{"id":901,"date":"2009-11-09T21:08:33","date_gmt":"2009-11-09T20:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=901"},"modified":"2009-11-09T21:08:33","modified_gmt":"2009-11-09T20:08:33","slug":"el-teatre-pla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/11\/09\/el-teatre-pla\/","title":{"rendered":"El teatre Pla"},"content":{"rendered":"

Catalunya \u00e9s un pa\u00eds on cap lector pot dir mai que no t\u00e9 res per llegir, perqu\u00e8 si s\u2019acabessin les novetats o hi hagu\u00e9s crisi de creativitat sempre ens quedaria Josep Pla<\/a>. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds on cap escriptor o articulista pot estar segur d\u2019opinar sobre res que no hagi estat opinat per Josep Pla. Catalunya t\u00e9 la sort que tenen els anglesos amb el senyor Chesterton<\/a>, t\u00e9 la fortuna dels francesos amb Montaigne<\/a>, t\u00e9 el privilegi que els espanyols… els espanyols, voleu dir que tenen algun cronista de brillantor tan perenne com el senyor Pla? Podrien dir que tenen Josep Pla, per\u00f2 no ho diran, i a nosaltres, sincerament, ja ens est\u00e0 b\u00e9.
\nNo fa gaires dies vaig anar a veure una representaci\u00f3 teatral sobre textos del Quadern gris<\/a>. Res de l\u2019altre m\u00f3n. Una escenografia lleugera, uns actors que deien el text amb una entonaci\u00f3 digna, una correcci\u00f3 acad\u00e8mica i pareu de comptar. No cal res m\u00e9s. Com passa amb la majoria de bons textos teatrals, el millor favor que els poden fer els directors i els actors \u00e9s estar-se de voler aportar-hi la seva personalitat. La personalitat, en un actor o un director de teatre, \u00e9s l\u2019eufemisme que s\u2019utilitza per maquillar, en teatre sempre se solen maquillar, el divisme i la tirada cap a l\u2019exhibici\u00f3. Quan un text \u00e9s bo nom\u00e9s necessita un vehicle per ser dit, no pas un pilot que l\u2019estavelli contra l\u2019exc\u00e9s. Passa amb els textos dels grans: Shakespeare, Tx\u00e8khov, Goldoni, Ibsen, Guimer\u00e0. Cada cop que veig programat un t\u00edtol d\u2019aquests astres, pateixo: en qu\u00e8 el convertiran els adaptadors sobrats d\u2019ambici\u00f3 i deficitaris de respecte al geni dels altres?
\nAmb Pla hi ha el risc que passi el mateix, per\u00f2 \u00e9s un risc m\u00e9s controlat. I m\u00e9s justificable. Pla no \u00e9s un autor teatral. Fins i tot podr\u00edem dir que si sab\u00e9s que els seus textos es reciten damunt d\u2019un escenari quedaria entre divertit i perplex. Per dur Pla al teatre, doncs, cal construir una pe\u00e7a. Hi ha la seva obra, de dimensions oce\u00e0niques, per\u00f2 no hi ha gui\u00f3 ni organitzaci\u00f3 dram\u00e0tica prevista: una infinitat d\u2019obres de teatre per ser muntades. Mon\u00f2legs, naturalment. Mon\u00f2legs a diverses veus, com \u00e9s el cas d\u2019aquest Quadern gris que dirigeix l\u2019Oller. Per extreure un bon mon\u00f2leg de Pla cal alg\u00fa amb prou paci\u00e8ncia per submergir-se en la seva Obra Completa, amb prou criteri a l\u2019hora de trobar un fil conductor i amb prou mesura per embastar aquest fil de manera subtil i respectuosa.
\nSi fos actor, o promotor teatral, cosa que no ser\u00e9 mai perqu\u00e8 no tinc ni tra\u00e7a per actuar ni diners per perdre, muntaria una companyia estable de teatre plani\u00e0. Encarregaria a diferents dramaturgs i directors la confecci\u00f3 i posada en escena de textos de l\u2019autor empordan\u00e8s. De la mateixa manera que hi ha actors que s\u2019especialitzen en determinats dramaturgs, com els shakespearians, al nostre pa\u00eds haur\u00edem de crear la categoria d\u2019actor plani\u00e0. Serien els encarregats de donar a con\u00e8ixer al gran p\u00fablic un geni que, tothom ho sap, \u00e9s d\u2019aquells molt m\u00e9s citats que no pas llegits. Amb un teatre i una companyia estable, almenys podria ser escoltat, com a m\u00ednim una bona manera de no haver-lo de llegir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya \u00e9s un pa\u00eds on cap lector pot dir mai que no t\u00e9 res per llegir, perqu\u00e8 si s\u2019acabessin les novetats o hi hagu\u00e9s crisi de creativitat sempre ens quedaria Josep Pla. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds on cap escriptor o articulista pot estar segur d\u2019opinar sobre res que no hagi estat opinat per Josep Pla. […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-901","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/901","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=901"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/901\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":903,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/901\/revisions\/903"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}