u201d<\/p>\n<p>Pronunciada fa m\u00e9s de dos segles, aquesta pol\u00e8mica reflexi\u00f3 d&#8217;un dels s\u00edmbols de l&#8217;\u00e8poca de les llums que encara avui aporta claror al nostre m\u00f3n, forma part de la discussi\u00f3 sobre les pol\u00edtiques de seguretat actuals, intentant establir i determinar fins on pot arribar la recerca de la seguretat sense lesionar els drets de l&#8217;individu, un plet que discorre en paral\u00b7lel a les consideracions sobre els or\u00edgens i les causes dels conflictes.<\/p>\n<p><script src=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/media\/epa\/iframeresizer\/iframeResizer.min.js\"><\/script><iframe title=\"Comptoir Voltaire, Par\u00eds\" class=\"epa-embed\" src=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/8-articles\/914553-comptoir-voltaire-paris.html?cca=1&amp;utm_medium=oembed&amp;utm_source=desconegut&amp;utm_campaign=oembed&amp;layout=oembed&amp;tmpl=oembed\" height=\"auto\" frameborder=\"0\" style=\"border: 0px; margin: 1px; min-height: 200px;  max-width: 658px; width: calc(100% - 2px); display: block; padding: 0px; background: rgb(255, 255, 255);\"><\/iframe><script>iFrameResize({log:false, checkOrigin: ['http:\/\/www.elpuntavui.cat']})<\/script><\/p>\n<p>La societat europea ha basat el progr\u00e9s dels seus individus en la garantia de la tranquil\u00b7litat social. Sovint, exportant hip\u00f2critament el conflicte fora de les fronteres; altres vegades, acceptant tensions de m\u00e9s o menys baixa intensitat com a sobreeixidor necessari.<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 actual, per\u00f2, posa a prova la capacitat d&#8217;encaixar un clima d&#8217;inseguretat total com el que genera el terrorisme indiscriminat. La societat occidental es troba en la necessitat de decidir fins on cedeix llibertat individual per tal de preservar la seguretat col\u00b7lectiva. Alhora, els governs han de garantir aquesta seguretat sense travessar les fronteres que porten a la pura repressi\u00f3 o a la discriminaci\u00f3, per no causar l&#8217;efecte en els ciutadans que es troben atrapats entre la pistola del terror al clatell i la de l&#8217;Estat a la cara.<\/p>\n<p>El debat no \u00e9s senzill i encara ho ser\u00e0 menys si s&#8217;afronta no pas des de la serenitat sin\u00f3 des del p\u00e0nic. \u00c9s dif\u00edcil, tanmateix, mantenir la calma despr\u00e9s d&#8217;una massacre com la que acabem de contemplar, amb terroristes disparant a tort i a dret per acabar immolant-se davant d&#8217;un comptoir que porta el nom de Voltaire, aquell que un dia va dir: \u201cMatar-se no \u00e9s pas sempre una bogeria. Per\u00f2 generalment, no \u00e9s en un atac de ra\u00f3, que la gent se su\u00efcida.\u201d <strong><em>(Publicat a El Punt Avui el 16 de novembre de 2015)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els terribles fets de Par\u00eds tornen a atiar la controv\u00e8rsia sobre la funci\u00f3 dels poders p\u00fablics en relaci\u00f3 amb la seguretat, el conflicte entre el control de l&#8217;Estat i la llibertat personal que, en moments com aquest, dominats per la por, la inquietud i el neguit, ens retorna a la ment una coneguda sent\u00e8ncia de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5389,648],"tags":[5411,5405],"class_list":["post-3825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-la-tres","category-pais-patit","tag-a-la-tres","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3825"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3826,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3825\/revisions\/3826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}