{"id":405,"date":"2009-05-13T11:56:25","date_gmt":"2009-05-13T10:56:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=405"},"modified":"2009-07-07T09:43:53","modified_gmt":"2009-07-07T08:43:53","slug":"anima-dobra-mestra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/05\/13\/anima-dobra-mestra\/","title":{"rendered":"\u00c0nima d’obra mestra"},"content":{"rendered":"
\"La<\/a>

La portada del llibre<\/p><\/div>\n

Irene N\u00e9mirovsky<\/a>\u00a0practica una\u00a0mirada femenina sobre la mateixa classe social que retrata tamb\u00e9 magn\u00edficament Stefan Zweig<\/a>\u00a0en les seves novel\u00b7les del primer ter\u00e7 del segle XX, aquell aiguabarreig on la burgesia pretensiosa i l\u2019aristocr\u00e0cia revellida coincidien esperant l\u2019ascensor social, sovint per anar a plantes diferents i no sempre de pujada. Un paisatge d\u2019entreguerres marcat per l\u2019estr\u00e8s econ\u00f2mic i ideol\u00f2gic que acaba esclatant en una segona guerra mundial que conduir\u00e0 la senyora N\u00e9mirovsky a l\u2019extermini en mans dels nazis, i al senyor Zweig, jueu com ella, su\u00efcidant-se perqu\u00e8 el m\u00f3n que se li ensorra davant dels seus ulls, les restes d’aquell M\u00f3n d\u2019ahir<\/em> <\/a>que tan b\u00e9 va saber descriure, no li caiguin al damunt. Amb el bon regust a la boca de Suite francesa<\/em> <\/a>(especialment recomanable ara que aviat far\u00e0 70 anys de l\u2019inici de la guerra a Fran\u00e7a) i les obres menors, en mida i en pretensions, per\u00f2 no pas en qualitat, que s\u00f3n El ball<\/a>, Sang calenta<\/a> <\/em>i David Golder<\/a><\/em>, aquesta \u00faltima setmana de la N\u00e9mirovsky\u00a0he llegit El mestre d\u2019\u00e0nimes<\/a><\/em>, i novament he quedat encantat per la seva capacitat d\u2019endinsar-se en el m\u00f3n de les pretensions socials, que en aquella d\u00e8cada dels 30 en qu\u00e8 va ser escrita l\u2019obra devia ser un entreteniment literari eminentment burgesot per\u00f2 que avui serveix per a tot tipus de lectors: ja se sap que en el transcurs del segle XX la majoria de la poblaci\u00f3 ha passat d\u2019odiar la burgesia a envejar-la i, per tant, a imitar-la en la mesura de les seves possibilitats, en alguns moments (especialment en aquests enyorats anys de bombolla immobili\u00e0ria que ha omplert butxaques poc acostumades a dur pes) unes possibilitats tan sobrades de recursos econ\u00f2mics com mancades de criteri. El mestre d\u2019\u00e0nimes retrata l\u2019ascens social d\u2019un metge immigrant que se serveix per escalar precisament del desfici cr\u00e8dul i despr\u00e8s d\u2019aquells que tenen massa diners i massa poc\u00a0senderi per saber abstreure\u2019s de la dictadura de les modes i de la xerrameca dels xarlatans. Una cr\u00edtica eixuta i contundent, sense la m\u00e9s m\u00ednima concessi\u00f3 a recursos tan utilitzats en aquests casos com poden ser el sarcasme, la ironia o la par\u00f2dia, que no salva ni tan sols el protagonista, v\u00edctima ell mateix de l\u2019obsessi\u00f3 per fer-se una posici\u00f3. Un perfil que queda magn\u00edficament emmarcat en una de les reflexions que l\u2019autora posa en boca del personatge: \u201cSi, us ho dic a tots els qui em menyspreeu, a vosaltres, francesos, els rics i els feli\u00e7os: el que volia era la vostra cultura, la vostra moral, les vostres virtuts, tot all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s elevat que jo, diferent de mi, diferent del fangar on vaig n\u00e9ixer!\u201d Descarnat, eloq\u00fcent, brillant, pur estil N\u00e9mirovsky.<\/p>\n

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris s\u00f3n benvinguts!<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Irene N\u00e9mirovsky\u00a0practica una\u00a0mirada femenina sobre la mateixa classe social que retrata tamb\u00e9 magn\u00edficament Stefan Zweig\u00a0en les seves novel\u00b7les del primer ter\u00e7 del segle XX, aquell aiguabarreig on la burgesia pretensiosa i l\u2019aristocr\u00e0cia revellida coincidien esperant l\u2019ascensor social, sovint per anar a plantes diferents i no sempre de pujada. Un paisatge d\u2019entreguerres marcat per l\u2019estr\u00e8s econ\u00f2mic […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-405","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/405","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=405"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/405\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":517,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/405\/revisions\/517"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}