Hem arribat a un punt de la Hist\u00f2ria en qu\u00e8 la realitat period\u00edstica no existeix i que la veritat \u00e9s tan dif\u00edcil d\u2019identificar que dif\u00edcilment mai podem estar segurs d\u2019haver-la trobat. Les noves tecnologies, tan \u00fatils i rellevants per a algunes coses de la vida, en el terreny medi\u00e0tic han desembocat en una saturaci\u00f3 informativa i una capacitat de manipulaci\u00f3, tergiversaci\u00f3 o invenci\u00f3 de fets, imatges i informacions, que ens fan m\u00e9s vulnerables que mai a la intoxicaci\u00f3. M\u00e9s vulnerables que mai. Perqu\u00e8 les males arts en el m\u00f3n del periodisme i del paraperiodisme fa d\u00e8cades que estan inventades i posades en pr\u00e0ctica. Paral\u00b7lelament al periodisme honest o, m\u00e9s ben dit, oposant-se a la feina de periodistes honestos. El tot s\u2019hi val medi\u00e0tic ha estat aplicat premeditadament des de temps immemorials. Hem viscut com un miratge el temps en qu\u00e8 podria semblar que l\u2019increment dels nivells de poblaci\u00f3 alfabetitzada i culturitzada podia retallar la capacitat de manipulaci\u00f3: quant m\u00e9s instru\u00eft \u00e9s un lector, m\u00e9s costa aixecar-li la camisa. Avui dia, els m\u00e8todes d\u2019aquells qui volen enganyar-nos s\u00f3n tan sofisticats que costa separar el gra de la palla i m\u00e9s encara quan el gra i la palla volen pels aires atiats pels ventiladors de les xarxes socials.<\/p>\n
Cada cop costa m\u00e9s de trobar un refugi informatiu on aferrar-se a la recerca de la credibilitat. Les not\u00edcies ens plouen en quantitats industrials, filtrades per algoritmes que ens ordenen el subministrament de not\u00edcies rastrejant les nostres prefer\u00e8ncies a l\u2019hora de navegar i renovades amb una velocitat que all\u00f2 que hem llegit fa una hora ja pot haver estar reempla\u00e7at unes quantes vegades. L\u2019esfor\u00e7 que ha de fer avui dia un lector per comprovar i contrastar les informacions que rep \u00e9s inassumible i molt sovint irrealitzable. En un article publicat al diari The Guardian<\/em> fa un parelll d\u2019anys, la periodista i analista Katharine Viner escrivia: \u201cEn l\u2019era de la impremta, les paraules en una p\u00e0gina fixaven les coses, fossin certes o no. La informaci\u00f3 se sentia com la veritat almenys fins l\u2019endem\u00e0, quan hi havia una altra actualitzaci\u00f3 o una correcci\u00f3, i tothom compartia una visi\u00f3 comuna dels fets. [Avui] De vegades els rumors generen la propagaci\u00f3 del p\u00e0nic, de vegades per mal\u00edcia, i la manipulaci\u00f3 deliberada sovint \u00e9s deguda al fet que una corporaci\u00f3 o r\u00e8gim paga a la gent per transmetre el seu missatge. Sigui quin sigui el motiu, falsedats i fets es difonen ara de la mateixa manera, per mitj\u00e0 d\u2019all\u00f2 que els acad\u00e8mics anomenen cascada de la informaci\u00f3.\u201d (Publicat a Pres\u00e8ncia, el 3 de setembre de 2017)<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem arribat a un punt de la Hist\u00f2ria en qu\u00e8 la realitat period\u00edstica no existeix i que la veritat \u00e9s tan dif\u00edcil d\u2019identificar que dif\u00edcilment mai podem estar segurs d\u2019haver-la trobat. Les noves tecnologies, tan \u00fatils i rellevants per a algunes coses de la vida, en el terreny medi\u00e0tic han desembocat en una saturaci\u00f3 informativa […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281,201],"tags":[],"class_list":["post-3864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","category-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3864"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3865,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3864\/revisions\/3865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}