El Dragon Khan catal\u00e0 ha reservat a Esquerra els millors vagons durant els \u00faltims anys. Arrapats a la barana de seguretat, tots aquells que no han acabat v\u00edctimes dels cops de colze o saltant pels aires en una d\u2019aquestes giragonses impossibles, ara enfilen amb incertesa l\u2019\u00faltim tram d\u2019una d\u00e8cada que els republicans van encetar m\u00e9s il\u00b7lusionats que ning\u00fa i que acabaran… v\u00e9s a saber com acabaran.
\nAra ja coneixen, Puigcerc\u00f3s i companyia, el pa que s\u2019hi d\u00f3na en una arena pol\u00edtica on l\u2019independentisme se situa entre la paret d\u2019una realitat social de majories submises i l\u2019espasa d\u2019unes minories d\u2019inconformisme compulsiu. Com fer-hi front?
\nLa recepta de l\u2019\u00e8xit de tot partit pol\u00edtic (gentilesa de precuinats Ribera) t\u00e9 com a ingredients un 20% de gesti\u00f3, un 20% d\u2019ideologia, un 20% d\u2019atzar i un 40% de capacitat de manipular de l\u2019electorat. Primer ingredient: les expectatives de gesti\u00f3 sempre rendeixen electoralment m\u00e9s que no pas el seu exercici, que desgasta. Asseguts a la bancada de l\u2019oposici\u00f3, els hereus de Maci\u00e0 continuarien sent els \u00eddols de la ceba.
\nLa ideologia: el drama d\u2019aquesta formaci\u00f3 no \u00e9s pas, com li retreuen, que hagi renunciat als principis. \u00c9s tot el contrari: ven un projecte massa ambici\u00f3s per a una base social tan minsa. Hi ha tan pocs independentistes a Catalunya que un programa d\u2019aquestes caracter\u00edstiques no nom\u00e9s costa de prendre sin\u00f3 que, a mitj\u00e0 termini, acaba frustrant aquells que hi dipositen la seva confian\u00e7a pensant-se que obtenir l\u2019estat propi \u00e9s bufar i fer ampolles, dit i fet.
\nLa manipulaci\u00f3: sense suport en les altes esferes econ\u00f2miques i medi\u00e0tiques, o amb aquestes agressivament a la contra, hi ha ben poc cam\u00ed per rec\u00f3rrer.
\nEncomanar-se a l\u2019atzar? Una temeritat. I jugar-se-la, com ha fet ERC perqu\u00e8 no podia fer-ho de cap altra manera, acaba generat desercions, barrets al foc i alguns atacs mesquins que conv\u00e9 desemmascarar:
\nEl primer \u00e9s el del gust per la poltrona. Deu ser una mania meva, per\u00f2 quan vaig a votar ho faig amb l\u2019esperan\u00e7a que el partit que escullo, sigui quin sigui, obtingui el poder o s\u2019hi acosti al m\u00e0xim. D\u2019aquells pol\u00edtics que prioritzen la puresa ideol\u00f2gica a embrutar-se les mans encara no n\u2019he descobert la utilitat. D\u2019aquells pol\u00edtics que denuncien el gust per la poltrona dels altres, encara no n\u2019he conegut cap que no ho digui perqu\u00e8 en realitat la poltrona la vol per a ell. Malgrat tot, cal mantenir-se al poder a qualsevol preu? No cal. Per\u00f2 primer cal valorar si, mentre la base social de l\u2019independentisme no s\u2019eixampli, es pot deixar tot en mans del PSC. O de CiU. O, pitjor encara, de tots dos junts. Su\u00efcida.
\nPeix al cove: i tant, que ERC est\u00e0 actuant amb l\u2019estrat\u00e8gia que va criticar a l\u2019etern govern convergent. Amb una difer\u00e8ncia clau: ERC negocia amb la for\u00e7a de 21 diputats. CiU ho va fer fins amb una setantena. Si Puigcerc\u00f3s arrib\u00e9s amb 70 diputats on va arribar Pujol, l\u2019empaitarien pels carrers a cops d\u2019escombra. A Pujol, curiosament, encara avui li riem les gr\u00e0cies amb veneraci\u00f3.
\nEsquerra t\u00e9 avui un greu conflicte de sintonia amb l\u2019electorat. \u00c9s el seu problema, \u00e9s clar. El problema de tots \u00e9s que ERC, en certa manera, \u00e9s un mirall de la identitat nacional. Un mirall trencat?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Dragon Khan catal\u00e0 ha reservat a Esquerra els millors vagons durant els \u00faltims anys. Arrapats a la barana de seguretat, tots aquells que no han acabat v\u00edctimes dels cops de colze o saltant pels aires en una d\u2019aquestes giragonses impossibles, ara enfilen amb incertesa l\u2019\u00faltim tram d\u2019una d\u00e8cada que els republicans van encetar m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-589","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/589","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=589"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/589\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":590,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/589\/revisions\/590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=589"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=589"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=589"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}