{"id":852,"date":"2009-10-05T20:13:50","date_gmt":"2009-10-05T19:13:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=852"},"modified":"2009-10-05T20:13:50","modified_gmt":"2009-10-05T19:13:50","slug":"un-documental-imponent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/10\/05\/un-documental-imponent\/","title":{"rendered":"Un documental imponent"},"content":{"rendered":"
\"Poster<\/a>

Poster del documental<\/p><\/div>\n

Diumenge al vespre vaig veure en un cinema de Madrid el magn\u00edfic documental de Bruce Weber Let’s Get Lost<\/em><\/a>, un retrat descarnat sobre la vida del trompetista i cantant de jazz Chet Baker<\/a>. La cinta, rodada l’any 1987 i estrenada un any despr\u00e9s, poc despr\u00e9s de la mort del m\u00fasic, als 58 anys, est\u00e0 protagonitzada per un Baker decr\u00e8pit i tota una s\u00e8rie de testimonis que van passar la seva vida en diferents graus de proximitat. Exdones, exparelles, fills, m\u00fasics, fot\u00f2grats opinen sobre el mite sense cap contemplaci\u00f3, posant-lo a parir si cal, destacant-ne la seva genialitat musical perqu\u00e8 va ser un geni i, en definitiva, demostrant que no es pot confondre la qualitat art\u00edstica amb la qualitat humana d’una persona, sovint oposades i en aquest cas antag\u00f2niques. El propi Baker s’autorretrata amb\u00a0el patetisme autocompassiu d’alg\u00fa que rodola per la vida i els escenaris sense cap ambici\u00f3, sense cap il\u00b7lusi\u00f3. \u00c9s especialment punyent el testimoni de la mare de Baker, que admet\u00a0lac\u00f2nicament que el seu fill l’ha decebut com a fill per m\u00e9s que hagi triomfat com artista. Especialment\u00a0descriptiva la confessi\u00f3 que fa el trompetista Jack Seldon reconeixent la facilitat amb que Baker tocava la trompeta sense saber gaireb\u00e9 llegir m\u00fasica quan ell, en canvi,\u00a0havia d’assajar i assajar i assajar per arribar a un nivell nom\u00e9s acceptable. Moments curiosos els que recuperen velles pel\u00b7l\u00edcules italianes de segona fila on Baker fa d’estrella invitada (va viure a It\u00e0lia uns quants anys) al costat de Toto o Adriano Celentano. Una cinta que no t\u00e9 ni un minut de desperdici, on no hi ha ni una espurna de compassi\u00f3 cap al protagonista tot i despendre una devoci\u00f3 absoluta pel mite (aquell Adonis dels anys cinquanta progressivament convertit en una desferra desdentegada), amb una utilitzaci\u00f3 lluminosa del blanc i negre i una inserci\u00f3 de talls musicals absolutament brutal, amb escenes d’un dels \u00faltims enregistraments d’estudi del gran Chet que fan posar la pell de gallina\u00a0sentint el fil de veu i el\u00a0xiuxiueig a la trompeta tan caracter\u00edstics\u00a0del Baker crepuscular.\u00a0Si hagu\u00e9s de triar un moment del film em quedaria, ja cap al final de la cinta, amb l’escena\u00a0en qu\u00e8 Baker, en un local de Cannes (durant el festival de cinema) on\u00a0actua\u00a0davant la indifer\u00e8ncia\u00a0d’un p\u00fablic m\u00e9s interessat en fer gresca, demana silenci a la sala per interpretar un \u00faltim tema: un primer pla del seu rostre demacrat mentre canta una versi\u00f3 d’Almost Blue<\/em>\u00a0d’Elvis Costello<\/a> amb un sentiment, una desesperaci\u00f3 i una veu al l\u00edmit de l’esquerdament que fa rodolar les ll\u00e0grimes galtes avall de qualsevol espectador amb un m\u00ednim de sensibilitat musical. Em sembla que\u00a0aquests dies projecten\u00a0el documental en algun cinema de Barcelona. Aprofiteu-ho o\u00a0altrament intenteu pescar-ne una c\u00f2pia per internet.\u00a0Una joia del\u00a0documental. Una joia de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica.\u00a0\u00a0Veieu-ne un trailer precisament amb Almost blue<\/em> com a fons:<\/p>\n

[youtube]alUSx_X_za8[\/youtube]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diumenge al vespre vaig veure en un cinema de Madrid el magn\u00edfic documental de Bruce Weber Let’s Get Lost, un retrat descarnat sobre la vida del trompetista i cantant de jazz Chet Baker. La cinta, rodada l’any 1987 i estrenada un any despr\u00e9s, poc despr\u00e9s de la mort del m\u00fasic, als 58 anys, est\u00e0 protagonitzada […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[682],"tags":[5404],"class_list":["post-852","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-discos-rodons","tag-discos-rodons"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=852"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":857,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852\/revisions\/857"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}