{"id":744,"date":"2009-09-09T08:52:03","date_gmt":"2009-09-09T07:52:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=744"},"modified":"2009-09-09T08:52:03","modified_gmt":"2009-09-09T07:52:03","slug":"el-llibre-dels-esnobs-de-william-thackeray","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/09\/09\/el-llibre-dels-esnobs-de-william-thackeray\/","title":{"rendered":"El llibre dels esnobs, de William Thackeray"},"content":{"rendered":"
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

Tradu\u00eft magn\u00edficament per Xavier P\u00e0mies, la petita editorial Adesiara<\/a> ha publicat no fa gaire una gran joia de la literatura victoriana, El llibre dels esnobs, de William Thackeray<\/a>, que aplega\u00a0uns articles d’aquest primera espasa de la literatura anglesa del segle XIX dedicats a disseccionar de manera c\u00e0ustica i cr\u00edtica la societat del seu temps. Un llibre que, malgrat el pas del temps i els costums, mant\u00e9 la seva vig\u00e8ncia en molts aspectes a l’hora de descriure una caracter\u00edstica humana, l’esnobisme, present en totes les \u00e8poques i especialment en la civilitzaci\u00f3 occidental. Hi ha alguns (pocs) passatges prescindibles perqu\u00e8 han quedat fora de temps, altres de senzillament deleciosos i\u00a0la majoria\u00a0d’una acidesa sublim que, a part del que diuen, ensenyen com cal escriure si es vol ser ir\u00f2nic, agut i destraler sense perdre les formes. Resulta, en aquest sentit, especialment recomanable la lectura de la primera p\u00e0gina del cap\u00edtol XXII, titulat M\u00e9s consideracions sobre els esbobs viatgers<\/em>, que cont\u00e9 un hilarant i alhora mesurad\u00edssim aprofundiment en el t\u00f2pic de l’enemistat irreconciliable\u00a0entre francesos i anglesos.<\/p>\n

Un parell d’exemples concrets. El primer, d’una autocr\u00edtica nacional saludable:<\/p>\n

“M’inclino a creure que \u00e9s aquest convenciment i l’actitud conseg\u00fcent de l’angl\u00e8s envers el foraster a qui es digna visitar, aquest aire de superioritat que fa tenir el cap alt als propietaris de totes les capelleres angleses que corren entre Sic\u00edlia i Sant Petesburg, el que fa que se’ns detesti de forma tan absoluta a tot Europa.”<\/p>\n

La segona cita, m\u00e9s destinada a una certa condescend\u00e8ncia indulgent, o indulg\u00e8ncia condescendent, com vulgueu,\u00a0cap als esnobs, per\u00f2 tamb\u00e9, especialment, cap als imitadors, all\u00f2 que els espanyols defineixen tan b\u00e9, i els catalans hem adaptat fon\u00e8ticament encara amb m\u00e9s gr\u00e0cia, com un quieru-i-no-puedu.<\/em><\/p>\n

“Si vosaltres, que pertanyeu a la classe mitjana de la societat, sou esnobs -i aix\u00f2 que ning\u00fa us adula servilment i no teniu lacais ni botiguers que us facin rever\u00e8ncies pel carrer, i el policia us obliga a circular com qualsevol mortal-, imagineu-vos com li ha de costar no ser-ho a alg\u00fa que no t\u00e9 aquests avantatges i es passa la vida subjecte a adulaci\u00f3, que \u00e9s el s\u00fammum de la mesquinesa; imagineu-vos com ha de costar no ser esnob a l’\u00eddol dels esnobs”<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tradu\u00eft magn\u00edficament per Xavier P\u00e0mies, la petita editorial Adesiara ha publicat no fa gaire una gran joia de la literatura victoriana, El llibre dels esnobs, de William Thackeray, que aplega\u00a0uns articles d’aquest primera espasa de la literatura anglesa del segle XIX dedicats a disseccionar de manera c\u00e0ustica i cr\u00edtica la societat del seu temps. Un […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-744","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=744"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":749,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744\/revisions\/749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}