{"id":3896,"date":"2017-04-02T18:12:40","date_gmt":"2017-04-02T17:12:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=3896"},"modified":"2018-01-15T18:15:09","modified_gmt":"2018-01-15T17:15:09","slug":"quan-en-deiem-tbo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2017\/04\/02\/quan-en-deiem-tbo\/","title":{"rendered":"Quan en d\u00e8iem TBO"},"content":{"rendered":"<p>Aquesta setmana s&#8217;est\u00e0 celebrant a Barcelona el Sal\u00f3 del C\u00f2mic, consolidat com una trobada de refer\u00e8ncia del sector, un dels m\u00e9s intergeneracionals del m\u00f3n de la cultura. Al c\u00f2mic s&#8217;hi sol entrar de menut i molts aficionats, quan es fan adolescents i adults (per aquest ordre, preferiblement) no deixen de perdre mai l&#8217;inter\u00e8s per les hist\u00f2ries il\u00b7lustrades. Tamb\u00e9 cal dir que \u00e9s un fet relativament nou. Fins fa unes d\u00e8cades era un \u00e0mbit considerat infantil i juvenil, de mocs al nas, de pantal\u00f3 curt, d&#8217;habitaci\u00f3 amb pudor de peus i p\u00f2sters d&#8217;\u00eddols del pop.<\/p>\n<p>Era quan dels c\u00f2mics en d\u00e8iem tebeos. Llegir tebeos era cosa de mainada en aquell temps que un servidor era mainada. Tenint en compte que el Sal\u00f3 del C\u00f2mic arriba a la trenta-cinquena edici\u00f3, i que fa tres d\u00e8cades i mitja ja va n\u00e9ixer amb aquest nom, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que:<\/p>\n<p>1. Els que en d\u00e8iem tebeos \u00e9rem petits fa m\u00e9s de trenta-cinc anys. Dur.<\/p>\n<p>2. Els que \u00e9reu petits fa molt m\u00e9s de trenta-cinc anys en d\u00e8ieu patufets. D&#8217;acord.<\/p>\n<p>3. El sal\u00f3 va ser batejat amb un nom d&#8217;aquells que aleshores resultava modern. O esnob, mai queda clara la frontera.<\/p>\n<p>4. Aqu\u00ed \u00e9s on entren els experts llepafils: potser no deu ser exactament el mateix un c\u00f2mic que un tebeo. Bizant\u00ed.<\/p>\n<p>Tant li fa. El cas \u00e9s que hi ha cada cop m\u00e9s poca gent que dels c\u00f2mics en diguem tebeos. I quan ho fem, algun interlocutor pot tenir la sensaci\u00f3 que sembla que ens hi referim amb un to lleugerament despectiu, displicent, com si rest\u00e9ssim categoria al g\u00e8nere.<\/p>\n<p>Res m\u00e9s lluny de la realitat. Res m\u00e9s cert que el fet de convertir en un gen\u00e8ric un producte concret, l&#8217;entranyable cap\u00e7alera que va ser el TBO \u00e9s una mostra de la import\u00e0ncia social que poden tenir aquest tipus de publicacions. Objectes que transcendeixen el seu \u00e0mbit per incrustar-se a la llengua. Com les vambes o els post-it, per citar altres exemples m\u00e9s vistos que el tebeo. Ep, com podeu comprovar el tebeo fins i tot ha donat lloc a una locuci\u00f3. O a dues. No oblidem quantes vegades ens han criticat una idea qualificant-la, amb el perm\u00eds o sense del professor Franz de Copenhaguen, d&#8217;invent del tebeo.<\/p>\n<p>La identificaci\u00f3 del terme amb una revista concreta tamb\u00e9 devia pesar de manera inapel\u00b7lable en la decisi\u00f3 que el Sal\u00f3 del C\u00f2mic no fos batejat com el Sal\u00f3 del Tebeo. Fa trenta-cinc anys el TBO encara era una cap\u00e7alera viva, encara que fos en la seva etapa terminal. Avui ja \u00e9s objecte de museu. Un objecte que enguany celebra el centenari. El 17 de mar\u00e7 passat va fer 100 anys que en sortia al carrer el primer n\u00famero. El TBO \u00e9s mort. El tebeo, no. Llarga vida al concepte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquesta setmana s&#8217;est\u00e0 celebrant a Barcelona el Sal\u00f3 del C\u00f2mic, consolidat com una trobada de refer\u00e8ncia del sector, un dels m\u00e9s intergeneracionals del m\u00f3n de la cultura. Al c\u00f2mic s&#8217;hi sol entrar de menut i molts aficionats, quan es fan adolescents i adults (per aquest ordre, preferiblement) no deixen de perdre mai l&#8217;inter\u00e8s per les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281,648,201],"tags":[5395,5405,5409],"class_list":["post-3896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","category-pais-patit","category-presencia","tag-ni-tu-ni-vos-2","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3896"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3898,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3896\/revisions\/3898"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}