{"id":925,"date":"2009-11-30T17:47:01","date_gmt":"2009-11-30T16:47:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=925"},"modified":"2009-11-29T17:56:15","modified_gmt":"2009-11-29T16:56:15","slug":"plorar-sense-accent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/11\/30\/plorar-sense-accent\/","title":{"rendered":"Plorar sense accent"},"content":{"rendered":"

Tot i que de vegades sembla que els cient\u00edfics es dediquin a estudiar detalls menors o nimietats de la vida, el cert \u00e9s que per m\u00e9s ximple que aparentment pugui semblar la recerca que fan, com ara\u00a0desllorigar la seq\u00fc\u00e8ncia gen\u00e8tica de la mosca del vinagre, l\u2019estr\u00e8s dels animals que es porten a l\u2019escorxador i o les tend\u00e8ncies sexuals de les balenes, al final, en aquest gran puzle causal que \u00e9s el planeta Terra i encontorns, tot encaixa en una imatge m\u00e9s grossa que connecta l\u2019an\u00e8cdota aparent, el detall suposadament intranscendent, amb una realitat complexa.
\nL\u2019\u00faltim cas d\u2019aquests que no deixen de sorprendre, o que almenys no se\u2019ns hauria acudit estudiar als que tenim una formaci\u00f3 cient\u00edfica b\u00e0sica, que vol dir extreta de l\u2019Educaci\u00f3 General B\u00e0sica d\u2019antany, \u00e9s el dels cient\u00edfics alemanys que han descobert que els beb\u00e8s, els nadons o com vulgueu anomenar els marrecs i marreques acabats de n\u00e9ixer, ploren en idiomes diferents<\/a>. Ep, i aix\u00f2 no vol dir que ens trobem davant de llenguatges nous basats en el plor sin\u00f3 que, segons sostenen despr\u00e9s d\u2019an\u00e0lisis profundes i treballs de camp d\u2019un empirisme incontrovertible, es veu (o millor dit, se sent) que ploren seguint l\u2019entonaci\u00f3 i l\u2019accent de la seva llengua materna.
\nResulta, segons llegeixo en diverses publicacions que s\u2019han fet ress\u00f2 d\u2019aquest curi\u00f3s experiment cient\u00edfic publicat origin\u00e0riament a la revista Current Biology<\/a><\/em>, que per arribar a aquestes conclusions els investigadors han analitzar els plors de seixanta nadons sans procedents, respectivament, de fam\u00edlies de parla francesa i de parla alemanya. La tesi derivada del cas \u00e9s que els francesos bramen amb una entonaci\u00f3 creixent, mentre que els germ\u00e0nics van de m\u00e9s a menys en la seva pot\u00e8ncia ploranera, unes caracter\u00edstiques que coincideixen amb les inflexions dels idiomes materns respectius. Ara podria continuar exposant totes les conclusions a qu\u00e8 arriben els estudiosos d\u2019aquest cas, que si els beb\u00e8s comencen a captar els matisos de l\u2019idioma matern ja de l\u2019\u00fater estant, que si la mainada ja est\u00e0 mentalment preparada per parlar als tres mesos tot i que no ho fa perqu\u00e8 mec\u00e0nicament encara no t\u00e9 el cos prou desenvolupat, que si bla, bla, bla. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no ho far\u00e9 perqu\u00e8 de tot plegat nom\u00e9s m\u2019interessen un parell de q\u00fcestions. La primera \u00e9s de caire familiar. Resulta que, des de fa encara no un parell de mesos, tinc una neboda. \u00c9s de mare catalana i pare castell\u00e0. Truco a la mare i li dic: \u00abEscolta, t\u2019has fixat en quin idioma plora la nena?\u00bb Ella em contesta, amb una aguda remor de fons: \u00abMira, germanet, el meu problema b\u00e0sic actualment no \u00e9s saber en quin idioma plora sin\u00f3 com carai aconseguir que pari de bramar.\u00bb
\nLa segona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s encara de m\u00e9s transcend\u00e8ncia i obre una nova perspectiva al problema catal\u00e0. Ja tenim una pista per saber per qu\u00e8 a Espanya no ens donen el que ens pertoca. Si ens refiem de l\u2019adagi que diu que qui no plora no mama, el tema \u00e9s clar\u00edssim. No \u00e9s pas que no ens facin cas perqu\u00e8 no plorem prou, sin\u00f3 perqu\u00e8, senzillament, com que plorem en catal\u00e0, no ens entenen. Quants anys de ll\u00e0grimes vessades in\u00fatilment!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i que de vegades sembla que els cient\u00edfics es dediquin a estudiar detalls menors o nimietats de la vida, el cert \u00e9s que per m\u00e9s ximple que aparentment pugui semblar la recerca que fan, com ara\u00a0desllorigar la seq\u00fc\u00e8ncia gen\u00e8tica de la mosca del vinagre, l\u2019estr\u00e8s dels animals que es porten a l\u2019escorxador i o […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=925"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":926,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions\/926"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}