{"id":3844,"date":"2015-12-05T18:15:00","date_gmt":"2015-12-05T17:15:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3844"},"modified":"2015-12-05T18:26:13","modified_gmt":"2015-12-05T17:26:13","slug":"3844","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2015\/12\/05\/3844\/","title":{"rendered":"Woody Allen, el geni constant"},"content":{"rendered":"

\"image\"<\/a>
\nFa uns dies el senyor Woody Allen va fer vuitanta anys. Una efem\u00e8ride que els periodistes hem aprofitat per fer un rep\u00e0s exhaustiu de la seva producci\u00f3 f\u00edlmica, una feina que tothom coincideix en destacar per haver estat, i continuar sent, espectacularment prol\u00edfica, amb pr\u00e0cticament una cinquantena de pel\u00b7l\u00edcules a un ritme de gaireb\u00e9 una per any. Al banda d’aquesta remarcable dada objectiva, la cr\u00edtica especialitzada, amb poques excepcions, coincideix en assenyalar aquest senyor de Brooklin com un dels grans cineastes de la hist\u00f2ria del set\u00e8 art. En diaris i revistes hem anat veient classificacions subjectives de les seves millors obres, entre les que em sumo a destacar, com a m\u00ednim, Delictes i faltes, Annie Hall, Manhattan, Hanna i les seves germanes, Misteri\u00f3s assassinat a Manhattan, Broadway Danny Rose, Bales sobre Broadway<\/em> i Deconstructing Harry<\/em><\/a>. Una tria a la que personalment hi afegiria Tots diuen I love you<\/em>, un musical delici\u00f3s, un extemporani exercici d’estil sobre un subg\u00e8nere que ja fa d\u00e8cades que va viure els seus anys daurats. Uns treballs que exploren per mitj\u00e0 de la c\u00e0mera l’\u00e0nima humana des d’una angoixa existencial alleugerida per l’humor, la ironia, l’absurd com a mirall de la vida incomprensible perqu\u00e8 no t\u00e9 cap altre objectiu final a banda de la mort. Tot plegat descabdellat seguint el fil de guions s\u00f2lids, di\u00e0legs memorables, amanit amb bandes sonores a ritme del jazz m\u00e9s confortable i, finalment, salpebrat amb una cert exc\u00e9s de pretensi\u00f3 reflexiva que molt sovint queda en la superficialitat intel\u00b7lectual tan en conson\u00e0ncia amb la liquiditat moderna de les idees.
\nEl m\u00e8rit del mestre Allen, tanmateix, no ha estat tant haver fet aquest grapat d’obres imprescindibles, en la capacitat de fer-nos relaxar en els llocs comuns de la com\u00e8dia de fatalisme resignat tan bon punt apareixen els eterns t\u00edtols de cr\u00e8dit blanc sobre negre amb l’elegant i invariable tipografia Windsor i comen\u00e7a a sonar alguna crepitant melodia de swing<\/em> amable, sin\u00f3 el seu cam\u00ed cap al mestratge a partir de la const\u00e0ncia, la perseveran\u00e7a i la passi\u00f3 per la feina. Allen \u00e9s un exemple de la genialitat a l’antiga, la de l’artes\u00e0 virtu\u00f3s, aquella que va definir tan b\u00e9 un altre pencaire superdotat com Picasso quan va dir que els moments d’inspiraci\u00f3 sempre el trobaven treballant. El mestratge de Woody Allen, tot i quedar lluny en el seu camp del que l’omnipotent Picasso va representar per a la pintura, l’ha convertit en un referent del cinema del segle XX. Escric el segle XX amb tota la intenci\u00f3, perqu\u00e8 en la cent\u00faria present \u00e9s indiscutible que hi ha poques cintes, a tot estirar Match point<\/em>, i encara gr\u00e0cies, que puguin rebre el qualificatiu de memorables. Allen, a m\u00e9s, i aix\u00f2 potser \u00e9s el m\u00e9s important, ultrapassa la condici\u00f3 d’artista per assolir la d’icona. Com Charlot, com el seus adorats Groucho i Bogart, la imatge d’aquest atribolat jueu amb ulleres destacables \u00e9s identificable pel p\u00fablic m\u00e9s enll\u00e0 de l’inter\u00e8s o el coneixement que puguin tenir per la seva obra. Com que estic escrivint de mem\u00f2ria ara no s\u00e9 en quin dels seus films afirma “m’agradaria aconseguir la immortalitat simplement no morint”. De morir, morir\u00e0, com tothom, per\u00f2 haur\u00e0 deixat tota la petja d’immortalitat que es pot permetre un home. Llarga vida a Woody Allen, sigui o no de cos present. (Versi\u00f3 ampliada de l’article publicat a Pres\u00e8ncia el 6 de desembre de 2015)<\/em><\/p>\n

De propina, els minuts inicials d’Annie Hall, amb el mon\u00f2leg que cont\u00e9, al meu parer, el millor acudit de la Hist\u00f2ria.<\/p>\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=HmRfK9huDvQ<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies el senyor Woody Allen va fer vuitanta anys. Una efem\u00e8ride que els periodistes hem aprofitat per fer un rep\u00e0s exhaustiu de la seva producci\u00f3 f\u00edlmica, una feina que tothom coincideix en destacar per haver estat, i continuar sent, espectacularment prol\u00edfica, amb pr\u00e0cticament una cinquantena de pel\u00b7l\u00edcules a un ritme de gaireb\u00e9 una […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294,5409],"class_list":["post-3844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3844"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3851,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3844\/revisions\/3851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}