Qualsevol cec que contempli l\u2019estat d\u2019ebullici\u00f3 que viu l\u2019independentisme catal\u00e0 en aquesta arrencada de curs pol\u00edtic segurament pensar\u00e0 que mai com ara el concepte independ\u00e8ncia havia tingut un contingut tan palpable, d\u2019objectiu assolible, de somni realitzable. Qualsevol independentista amb perspectiva i capacitat d\u2019an\u00e0lisi pot deduir, en canvi, que el sobiranisme catal\u00e0 ha iniciat un cicle descendent que el tornar\u00e0 de pet a l\u2019ostracisme i a la marginalitat que tant havia costat deixar enrere i que amb aquest nou segle, per primer cop a la hist\u00f2ria, havia pogut comen\u00e7ar a consolidar-se des del govern, actuant, mullant-se, acostumant-se a formar part d\u2019una estructura de poder.
\n\u00c9s cert, hi ha una onada de refer\u00e8ndums a les portes, reagrupats que treuen pit i generen il\u00b7lusions, plataformes i corrents de diverses proced\u00e8ncies i orientacions, les habituals faccions en l\u2019independentisme parlamentari d\u2019ERC (sembla que conjurades moment\u00e0niament per Puigcerc\u00f3s: aviam quan dura, que hi hagi sort), presidents de clubs esportius que volen portar Catalunya a la Champions, i no seria gens estrany que des que escric aquest article fins que surti publicat aquest batibull estelat hagi tingut noves incorporacions. Una situaci\u00f3 que envejaria qualsevol moviment secessionista mundial si no fos perqu\u00e8 aquest creixement es fa amb una base electoral que no s\u2019eixampla, la qual cosa fa que l\u2019aparent onada en realitat no sigui res m\u00e9s que una perillosa trencadissa disgregadora.
\nUna situaci\u00f3 de dispersi\u00f3 creixent que \u00e9s aplaudida en privat i fomentada obertament per la dreta nacionalista espanyola dominant a casa nostra, divisi\u00f3 atiada amb l\u2019amplificaci\u00f3 dels errors dels independentistes que s\u00f3n al govern (la qual cosa no vol dir que no errin) i la sobrevaloraci\u00f3 medi\u00e0tica de totes les dissid\u00e8ncies i alternatives, instrumentalitzades per erosionar la imprescindible unitat de qualsevol opci\u00f3 nacionalment ambiciosa que vulgui ser alguna cosa m\u00e9s que un cercle vici\u00f3s entre la il\u00b7lusi\u00f3 sobreescalfada a la frustraci\u00f3 encesa, sense passar pel realisme fred que cal per caminar endavant encara que, sovint, sigui fent m\u00e9s volta.
\nD\u2019aqu\u00ed a un any a tots els tocar\u00e0 passar per caixa a cobrar els rendiments electorals d\u2019aquesta mobilitzaci\u00f3 sobreactuada. Em pensava que ja hav\u00edem comen\u00e7at a aprendre a deixar el funambulisme ideol\u00f2gic de banda. Que sab\u00edem que en pol\u00edtica es pot reivindicar l\u2019honestedat sense oblidar que el purisme ideol\u00f2gic \u00e9s un ox\u00edmoron. Que l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica corromp els ideals \u00e9s una veritat amb milers d\u2019anys de demostraci\u00f3 emp\u00edrica, la qual cosa no vol dir que impliqui la tra\u00efci\u00f3 o la ren\u00fancia als objectius. El m\u00e9s trist per a un votant independentista com jo \u00e9s saber amb un any d\u2019antelaci\u00f3 que, voti qui voti, l\u2019independentisme ser\u00e0 el gran derrotat a les urnes catalanes. Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s tenir diverses f\u00f3rmules per escollir i l\u2019altra que aquestes opcions, v\u00edctimes de personalismes, il\u00b7luminacions i incapacitat de treballar disciplinadament, es considerin uns als altres, respectivament, els seus pitjors enemics, mentre l\u2019enemic de deb\u00f2, gran\u00edtic, ens continua passant per sobre perqu\u00e8 sap que la resist\u00e8ncia catalana est\u00e0 feta de pedra sorrenca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qualsevol cec que contempli l\u2019estat d\u2019ebullici\u00f3 que viu l\u2019independentisme catal\u00e0 en aquesta arrencada de curs pol\u00edtic segurament pensar\u00e0 que mai com ara el concepte independ\u00e8ncia havia tingut un contingut tan palpable, d\u2019objectiu assolible, de somni realitzable. Qualsevol independentista amb perspectiva i capacitat d\u2019an\u00e0lisi pot deduir, en canvi, que el sobiranisme catal\u00e0 ha iniciat un cicle […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=863"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":866,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/863\/revisions\/866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}