{"id":689,"date":"2009-08-27T10:25:33","date_gmt":"2009-08-27T09:25:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=689"},"modified":"2009-09-05T17:35:23","modified_gmt":"2009-09-05T16:35:23","slug":"el-filosof-barrut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/08\/27\/el-filosof-barrut\/","title":{"rendered":"El fil\u00f2sof barrut"},"content":{"rendered":"
\"La<\/a>

La portada del llibre<\/p><\/div>\n

S\u00f3n un centenar just de p\u00e0gines amb un cos de lletra prou gran com per fer passar aquesta lectura aparentment densa com un xarrup d’orxata. Sota el t\u00edtol La vida feli\u00e7<\/a><\/em>, Angle Editorial ha publicat aquesta obra del pensador rom\u00e0 Luci Anneu S\u00e8neca<\/a> (4aC-65dC) inclosa en els seus Di\u00e0legs<\/em>. Una reflexi\u00f3 sobre la consecuci\u00f3 de la felicitat a partir de l’austeritat, la resignaci\u00f3 existencial i el conformisme que serien un model de lucidesa moral si no fos perqu\u00e8 en la segona part de les dues que t\u00e9 el llibre, el senyor S\u00e8neca, se suposa que esperonat pels farts de riure que es van fer els seus coetanis davant les seves crides a la contenci\u00f3 dels plaers i la pr\u00e0ctica de la virtud, posa en evid\u00e8ncia (i ho intenta justificar)\u00a0que una cosa \u00e9s el que predica, i una de molt diferent que hagi de predicar amb l’exemple propi. Aix\u00ed, el primer tram de l’obra cont\u00e9 algunes frases d’antologia, com les seg\u00fcents:<\/p>\n

– “L’home feli\u00e7 \u00e9s aquell per a qui no existeix res de bo ni de dolent, si no \u00e9s que es tracta d’un esperit bo o dolent; un home conreador de l’honestadat, content amb la virtut, que no es deixa exaltar ni abatre per l’atzar, que no coneix cap b\u00e9 tan gran com el que podt donar-se a si mateix; un home per a qui el plaer veritable \u00e9s el menyspreu dels plaers<\/em>”<\/p>\n

– “Qui s’ha abandonat als plaers, sempre fart i embriac (…)\u00a0perd l’\u00fanic b\u00e9 que\u00a0li qedava entre tots els seus vicis, la vergonya d’obrar malament, at\u00e8s que aplaudeixen tot all\u00f2 amb qu\u00e8 s’enrojolen i es vanen de llurs flaqueses<\/em>”<\/p>\n

– “El plaer desmesrurat \u00e9s perjudicial; en canvi, no hem de t\u00e9mer que hi hagi res d’excessiu en la virtut<\/em>”<\/p>\n

-“Qui segeix el plaer afanyosament deixa tota la resta en segon terme: la llibertat\u00a0\u00e9s el primer que desdenya i d\u00f3na prioritat al\u00a0ventre, i no es compra els plaers per a ell, sin\u00f3 que \u00e9s ell qui es ven als plaers<\/em>”<\/p>\n

-“Cal entomar amb \u00e0nim gener\u00f3s tot el que patim per la naturalesa mateixa del m\u00f3n, ja que estem lligats a aquest jurament: suportar la nostra naturalesa mortal i no deixar-nos trasbalsar per aquelles coses que no podem evitar<\/em>”<\/p>\n

Unes frases realment boniques i dignes d’imitar i tenir en consideraci\u00f3 en la nostra vida, si no fos que, a continuaci\u00f3, el senyor S\u00e8neca, etziba responent als qui l’acusen de parlar d’una manera i viure d’una altra:<\/p>\n

– “Jo parlo de la virtut, no pas de mi, i quan blasmo els vicis, blasmo sobretot els meus: quan en sigui capa\u00e7, viur\u00e9 com cal<\/em>”<\/p>\n

-“No, els fil\u00f2sofs no fan el que prediquen. Tanmateix, ells ja fan molt pel sol fet de predicar i de reflexionar sobre el b\u00e9. Certament, tant de bo que tamb\u00e9 poguessin actuar segons els seus preceptes: qu\u00e8 els podria fer m\u00e9s feli\u00e7os?”<\/em><\/p>\n

Ara en v\u00e9nen\u00a0dues de bones, bones, bones:<\/p>\n

– “Qui dubta que un home savi troba en la riquesa una ocasi\u00f3 millor d’eixamplar el seu esperit m\u00e9s que no pas en la pobresa, at\u00e8s que (en la pobresa) l’\u00fanic tipus de virtut que s’hi troba consisteix en no acomodar-se ni deprimir-se i, en la riquesa, en canvi, la moderaci\u00f3, la generositat, la dilig\u00e8ncia, l’ordenaci\u00f3 i la noblesa tenen el camp obert<\/em>”<\/p>\n

– “Nego que les riqueses siguin un b\u00e9 perqu\u00e8, si ho fossin, farien tornar bons els homes; ara, com que no es pot dir bo all\u00f2 que es troba en els dolents, els nego aquest nom. D’altra banda, tamb\u00e9 reconec que cal tenir-ne, que s\u00f3n \u00fatils i que fan la vida m\u00e9s c\u00f2moda<\/em>”<\/p>\n

I, finalment, dues perles per acabar:<\/p>\n

– “Prefereixo mesurar els plaers abans que calmar els dolors<\/em>”<\/p>\n

– “(li pregunten, i ell respon) Qu\u00e8 ens separa a tu, savi, i a mi, neci, si tots dos volem tenir possessions? Doncs una gran difer\u00e8ncia: certament, a casa de l’home savi, les riqueses formen part del servei, en canvi, a casa del neci, s\u00f3n elles qui donen les ordres<\/em>”<\/p>\n

En el seu estudi introductori, la traductora N\u00faria G\u00f3mez Llauger qualifica S\u00e9neca com a representant de l’esto\u00efcisme ecl\u00e8ctic. No entenc gaire de filosofia, per\u00f2 si els qualificatius els hagu\u00e9s de posar jo, senzillament, de S\u00e8neca en diria el fil\u00f2sof barrut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n un centenar just de p\u00e0gines amb un cos de lletra prou gran com per fer passar aquesta lectura aparentment densa com un xarrup d’orxata. Sota el t\u00edtol La vida feli\u00e7, Angle Editorial ha publicat aquesta obra del pensador rom\u00e0 Luci Anneu S\u00e8neca (4aC-65dC) inclosa en els seus Di\u00e0legs. Una reflexi\u00f3 sobre la consecuci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-689","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=689"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":697,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/689\/revisions\/697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}