Veient les cares, els posats i les opinions d\u2019un bon grapat de compatriotes, sembla que molts conciutadans acaben de descobrir, consternats, que en aquest pa\u00eds hi ha corrupci\u00f3 i, encara pitjor, hi ha corruptes confessos, presumptes i de totes les categories i pelatges que vulgueu. No se\u2019n saben avenir, aquests conciutadans esparverats, de la suposada nova. Curi\u00f3s. Ara descobrim, tamb\u00e9, que hi ha molta gent de bona fe a Catalunya. D\u2019una candidesa tan sorprenent que resulta que fins ara es pensaven que aquest mal que fa anys, segles i mil\u00b7lennis que pateix tot el m\u00f3n, el c\u00e0ncer de la martingala, tenia el pas barrat en una mena de poblet irreductible de tall asterixi\u00e0 en aquest rac\u00f3 de la Mediterr\u00e0nia, un llogarret on l\u2019honestedat impol\u00b7luta, la puresa moral i l\u2019obedi\u00e8ncia respectuosa a la llei eren una q\u00fcesti\u00f3 quasi de naturalesa gen\u00e8tica.
\nDoncs no. Catalunya \u00e9s com la resta del m\u00f3n. Com la resta del m\u00f3n i amb uns \u00faltims anys d\u2019especulaci\u00f3 salvatge a cavall de la construcci\u00f3 que han sigut totxo abonat per a aprofitats, oportunistes i aixecadors de camisa de guant blanc i de guant negre. Una constataci\u00f3 que no ens ha pas de portar a despreocupar-nos, ni a minimitzar, aquesta onada d\u2019aigua fecal que brolla de les clavegueres nacionals, per\u00f2 que tampoc cal que ens deprimeixi fins al punt de pensar que estem pitjor que abans. De fet, gosaria dir que estem una mica millor: cada corrupte que es desemmascara no \u00e9s pas un corrupte nou, sin\u00f3 un corrupte identificat.
\nTotal, que no ens posem pas m\u00e9s pedres al fetge de les estrictament necess\u00e0ries. I tampoc errem la diagnosi pensant, per poder descarregar una mica an\u00edmicament la nostra afligida consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, que la culpa \u00e9s dels espanyols que ens persegueixen i que ara explotaran aquests casos per denigrar-nos. Que Espanya s\u2019aprofitar\u00e0 d\u2019aquests casos per tocar-nos els pebrots, no en dubtem pas. Per\u00f2 aix\u00f2 ho fan sempre i amb el primer que tenen a m\u00e0. O sigui, que per aquesta banda, en tot cas, el que haur\u00edem de mirar de fer \u00e9s no servir-los carnassa en forma d\u2019indesitjables que no ho s\u00f3n pas per culpa d\u2019Espanya sin\u00f3 per culpa d\u2019ells. I, encara menys, no caiguem en l\u2019error de creure que tots els pol\u00edtics s\u00f3n una merda i uns podrits i uns aprofitats. Els pol\u00edtics s\u00f3n tan incorruptibles com els arquitectes, els lampistes, els periodistes o els promotors immobiliaris. Substituir-los en bloc per altres de nous no nom\u00e9s no resol res (la hist\u00f2ria ho demostra a bastament), sin\u00f3 que a m\u00e9s obre el perill d\u2019involucions perillos\u00edssimes derivades de cabdillismes, puristes de boquilla i populistes del broc gros, on la casu\u00edstica tamb\u00e9 \u00e9s profusa.
\nNi la corrupci\u00f3, ni la peder\u00e0stia o l\u2019homicidi, per posar alguns exemples, no sempre han figurat en el cat\u00e0leg del crim, perqu\u00e8 aquest mostrari varia segons el temps i les civilitzacions. Els corruptes no fa pas tant que s\u00f3n castigats, en uns verals on el culte al sotam\u00e0 sempre ha tingut for\u00e7a predicament. Paral\u00b7lelament a l\u2019aplicaci\u00f3 de la llei, per tant, la millor manera de combatre la corrupci\u00f3 \u00e9s deixar d\u2019envejar els aprofitats que se\u2019n surten i deixar de compadir els que enxampen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Veient les cares, els posats i les opinions d\u2019un bon grapat de compatriotes, sembla que molts conciutadans acaben de descobrir, consternats, que en aquest pa\u00eds hi ha corrupci\u00f3 i, encara pitjor, hi ha corruptes confessos, presumptes i de totes les categories i pelatges que vulgueu. No se\u2019n saben avenir, aquests conciutadans esparverats, de la suposada […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-927","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=927"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":945,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/927\/revisions\/945"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}