{"id":3827,"date":"2015-11-12T21:09:26","date_gmt":"2015-11-12T20:09:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3827"},"modified":"2015-11-30T21:10:57","modified_gmt":"2015-11-30T20:10:57","slug":"un-dijous-al-parlament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/11\/12\/un-dijous-al-parlament\/","title":{"rendered":"Un dijous, al Parlament"},"content":{"rendered":"<p>Hi ha dues frases m\u00edtiques de l&#8217;autonomisme confiat i satisfet d&#8217;aquells temps reculats, o no tan reculats, de l&#8217;oasi catal\u00e0 que semblava que \u00faltimament giravoltaven com bumerangs per tornar-se contra aquells que les havien pronunciades. Una era la proclama feta per l&#8217;aleshores pr\u00edncep Felip de Borb\u00f3, ni m\u00e9s ni menys que al Parlament, el 20 d&#8217;abril del 1990: \u201cCatalunya \u00e9s el que els catalans volen que sigui.\u201d L&#8217;altra sent\u00e8ncia \u00e9s el mantra que durant anys i panys ha repetit el PSC per refregar durant els mateixos anys i panys a la minoria independentista que no hi tenien res a pelar.<\/p>\n<p>Ara tots sabem que el poble de Catalunya s&#8217;ha autodeterminat en unes eleccions i ha decidit que vol un estat independent. Alerta amb el bumerang, per\u00f2, que no faci la volta completa i ens haguem de menjar amb patates la declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia de dilluns, que hauria estat tot un do de pit de cigne fent el seu cant. Les tensions entre les dues forces independentistes, segons molts observadors, sigui avui dijous, sigui m\u00e9s endavant, o sigui avui i m\u00e9s endavant, ens faran anar de mal borr\u00e0s. Fins aqu\u00ed haurem arribat.<\/p>\n<p>(Surto un moment perqu\u00e8 els del camamilla party i els del samarreta party us pugueu esbatussar i fotre les culpes uns als altres. Torno a entrar:)<\/p>\n<p><script src=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/media\/epa\/iframeresizer\/iframeResizer.min.js\"><\/script><iframe title=\"Un dijous, al Parlament\" class=\"epa-embed\" src=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/8-articles\/913676-un-dijous-al-parlament.html?cca=1&amp;utm_medium=oembed&amp;utm_source=desconegut&amp;utm_campaign=oembed&amp;layout=oembed&amp;tmpl=oembed\" height=\"auto\" frameborder=\"0\" style=\"border: 0px; margin: 1px; min-height: 200px;  max-width: 658px; width: calc(100% - 2px); display: block; padding: 0px; background: rgb(255, 255, 255);\"><\/iframe><script>iFrameResize({log:false, checkOrigin: ['http:\/\/www.elpuntavui.cat']})<\/script><\/p>\n<p>Tinguem president la setmana dels tres dijous o aquesta mateixa, que de dijous nom\u00e9s en t\u00e9 un, no ens equivoquem. El problema no \u00e9s pas que l&#8217;independentisme no tingui prou for\u00e7a. De for\u00e7a, parlament\u00e0ria i al carrer, n&#8217;hi ha prou. El que passa \u00e9s que prou, en pol\u00edtica catalana, no sempre significa suficient. Si en comptes de 68 escons calguessin, posem per cas, 100 diputats per prendre les grans decisions d&#8217;estat, serien, per exemple, 63 de Junts i 37 de la CUP. I si fessin falta tots 135 diputats, no f\u00f3ra estrany trobar-nos tres partits indepes amb 50, 50 i 35 escons, amb enormes dificultats per pactar. Som parits aix\u00ed, els catalans. Un pa\u00eds plural. Una pluralitat que ens fa singulars, i sovint inoperants. Paci\u00e8ncia. Ep! I, sobretot, que ning\u00fa es desanimi fins al punt de plantejar-se tornar a fer-se espanyol. Tampoc no n&#8217;hi ha per a tant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hi ha dues frases m\u00edtiques de l&#8217;autonomisme confiat i satisfet d&#8217;aquells temps reculats, o no tan reculats, de l&#8217;oasi catal\u00e0 que semblava que \u00faltimament giravoltaven com bumerangs per tornar-se contra aquells que les havien pronunciades. Una era la proclama feta per l&#8217;aleshores pr\u00edncep Felip de Borb\u00f3, ni m\u00e9s ni menys que al Parlament, el 20 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5389,648],"tags":[5411,5405],"class_list":["post-3827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-la-tres","category-pais-patit","tag-a-la-tres","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3827"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3828,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3827\/revisions\/3828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}