No sabria aventurar de quin partit ser\u00e0 l\u2019\u00faltim president de la Catalunya aut\u00f2noma, per\u00f2 estic segur que el primer mandatari de la Catalunya independent ser\u00e0 del PSC. No, no. No duc cap barret de paper al cap ni tinc la m\u00e0 posada a la pitrera com aquells bojos que es dibuixaven als tebeos i que sempre es pensaven que eren Napole\u00f3. No m\u2019he begut pas l\u2019enteniment, tot i que reconec que el vaticini \u00e9s una mica estrafolari. Primer, perqu\u00e8 dono per fet que Catalunya algun dia assolir\u00e0 la independ\u00e8ncia, cosa improbable perqu\u00e8 els catalans, si no canviem com un mitj\u00f3, mai no serem capa\u00e7os de posar-nos d\u2019acord en una cosa tan b\u00e0sica com la de voler ser. I segon, perqu\u00e8 em direu que resulta una beneiteria pensar que el partit menys independentista de l\u2019arc parlamentari catal\u00e0 ser\u00e0 el que pujar\u00e0 al poder un cop el poder es gestioni totalment des d\u2019aqu\u00ed. La idea tampoc no est\u00e0 tan lluny de la que exposa Patr\u00edcia Gabancho a la seva Cr\u00f2nica de la independ\u00e8ncia, tot i que el fet que es tracti d\u2019una obra de ficci\u00f3 li permet acabar donant una vict\u00f2ria surrealista a una CDC encap\u00e7alada pel senyor Roca i Junyent amb el suport, entre altres, d\u2019un conseller Castells escindit dels socialistes. Idealisme sociovergent, vaja.
\nAquest article, per\u00f2, no \u00e9s ficci\u00f3. I la realitat \u00e9s que el PSC no \u00e9s un partit on la gent s\u2019escindeixi si no \u00e9s per anar a caure en l\u2019oblit m\u00e9s cruel, ni una formaci\u00f3 que no sigui capa\u00e7 d\u2019ensumar qu\u00e8 vol el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 i incorporar-ho r\u00e0pidament al seu programa electoral. Si el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 mai no vol majorit\u00e0riament la independ\u00e8ncia no dubteu que l\u2019\u00fanic partit prou seri\u00f3s, organitzat i astut per captar-ho \u00e9s el dels socialistes catalans. Certament, avui fan el possible perqu\u00e8 l\u2019independentisme no arreli, potser d\u2019entrada combaten all\u00f2 que creuen que els fa perdre suport electoral. Per\u00f2 hi haur\u00e0 un moment que un clic intern els encendr\u00e0 els llums d\u2019alarma i, com un surfista experimentat, sabran entomar l\u2019onada separatista amb l\u2019estil dels millors planxistes hawaians. Mireu al vostre voltant, estimats amics, i digueu-me si hi ha alguna altra estructura pol\u00edtica en aquest trist pa\u00eds amb una organitzaci\u00f3 tan s\u00f2lida i amb una milit\u00e0ncia tan disciplinada com \u00e9s la dels vilipendiats sociates. Mireu al voltant i nom\u00e9s veureu olles de grills, matrimonis de conveni\u00e8ncia amb c\u00f2njuges que no se suporten, visionaris carregats de ra\u00f3, il\u00b7luminats possessors de la veritat i oportunistes diversos. Res m\u00e9s lluny de la seriositat organitzativa, la viabilitat org\u00e0nica, la fermesa estrat\u00e8gica del carrer Nicaragua.
\nB\u00e9. M\u2019aturo un moment perqu\u00e8 els independentistes de mena pugueu esbravar-vos dient-me tra\u00efdor, venut, botifler i tota la rastellera de penjaments i improperis que us passin pel cap.
\nHeu acabat? Continuo. Jo tamb\u00e9 s\u00f3c independentista. Jo tampoc no s\u00f3c del PSC. Per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a aspirar a ser un pa\u00eds lliure cal gent amb capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i disciplina i per aix\u00f2, m\u00e9s que ideologia, cal metodologia. I si als independentistes professionals el PSC no els fa cap gr\u00e0cia, almenys els hauria de fer una mica d\u2019enveja.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No sabria aventurar de quin partit ser\u00e0 l\u2019\u00faltim president de la Catalunya aut\u00f2noma, per\u00f2 estic segur que el primer mandatari de la Catalunya independent ser\u00e0 del PSC. No, no. No duc cap barret de paper al cap ni tinc la m\u00e0 posada a la pitrera com aquells bojos que es dibuixaven als tebeos i que […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-389","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=389"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":392,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/389\/revisions\/392"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}