{"id":575,"date":"2009-07-21T13:10:07","date_gmt":"2009-07-21T12:10:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=575"},"modified":"2009-07-21T13:10:07","modified_gmt":"2009-07-21T12:10:07","slug":"quan-a-europa-hi-havia-europeus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/07\/21\/quan-a-europa-hi-havia-europeus\/","title":{"rendered":"Quan a Europa hi havia europeus"},"content":{"rendered":"<div id=\"attachment_576\" style=\"width: 219px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2009\/07\/unahumanitatextingida.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-576\" class=\"size-medium wp-image-576 \" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2009\/07\/unahumanitatextingida-209x300.jpg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"300\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-576\" class=\"wp-caption-text\">La portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">Quan l\u2019home modern, aleshores fosc i pelut, va arribar a Europa des de l\u2019\u00c0frica fa 40.000 anys, s\u2019hi va trobar un parent p\u00e8l-roig i de pell clara que hi vivia des de feia milers de d\u00e8cades: l\u2019home de Neandertal. La periodista Gemma Aguilera retrata a <em><a title=\"Fitxa del llibre\" href=\"http:\/\/www.ara.cat\/cont\/cataleg\/cataleg_araLlibres_fitxa_cat.php?idField=305&amp;table=catalogo\" target=\"_blank\">Una humanitat extingida<\/a><\/em> (Ara Llibres) d\u2019una manera did\u00e0ctica i amb un gavadal de dades aquesta esp\u00e8cie extingida fa 28.000 anys i que, contr\u00e0riament al que es pensava, no tenia m\u00e9s motiu per envejar a l\u2019Homo sapiens que la capacitat d\u2019aquest de garantir-se la continu\u00eftat. \u00abA les acaballes del segle XIX i principis del XX, l\u2019Europa colonial, segura de la seva grandesa i orgullosa de la seva ess\u00e8ncia, retratava els Neandertals com a \u00e9ssers inferiors i primitius, est\u00fapids i brutals, i ignorava all\u00f2 que decennis despr\u00e9s la ci\u00e8ncia posaria de manifest: que els homes moderns provenim del continent afric\u00e0 i que l\u2019aut\u00e8ntic europeu de pell blanca \u00e9s el Neandertal.\u00bb Aquest par\u00e0graf de l\u2019obra Una humanitat extingida resumeix molt b\u00e9 la intenci\u00f3 de l\u2019autora en aquest llibre: revisar per al gran p\u00fablic all\u00f2 que la ci\u00e8ncia ja fa uns quants anys que sap, \u00e9s a dir, que l\u2019anomenat home de Neandertal va ser una esp\u00e8cie tan humana com la que finalment es va imposar en la lluita per la superviv\u00e8ncia.<br \/>\nCondensar en poc m\u00e9s de dues-centes planes la hist\u00f2ria d\u2019uns personatges que van viure entre dos i tres cents mil anys no \u00e9s senzill. Gemma Aguilera (Sant Boi de Llobregat, 1979), combina en aquest treball la recreaci\u00f3 hist\u00f2rica amb l\u2019aportaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de dades cient\u00edfiques d\u2019una manera amena i entenedora. Aix\u00ed, la major part dels cap\u00edtols comencen amb una escena idealitzada de la vida dels Neandertals a partir de la qual l\u2019autora desmunta t\u00f2pics, contrasta teories o explica algunes claus per entendre aquesta esp\u00e8cie que no va tenir sort en el proc\u00e9s implacable de la selecci\u00f3 natural.<br \/>\nSeguint aquest proc\u00e9s narratiu el lector descobreix que aquesta esp\u00e8cie que va viure des de fa 300.000 anys fins en fa poc m\u00e9s de 28.000, va conviure durant prop de 12.000 anys a Europa amb l\u2019Homo sapiens, el nostre parent directe. Hi ha evid\u00e8ncies que coneixia i dominava el foc i en feia un \u00fas social, que enterrava els seus morts, que cuidava els discapacitats i els vells, que estava anat\u00f2micament preparat per al desenvolupament de la parla i que, fins i tot, va desenvolupar una incipient sensibilitat art\u00edstica.<br \/>\nLa base de totes aquestes afirmacions, Gemma Aguilera la sustenta en les opinions i la recerca dels principals investigadors mundials sobre el tema, molts dels quals, per cert, s\u00f3n catalans, com ara <a title=\"Sobre Eudald Carbonell\" href=\"http:\/\/www.thinkingheads.com\/sites\/default\/files\/bio\/Carbonell_Eudald.pdf\" target=\"_blank\">Eudald Carbonell<\/a> (que prologa el llibre), <a title=\"Sobre Robert Sala\" href=\"http:\/\/www.grup62.cat\/ca\/autor\/robert-sala_336.html\" target=\"_blank\">Robert Sala<\/a>, <a title=\"Sobre Carles Lalueza\" href=\"http:\/\/www.upf.edu\/bioevo\/CV-CarlesLalueza.htm\" target=\"_blank\">Carles Lalueza<\/a> o Narc\u00eds Soler. \u00abHi he incl\u00f2s molts cient\u00edfics i jaciments catalans i valencians no nom\u00e9s perqu\u00e8 el llibre va destinat al p\u00fablic catal\u00e0, sin\u00f3 perqu\u00e8 internacionalment tant els investigadors com els jaciments s\u00f3n de primer ordre\u00bb, explica Aguilera a El Punt.<br \/>\nLa pregunta que el lector es pot fer despr\u00e9s de llegir el llibre \u00e9s com una esp\u00e8cie tan trempada va acabar sucumbint. \u00abLa resposta no se sabr\u00e0 mai, perqu\u00e8 hi ha un c\u00famul de circumst\u00e0ncies que hi influeixen, des de motius clim\u00e0tics fins a la debilitat gen\u00e8tica i biol\u00f2gica\u00bb, conclou l\u2019autora. Segons sost\u00e9 Carbonell en el pr\u00f2leg, el desenlla\u00e7 d\u2019aquesta esp\u00e8cia pot ser alli\u00e7onador per a nosaltres: \u00abAra m\u00e9s que mai, al segle XXI, l\u2019evoluci\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie pot entrar en un coll d\u2019ampolla; per aix\u00f2 conv\u00e9 llegir una obra com aquesta, ja que ens acosta al coneixement del nostre g\u00e8nere.\u00bb<\/p>\n<h4>Massa pocs per perdurar<\/h4>\n<p>Des que el 1863 unes restes antropomorfes f\u00f2ssils trobades a la vall del riu Neander (Alemanya) va ser identificades com a pertanyents a una esp\u00e8cie singular, batejada amb el nom de la contrada, la recerca sobre l\u2019Homo neanderthalensis no ha cessat, tot i que ha estat en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada que s\u2019ha fet un salt qualitatiu sense precedents. El llibre de Gemma Aguilera inclou les \u00faltimes novetats fins a aquest mateix any. \u00c9s per aix\u00f2 que no queda superat per la ultim\u00edssima teoria cient\u00edfica sobre els Neandertals, feta p\u00fablica aquesta mateixa setmana a la revista <em><a title=\"Enlla\u00e7 a la revista i article\" href=\"http:\/\/www.sciencemag.org\/cgi\/content\/summary\/325\/5938\/252\" target=\"_blank\">Science<\/a><\/em>, defensada per Lalueza Fox, un dels cient\u00edfics m\u00e9s citats tamb\u00e9 en el llibre d\u2019Aguilera. Les noves conclusions deriven de la descripci\u00f3 del genoma mitocondrial de restes de cinc individus diferents, que arriben a la conclusi\u00f3 que els Neandertals van arriba a un coll d\u2019ampolla biol\u00f2gic perqu\u00e8 van ser sempre molt pocs (nom\u00e9s 7.000 en tot Europa al final de la seva hist\u00f2ria i 300.000 com a molt en el per\u00edode de m\u00e0xim esplendor) i poc diversos gen\u00e8ticament. En aquest sentit, la hip\u00f2tesi de l\u2019esgotament biol\u00f2gic, de fet, est\u00e0 recollida en el llibre d\u2019Aguilera com una de les m\u00e9s plausibles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan l\u2019home modern, aleshores fosc i pelut, va arribar a Europa des de l\u2019\u00c0frica fa 40.000 anys, s\u2019hi va trobar un parent p\u00e8l-roig i de pell clara que hi vivia des de feia milers de d\u00e8cades: l\u2019home de Neandertal. La periodista Gemma Aguilera retrata a Una humanitat extingida (Ara Llibres) d\u2019una manera did\u00e0ctica i amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-575","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=575"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":580,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575\/revisions\/580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}