{"id":442,"date":"2009-06-07T19:57:15","date_gmt":"2009-06-07T18:57:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=442"},"modified":"2009-07-07T09:42:03","modified_gmt":"2009-07-07T08:42:03","slug":"una-trobada-amb-kundera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/06\/07\/una-trobada-amb-kundera\/","title":{"rendered":"Una trobada amb Kundera"},"content":{"rendered":"
<\/span><\/span>\u00a0<\/p>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

\n

“La\u00a0nostra experi\u00e8ncia hist\u00f2rica ens ha fet comprendre\u00a0que els homes actuen imitant-se els uns als altres, que les seves actituds es podn calcular estad\u00edsticament, que les seves opinions es poden manipular,\u00a0i que, doncs, l’home \u00e9s menys un individu (un\u00a0subjecte) que l’element d’una massa.”<\/p>\n

“L’art de la nostra meitat del segle est\u00e0 empastifat d’una logorrea te\u00f2rica sorollosa i opaca que impedeix que una obra entri en contactr directe, sense mitjancers, sense interpretacions pr\u00e8vies, amb el qui la mira (la llegeix, l’escolta).”<\/p>\n

“Vet aqu\u00ed la paradoxa lluciferina: si una societat (per exemple, la nostra) sobre\u00efx de viol\u00e8ncia i maldat gratu\u00eftes, \u00e9s que li falta la veritable experi\u00e8ncia del mal.”<\/p>\n

“La segona meitat del segle anterior va fer que tothom fos extremadament sensible al dest\u00ed de la gent expulsada del seu pa\u00eds. Aquesta sensibilitat compassiva va enterbolir el problema de l’exili amb un moralisme llagrim\u00f3s i va amagar el car\u00e0cter concret de la vida de l’exiliat que va saber transformar sovint el seu desterrament en una partida alliberadora.”<\/p>\n

“En el nostre temps hem apr\u00e8s a sotmetre l’amistat al que se’n diuen les conviccions. I fins i tot amb l’orgull d’una rectitud moral. Cal, efectivament, una gran maduresa per comprendre que l’opini\u00f3 que defensem \u00e9s tan sols la nostra hip\u00f2tesi preferida, necess\u00e0riament imperfecta, probablement transit\u00f2ria, que nom\u00e9s els molt curts poden fer passar per una certesa o una veritat. Contr\u00e0riament a la fidelitat pueril a una convicci\u00f3, la fidelitat\u00a0a un amic \u00e9s una virtud, potser l’\u00fanica, la darrera.”<\/p>\n

“El que els germans Lumi\u00e8re van inventar el 1895 no era pas un art, sin\u00f3 una t\u00e8cnica (…) La nova t\u00e8cnica es va convertir, primer, en l’agent principal de l’estupiditzaci\u00f3; segon, en l’agent de la indiscreci\u00f3 planet\u00e0ria (…) \u00c9s veritat que tamb\u00e9 existeix el cinema com a art: per\u00f2 la seva import\u00e0ncia \u00e9s molt m\u00e9s limitada que la del cinema com a t\u00e8cnica, i la seva hist\u00f2ria, certament, \u00e9s la m\u00e9s curta de totes les hist\u00f2ries de les arts.”<\/p>\n

“La gent, a pesar de la riquesa de les experi\u00e8ncies viscudes, sempre surt d’una prova hist\u00f2rica tan ximple com hi ha entrat.”<\/p>\n

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris s\u00f3n benvinguts!<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

<\/a><\/em><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/p>\n
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

Una trobada<\/em> \u00e9s el t\u00edtol de l\u2019\u00faltim llibre del senyor Milan Kundera, un dels novel\u00b7listes europeus vius m\u00e9s grans i \u00faltimament un dels m\u00e9s vilipendiats pels perseguidors de fantasmes del passat que confonen la mem\u00f2ria hist\u00f2rica amb la revenja o, encara pitjor, amb l\u2019exercici d\u2019una mena de just\u00edcia popular sense garanties. Aquest assaig de poc m\u00e9s de 200 planes pot resultar una mica feixuc perqu\u00e8 l\u2019autor hi bolca sovint unes d\u00e8ries, unes reflexions particulars, que aparentment nom\u00e9s interessen a ell i al\u00a0cercle m\u00e9s \u00edntim de kunder\u00f2legs<\/em>. Per\u00f2 la m\u00e0gia d\u2019aquest autor \u00e9s que quan la lectura comen\u00e7a a fer-se llunyana de cop executa una giragonsa cap als llocs comuns, cap als temes d\u2019actualitat permanent en l\u2019\u00e0nima humana, amb reflexions contundents i brillants sobre\u00a0 alguns dels temes\u00a0m\u00e9s visitats per\u00a0aquest escriptor: la literatura, l\u2019exili, el valor de les relacions entre individus,\u00a0la mis\u00e8ria de la humanitat com a col\u00b7lectiu. <\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Milan Kundera ha estat un gran novel\u00b7lista, sobretot quan escrivia en txec, la seva llengua materna, i \u00e9s un gran assagista, principalment des que escriu en franc\u00e8s, la seva llengua adoptada, la llengua del seu pa\u00eds d\u2019adopci\u00f3. No conec prou b\u00e9 la seva obra ni les seves circumst\u00e0ncies vitals com per atribuir aquest canvi de tend\u00e8ncia en la seva obra al canvi d\u2019idioma d\u2019\u00fas, per\u00f2 \u00e9s innegable que els seus \u00faltims relats de ficci\u00f3 queden a molta dist\u00e0ncia, i no nom\u00e9s cronol\u00f2gica, d\u2019aut\u00e8ntiques obres mestres com La Broma<\/em>, La immortalitat<\/em> o El Llibre del riure i de l\u2019oblit<\/em>. <\/span><\/span>Pel que fa a Una trobada,\u00a0<\/em>ben segur que\u00a0no passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com una de les obres mestres del seu autor. Malgrat tot, si la llegiu us deixar\u00e0 en el record unes quantes sent\u00e8ncies memorables. En faig la meva tria particular:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 “La\u00a0nostra experi\u00e8ncia hist\u00f2rica ens ha fet comprendre\u00a0que els homes actuen imitant-se els uns als altres, que les seves actituds es podn calcular estad\u00edsticament, que les seves opinions es poden manipular,\u00a0i que, doncs, l’home \u00e9s menys un individu (un\u00a0subjecte) que l’element d’una massa.” “L’art de la nostra meitat del segle est\u00e0 empastifat d’una logorrea te\u00f2rica […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-442","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/442","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=442"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/442\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":514,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/442\/revisions\/514"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=442"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=442"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}