{"id":416,"date":"2009-05-18T19:40:41","date_gmt":"2009-05-18T18:40:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=416"},"modified":"2009-05-18T19:40:41","modified_gmt":"2009-05-18T18:40:41","slug":"la-bellesa-dels-lletjos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/05\/18\/la-bellesa-dels-lletjos\/","title":{"rendered":"La bellesa dels lletjos"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Una amiga meva que \u00e9s especialista a abocar aigua al vi en situacions d\u2019euf\u00f2ria desfermada o optimisme insubornable, em comentava l\u2019altre dia, tot buidant un Empord\u00e0 negre de batalla per fer passar el pa amb tomata al final del Chelsea-Bar\u00e7a de glori\u00f3s record, que el conjunt blaugrana pot ser un equip fant\u00e0stic, meravell\u00f3s i acreditar tots els qualificatius positius que s\u2019hi vulguin afegir, per\u00f2 en canvi, analitzats un per un, els jugadors s\u00f3n francament lletjos. No pas d\u2019aquells tipus d\u2019homes que fan por, de lletjor intimidat\u00f2ria i virilitat sense polir, que en el fons desperta un cert atractiu salvatge. No, no, els jugadors del Bar\u00e7a, segons ella, exhibeixen uns rostres ins\u00edpids, anodins, perfectament oblidables, que la m\u00e0xima sensaci\u00f3 emocional que arriben a generar \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2xima a la hilaritat o la compassi\u00f3 que no pas a la lasc\u00edvia. L\u2019afirmaci\u00f3 taxativa de la meva amiga va acompanyada d\u2019uns quants noms que, certament, no deixen gaire marge de dubte: Leo Messi, Dani Alves, Yay\u00e0 Tour\u00e9, Carles Puyol. \u00abEl 2 a 6 de Madrid va estar molt b\u00e9 \u2013em diu\u2013, per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que els del Madrid tenien jugadors molt m\u00e9s guapos.\u00bb
\nJa se sap que amb aix\u00f2 de la bellesa tot s\u00f3n gustos, i fins i tot segur que d\u2019entre tota l\u2019afici\u00f3 blaugrana en trobar\u00edem alguna, o algun, que considera Keita irresistiblement atractiu. D\u2019entrada, l\u2019observaci\u00f3 est\u00e8tica de la meva amiga em fa reflexionar sobre els diferents nivells de lectura que pot tenir un mateix fragment de realitat. Uns ens fixem en la bellesa del joc, o en l\u2019efectivitat; altres centren la seva atenci\u00f3 en la morfologia dels contendents. Depenent d\u2019un o altre punt de vista la vict\u00f2ria, curiosament, es decanta cap a b\u00e0ndols diferents. Per sort, l\u2019aspecte f\u00edsic dels integrants d\u2019un equip no suma ni resta punts en cap competici\u00f3 de caire purament futbol\u00edstic.
\nL\u2019altra conclusi\u00f3 que n\u2019extrec, de tot plegat, \u00e9s que per triomfar a la vida no cal ser guapo (visca, encara tinc possibilitats d\u2019arribar a ser alg\u00fa important!), potser deixant de banda els concursos de bellesa i les llistes electorals del partit del senyor Berlusconi. Sigui com sigui, sempre s\u2019ha dit que una persona lletja ha d\u2019esfor\u00e7ar-se el doble per obtenir el mateix reconeixement que una de bon veure i\/o de bon tocar. En el m\u00f3n de la mitologia actual, de totes maneres, la majoria de p\u00f2sters que decoren habitacions d\u2019adolescents d\u2019un i altre sexe no sempre han tingut en compte el f\u00edsic, especialment en el cas de l\u2019esport. S\u00ed que \u00e9s indiscutible la tend\u00e8ncia a adorar la bellesa. Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que tots, i totes, hem venerat m\u00e9s d\u2019un lleig (i no tantes lletges, tamb\u00e9 \u00e9s veritat) sostinguts amb xinxetes a les parets de les nostres habitacions de mainada i adolescents. Repassem-ho mentalment i hi trobarem futbolistes rabassuts, jugadors de b\u00e0squet desmanyotats, corredors de f\u00f3rmula 1 amb rostres desfigurats o cantants de rock amb figures demacrades, ulls injectats o rastes llefiscoses. La Hist\u00f2ria la capitalitzen els guapos, per\u00f2 generalment l\u2019escriuen els lletjos. I els jugadors del Bar\u00e7a, aquests lletjots meravellosos, n\u2019estan redactant, ho guanyin o no ho guanyin tot, un cap\u00edtol imprescindible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una amiga meva que \u00e9s especialista a abocar aigua al vi en situacions d\u2019euf\u00f2ria desfermada o optimisme insubornable, em comentava l\u2019altre dia, tot buidant un Empord\u00e0 negre de batalla per fer passar el pa amb tomata al final del Chelsea-Bar\u00e7a de glori\u00f3s record, que el conjunt blaugrana pot ser un equip fant\u00e0stic, meravell\u00f3s i acreditar […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-416","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=416"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":419,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/416\/revisions\/419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}