<\/p>\n Sabor a llenya, uau!<\/p><\/div>\n \u00a0No recordo com ho vaig fer per quedar-hi subscrit, per\u00f2 des de fa un temps rebo uns correus electr\u00f2nics amb receptes de cuina, procedents d\u2019un bloc gastron\u00f2mic que corre per la immensitat d\u2019internet. No el marco com a correu brossa perqu\u00e8 algunes de les\u00a0propostes que he rebut s\u00f3n realment atractives i fins i tot m\u2019he aventurat a materialitzar-ne algunes, amb un \u00e8xit discretot que, en tot cas, no \u00e9s pas atribu\u00efble a les instruccions rebudes sin\u00f3 a la potineria de qui les ha intentat convertir del paper (en aquest cas, de la pantalla) a la comestibilitat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n No fa gaire\u00a0me n’ha arribat una de\u00a0 costillar ib\u00e9rico a la barbacoa<\/em> (el bloc esmentat \u00e9s en espanyol, per\u00f2 afortunadament llegeixo amb m\u00e9s o menys flu\u00efdesa diversos idiomes estrangers) i he quedar totalment desconcertat en repassar la llista d\u2019ingredients. No \u00e9s pas que hagi tingut cap problema de comprensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 d\u2019assimilaci\u00f3 mental. A banda del costellam (de mig quilo pel cap baix), el pebre negre m\u00f2lt, la salsa barbacoa i la sal, a la llista de productes necessaris hi inclouen un pot de humo l\u00edquido<\/em>. \u00c9s a dir, fum l\u00edquid. <\/span><\/span>Com que no me\u2019n s\u00e9 avenir, corro de seguida a can guguel per resoldre el dubte. Teclejo \u00abfum l\u00edquid\u00bb. Seixanta quatre cent\u00e8simes de segon m\u00e9s tard, el cercador m\u2019anuncia l\u2019exist\u00e8ncia de 109 p\u00e0gines en catal\u00e0 que contenen aquesta frase exacta. Garbellant-hi una mica, aconsegueixo trobar el desllorigador de tot plegat. Fum l\u00edquid \u00e9s un preparat que cont\u00e9 aigua i extracte vegetal de fusta, en el cas concret que consulto fusta de noguer. Gratant una mica m\u00e9s descobreixo que al mercat catal\u00e0 actualment se\u2019n poden trobar almenys un parell de marques, una feta a Nova Orleans, Liquid Smoke<\/a>, i una altra de proced\u00e8ncia colombiana que respon a l\u2019imaginatiu nom de Sabor a Le\u00f1a<\/a>. Es veu, segons tots els textos que llegeixo sobre el tema, que amb un rajolinet, qu\u00e8 un rajolinet, un esquitx, n\u2019hi ha prou per aportar a la menja un sabor de carn a la brasa encara que la carn no hagi tocat la graella ni de lluny. <\/span><\/span>Cada dia s\u2019aprenen coses noves, per b\u00e9 que aquesta novetat l\u2019he apresa una mica tard perqu\u00e8 ja fa un cert temps que corre pel mercat d\u2019un tipus de cuina postmoderna que jo batejaria, si \u00e9s que hagu\u00e9s de definir-la, amb un nom com ara la cuina de garsa per perdiu. <\/span><\/span>Antigament (al ritme que evolucionen les coses, vol dir nom\u00e9s fa uns quants anys) expressions com vendre fum o fabricar m\u00e0quines d\u2019empaquetar fum tenien unes connotacions pejoratives. Avui dia, vendre fum \u00e9s un negoci amb grans perspectives de futur en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s desforestat, per una banda, i per l\u2019altra preocupat per reduir les emissions a l\u2019atmosfera, i si la cosa tingu\u00e9s tres bandes hi afegiria la p\u00e8rdua de paci\u00e8ncia que deu tenir la gent per coure una carn a la brasa com cal. <\/span><\/span>Tothom \u00e9s lliure d\u2019intentar fer negoci com vulgui, o com pugui. Nom\u00e9s faltaria. Per\u00f2 a partir d\u2019ara, quan vagi a un restaurant neorural i em clavin una aut\u00e8ntica fortuna per una graellada, abans de pagar els exigir\u00e9 que m\u2019ensenyin la graella, la llenya i el caliu.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/span>\u00a0<\/p>\n <\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/p>\n <\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0No recordo com ho vaig fer per quedar-hi subscrit, per\u00f2 des de fa un temps rebo uns correus electr\u00f2nics amb receptes de cuina, procedents d\u2019un bloc gastron\u00f2mic que corre per la immensitat d\u2019internet. No el marco com a correu brossa perqu\u00e8 algunes de les\u00a0propostes que he rebut s\u00f3n realment atractives i fins i tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-481","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=481"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/481\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":489,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/481\/revisions\/489"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Sabor](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2009\/07\/sabor_a_lena.png\")
<\/a>