{"id":779,"date":"2009-09-18T19:06:24","date_gmt":"2009-09-18T18:06:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=779"},"modified":"2009-09-18T19:09:09","modified_gmt":"2009-09-18T18:09:09","slug":"una-llaminadura-de-muriel-barbery","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/09\/18\/una-llaminadura-de-muriel-barbery\/","title":{"rendered":"Una llaminadura, de Muriel Barbery"},"content":{"rendered":"
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

Hi ha pocs llibres amb un t\u00edtol tan ben trobat com aquest de la brillant Muriel Barbery, que, despr\u00e9s d’haver-nos delectat, l’any passat, amb L’eleg\u00e0ncia de l’eri\u00e7\u00f3<\/a><\/em>, on retratava la societat francesa (i,\u00a0en molts aspectes,\u00a0les dels encontorns, com ara la nostra) d’una manera tendra i salvatge alhora, ara torna amb una seq\u00fcela aparent que resulta ser una joia per ella mateixa. A Una llaminadura<\/a><\/em>, l’autora se centra en un dels personatges secundaris de la novel\u00b7la anterior, el cr\u00edtic gastron\u00f2mic del quart, Pierre Arthens que, per tant, qui\u00a0hagi llegit la novel\u00b7la anterior ja sap que\u00a0mor, tot i que per a l’argument aquest fet \u00e9s irrellevant.\u00a0El llibre, que inclou un petit cameo<\/em>\u00a0de la portera que protagonitza (i inspira el t\u00edtol) de L’eleg\u00e0ncia…, <\/em>l’entranyable portera Ren\u00e9e, \u00e9s una del\u00edcia suprema del subg\u00e8nere de la\u00a0literatura gastron\u00f2mica, del mateix estil, segons el meu parer, de t\u00edtols\u00a0com ara El refinament del gust<\/a><\/em>, de John Lanchester, per posar nom\u00e9s\u00a0un exemple. Una hist\u00f2ria, en aquest cas magn\u00edficament coral, que\u00a0serveix alhora per dibuixar el retrat d’un personatge complex per\u00f2, sobretot, per resseguir la cuina francesa m\u00e9s elemental, m\u00e9s b\u00e0sica, m\u00e9s tradicional, des d’una devoci\u00f3 que transmet un plaer immens i desperta una gana de llop si ho llegeixes amb el ventre buit. Una llaminadura<\/em>, en definitiva, liter\u00e0ria i gastron\u00f2mica que cont\u00e9 alguns passatges memorables. N’he triat dos. La primera, descriu una menja tan senzilla com\u00a0la sardina\u00a0a la brasa:<\/p>\n

“Dir d’aquesta carn que \u00e9s fina, que el seu gust \u00e9s subtil i expansiu alhora, que estimula les genives, a mig cam\u00ed entre la for\u00e7a i la suavitat, dir que l’amargor lleuera de la pell rostida aliada amb l’extrema untuositat dels teixits compactes, dolidaris i poderosos que omplen la boca d’un sabor lluny\u00e0 converteix la sardina a la brasa en una apoteosi culin\u00e0ria, \u00e9s a tot estirar evocar la virtut adormidora de l’opi. Ja que del que es tracta aqu\u00ed no \u00e9s ni de finesa, ni de suavitat, ni de for\u00e7a, ni d’untuositat, sin\u00f3 de salvatgisme. Cal tenir fermesa d’esperit per enfrontar-se amb aquest gust; encobreix ben b\u00e9, de la manera m\u00e9s exacta, la brutalitat primitiva al contacte de la qual es forja la nostra humanitat. Cal tenir puresa d’esperit, tamb\u00e9, cal saber mastegar vigorosament, excloent-hi qualsevol altre aliment; menyspreava les patates i la mantega salda que l’\u00e0via em posava al costat del plat i devorava sense descans els bocins de peix. La carn \u00e9s viril, poderosa, el peix \u00e9s estrany i cruel. (…) Quan assaboria aquelles sardines a la brasa, com un autista al qual, en aquell moment, res no pot pertorbar, sabia que em feia hum\u00e0 mitjan\u00e7ant aquella extraordin\u00e0ria confrontaci\u00f3 amb una sensaci\u00f3 procedent d’un altrre m\u00f3n i que m’ensenyava per contrast la meva condici\u00f3 d’home. Mar infinit, cruel, primitiu, refinat, copsem amb les nostres boques \u00e0vides els productes de la teva misteriosa activitat. La sardina a la brasa nimbava el meu paladar amb la seva aroma directa i ex\u00f2tica i jo creixia a cada mos, m’elevava a cada car\u00edcia sobre la meva llengua de les cendres mar\u00edtimes de la pell clivellada.”<\/p>\n

De segon, us proposo una tomata sense amanir:<\/p>\n

“L’esquin\u00e7 que hi feien les meves dents per ruixar-me la llengua amb un suc gener\u00f3s, tebi i ric del qual el fred de les neveres, l’afront dels vinagres i la falsa noblesa de l’oli emmascaren la generositat essencial. Sucre, aigua, fruita, polpa, \u00bfl\u00edquid o s\u00f2lid? El tom\u00e0quet cru, devorat al jard\u00ed just despr\u00e9s de collir-lo, \u00e9s la cornuc\u00f2pia de les sensacions simples, una cascada que es dispersa en la boca i reuneix tots els plaers. La resist\u00e8ncia de la pell tibant, nom\u00e9s una mica, nom\u00e9s el just, el fondant dels teixits, d’aquell licor amb llavors que regalima per la comissura dels llavis i que et rentes sense por d’embrutar-te els dits, aquella boleta carnosa que aboca en nosaltres torrents de natura: heus aqu\u00ed el tom\u00e0quet, heus aqu\u00ed l’aventura.”<\/p>\n

I si us queda un rac\u00f3, finalment, les postres:<\/p>\n

“Ja ning\u00fa no tenia gana, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s precisament el bo a l’hora dels dol\u00e7os: nom\u00e9s es poden apreciar en tota la seva subtilesa quan no en mengem per sadollar la gana i quan aquesta orgia de suavitat dol\u00e7a no omple una necessitat prim\u00e0ria, sin\u00f3 que cobreix el nostre paladar amb benevol\u00e8ncia envers el m\u00f3n.”<\/p>\n

Bon profit!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"Portada Hi ha pocs llibres amb un t\u00edtol tan ben trobat com aquest de la brillant Muriel Barbery, que, despr\u00e9s d’haver-nos delectat, l’any passat, amb L’eleg\u00e0ncia de l’eri\u00e7\u00f3, on retratava la societat francesa (i, en molts aspectes, les dels encontorns, com ara la nostra) d’una manera tendra i salvatge alhora, ara torna amb una seq\u00fcela aparent que resulta ser una joia per ella mateixa. A Una llaminadura, l’autora….<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-779","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=779"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":790,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/779\/revisions\/790"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}