{"id":437,"date":"2009-05-29T13:32:40","date_gmt":"2009-05-29T12:32:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=437"},"modified":"2009-07-07T09:42:26","modified_gmt":"2009-07-07T08:42:26","slug":"una-altra-de-sueca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/05\/29\/una-altra-de-sueca\/","title":{"rendered":"Una altra de sueca"},"content":{"rendered":"
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

\u00a0La llarga llista de noms de novel\u00b7la negra sueca tradu\u00efts al catal\u00e0 s’ha ampliat aquest mes de maig amb la incorporaci\u00f3 de Camilla L\u00e4ckberg<\/a>, un aut\u00e8ntic fenomen al seu pa\u00eds, on Les filles del fred<\/a>, <\/em>ara tradu\u00efda a la nostra llengua per l’editorial Amsterdam<\/a>, acumula tres milions de lectors i una aut\u00e8ntica rastellera de premis i guardons. Qu\u00e8 voleu que us digui. En la l\u00ednia de la narrativa polic\u00edaca sueca, a Les filles del fred<\/em> s’hi barreja la sordidesa d’un cas amb les mis\u00e8ries interiors de bona part dels personatges i el paisatge desolat d’una societat fatigada de viure suposadament tan b\u00e9. \u00c9s una novel\u00b7la amb molts personatges i, per tant, amb molts meandres argumentals per aprofundir en el retrat psicol\u00f2gic de la majoria. Alguns m\u00f3ns interiors m\u00e9s aconseguits, com el d’Erica Falck, la dona del policia protagonista, de nom Patrik Hedstr\u00f6m, i d’altres molt millorables o una mica fets i deixats estar, com les hist\u00f2ries personals del cap de policia Mellberg o el policia dolent <\/em>Ernst Lundgren. Hi ha tamb\u00e9, un recurs al flaixbac cap a la Su\u00e8cia de la primera meitat de segle XX, a trav\u00e9s d’una de les protagonistes que acaba connectant amb el cas de la mort que s’investiga d’una manera for\u00e7a sorprenent i, val a dir, una mica for\u00e7ada. Malgrat tot, aquesta hist\u00f2ria paral\u00b7lela es mostra com una novel\u00b7la dins la novel\u00b7la amb una trama interessant per ella mateixa, que explora el m\u00f3n de l’estretor de mires de les convencions socials de les primeries del segle XX i la situaci\u00f3 de la classe treballadora i, sobretot, de la dona sueca d’aquells temps enterrada en un m\u00f3n sense al\u00b7licients. Globalment, per\u00f2, Les filles del fred<\/em> no deixa de fer una mica la sensaci\u00f3 de d\u00e9ja vu <\/em>de franqu\u00edcia de subg\u00e8nere que funciona, perqu\u00e8 Su\u00e8cia, i els pa\u00efsos escandinaus en general, han creat escola, una escola ben assentada sobre la solidesa de la parella Sj\u00f6wall-Wahl\u00f6\u00f6 <\/a>(per cert, publicats ara per primer cop en catal\u00e0 per Columna) i l’imprescindible Henning Mankell<\/a>, per\u00f2 que m\u00e9s enll\u00e0 d’aquests detalls de bona escola no arriba a sobresortir. Si no sou uns consumidors habituals d’hist\u00f2ries sueques de lladres i serenos, Les filles del fred<\/em> us satisfar\u00e0. Si sou uns habituals d’aquestes latituds narratives, no haureu perdut el temps, tampoc \u00e9s aix\u00f2, per\u00f2 no la recordareu pas, ni molt menys, com una de les millors de la colla.<\/p>\n

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris s\u00f3n benvinguts!<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0La llarga llista de noms de novel\u00b7la negra sueca tradu\u00efts al catal\u00e0 s’ha ampliat aquest mes de maig amb la incorporaci\u00f3 de Camilla L\u00e4ckberg, un aut\u00e8ntic fenomen al seu pa\u00eds, on Les filles del fred, ara tradu\u00efda a la nostra llengua per l’editorial Amsterdam, acumula tres milions de lectors i una aut\u00e8ntica rastellera de premis […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-437","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=437"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":515,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions\/515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}