{"id":973,"date":"2009-12-28T19:03:11","date_gmt":"2009-12-28T18:03:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=973"},"modified":"2009-12-27T21:12:02","modified_gmt":"2009-12-27T20:12:02","slug":"i-la-festa-segueix-de-josep-m-espinas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/12\/28\/i-la-festa-segueix-de-josep-m-espinas\/","title":{"rendered":"i la festa segueix, de Josep M. Espin\u00e0s"},"content":{"rendered":"
\n
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

\u00abQuantes coses passen si un t\u00e9 paci\u00e8ncia\u00bb, escriu Josep M. Espin\u00e0s <\/a>(Barcelona, 1927) en un dels textos del que \u00e9s, fins ara, el seu \u00faltim llibre. L’ha titulat, inspirant-se en un poema de Jaques Pr\u00e9vert<\/a>, i la festa segueix<\/em>. Amb la i<\/em> min\u00fascula, potser com si no fos ben b\u00e9 una obra tancada, sin\u00f3 la continuaci\u00f3 d’unes mem\u00f2ries i escrits de reflexi\u00f3 que l’escriptor barcelon\u00ed ja fa temps que ve publicant (Inventari de jubilacions<\/em>, Temps afegit, L’ofici d’escriure…<\/em>). Un treball iniciat qui sap si amb una certa voluntat de fer balan\u00e7, de punt i final per\u00f2 que, afortunadament, els anys han contribu\u00eft a convertir en uns agradables punts suspensius per, com el t\u00edtol indica, continuar la festa de viure, i d’escriure.
\nAl llibre hi ha un recull de reflexions sobre la quotidianitat, les petites coses (i tamb\u00e9 alguna de gran) amb un to d’introspecci\u00f3 l\u00facida, d’observaci\u00f3 atenta del present i de revisi\u00f3 del passat amb una nost\u00e0lgia serena que defuig tothora el record lacrimogen.
\nTot i que Josep M. Espin\u00e0s es declara poc amic dels aforismes, el llibre cont\u00e9 unes quantes frases memorables.
\nSobre l’escriptor: \u00abLa perfecci\u00f3, si existeix, no dep\u00e8n de la voluntat.\u00bb
\nSobre les dates: \u00abL’home \u00e9s un ser que posa dates i noms. Que vol deixar rastres.\u00bb
\nSobre els brindis: \u00abCompartir una mirada sempre \u00e9s millor que compartir un soroll.\u00bb
\nSobre la sort: \u00abVoler all\u00f2 que pots. Aix\u00f2 \u00e9s la sort.\u00bb
\nSobre el plaer: \u00abEl plaer \u00e9s el fruit ocasional de la normalitat.\u00bb
\nA banda d’aquestes sent\u00e8ncies curtes i afuades, aquest petit volum cont\u00e9 algunes reflexions de m\u00e9s densitat, especialment sobre l’envelliment i la proximitat de la mort, abordades amb la serenor que atorga una ment l\u00facida a un cos de m\u00e9s de vuitanta anys: \u00ab\u00bfLa nostra mort ha de ser per als altres una not\u00edcia telef\u00f2nica sobtada, despr\u00e9s d’un silenci de lluny? O un anunci que anem repartint amb ulls ben oberts, amb la veu afeblida, amb les passes que s’escurcen…\u00bb Tot i la profunditat de les reflexions, l’escriptor barcelon\u00ed no abandona el seu inseparable punt d’ironia: \u00abSi dictaminen que he de deixar els dol\u00e7os i la sobrassada i dedicar-me a l’enciam, als meus vuitanta-dos anys, deu ser perqu\u00e8 pensen que, si no ho faig ara, ho pagar\u00e9 en una altra vida.\u00bb
\nEl mateix autor considera i la festa segueix<\/em> el seu llibre m\u00e9s madur, per b\u00e9 que Espin\u00e0s ha estat, ja des de jove, un dels autors de discurs m\u00e9s assenyat, net i planer: una prosa llegidora. Llegidora: el millor adjectiu amb qu\u00e8 es pot qualificar la prosa. Una barreja d’observaci\u00f3 distant i de sentiment proper, per b\u00e9 que ell mateix explica que a la seva fam\u00edlia hi ha hagut sempre \u00abun estrany pudor per expressar els sentiments\u00bb. Milan Kundera<\/a> ha escrit que les persones sentimentals solen ser tamb\u00e9 les m\u00e9s insensibles. Una veritat que ajuda a entendre perqu\u00e8 els textos d’Espin\u00e0s s\u00f3n d’una sensibilitat deliciosa.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abQuantes coses passen si un t\u00e9 paci\u00e8ncia\u00bb, escriu Josep M. Espin\u00e0s (Barcelona, 1927) en un dels textos del que \u00e9s, fins ara, el seu \u00faltim llibre. L’ha titulat, inspirant-se en un poema de Jaques Pr\u00e9vert, i la festa segueix. Amb la i min\u00fascula, potser com si no fos ben b\u00e9 una obra tancada, sin\u00f3 la […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-973","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/973","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=973"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/973\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":988,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/973\/revisions\/988"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=973"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=973"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=973"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}