Recentment, l ’Observatori Crític dels Mitjans Media.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc han fet públic un informe titulat El tractament mediàtic de les propostes de la societat civil en campanya electoral. Tal i com explica la web canalsolidari, el document estudia la incidència que les propostes de la societat civil tenen als mitjans en el curs d’una campanya electoral. L’informe es va realitzar durant les eleccions autonòmiques a Catalunya de novembre de 2010, mitjançant entrevistes a deu entitats civils (CCOO, l’Ens de Comunicació Associativa, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Fòrum Català d’Atenció Primària, Òmnium Cultural, Unió de Pagesos, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, la Federació Catalana d’ONGD, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i SOS Racisme).
Les conclusions, que no tenen desperdici, són les següents:
- La pràctica totalitat del cobriment mediàtic de la darrera campanya electoral es va centrar, primordialment, en el seguiment de l’activitat dels partits polítics amb representació parlamentària.
- L’activitat interna dels partits polítics amb representaciò parlamentària, més que les seves propostes polítiques, va ocupar el cos central del cobriment informatiu (bona prova d’això són els dos dies dedicats a discutir si hi hauria un debat a dues bandes entre José Montilla i Artur Mas o les polèmiques mediàtiques que van generar accions de propaganda força buides de contingut com el famós vídeo de l’orgasme de les Joventuts Socialistes). Segons l’estudi, “aquest és un model que té una implicació directa amb els famosos blocs de minutatge i ordre obligatori per als mitjans audiovisuals públics, però que no s’acaba aquí. De fet, no existeix la percepció d’una diferència substancial entre aquests mitjans i els privats, per la qual cosa no sembla que els blocs siguin una part essencial del problema, sinó que aquest és més profund”.
- La cobertura mediàtica de la campanya va deixar poc espai per a la confrontació d’idees o de propostes, i menys encara, quan aquestes provenien de la societat civil.
- La majoria de debats que van aparèixer durant la campanya (les retallades socials, la crisi econòmica, el paper de la immigració, el límit dels 80 km/h, la jornada intensiva de juny a les escoles o els cas dels “ni-ni”– van ser abordats de forma simplista, sense profunditat i sense permetre la comprensió de les múltiples vessants que té cada qüestió).
- La gran majora de les persones enquestades –gent molt activa de les entitats socials i especialment en el camp de la comunicació– no només s’han sentit poc reflectides en la informació que rebien, sinó que asseguraven que el seu interès per la informació política ha decaigut durant la darrera campanya.
- La nota negativa més destacada és la nul·la repercussió que han tingut els debats temàtics organitzats directament per les entitats, sense que importés la qualitat d’aquests o el nivell polític dels participants –de vegades, caps de cartell–. A l’inrevés passava a les conferències de candidats, on podien extreure’s declaracions més fàcilment. En canvi han estat les accions més visuals, però de menys contingut, les que han acaparat l’atenció dels mitjans, i això ha suposat una oportunitat perduda per traslladar a la ciutadania elements de fons per informar-se de cara al dia de la votació.
- Tot i això també s’ha pogut observar certs senyals esperançadors que mostren que alguna cosa es mou en els mitjans i que anuncien una forma diferent de cobrir futures campanyes electorals. Diversos mitjans han inclòs espais importants on el centre del debat eren qüestions socials com l’educació, la sanitat, l’economia o el dret a decidir i on les fonts principals eren responsables d’entitats o ciutadans a títol individual
- Altres mitjans també han convidat representants de la societat civil en les entrevistes que feien als candidats i on podien preguntar directament i també a les tertúlies i debats, obrint també un altre espai interessant de participació.
Potser és hora que, de cara a les properes eleccions municipals, ciutadans, polítics i mitjans, prenguem nota per a començar a exigir una millor qualitat en les campanyes polítiques on l’essència dels debats no siguin les anècdotes ocurrents i més o menys impactants dels vídeos i declaracions sense contingut. La reflexió en les eleccions no només hauria d’implicar els partits polítics, sinó també els agents socials i la ciutadania. L’informe, a més, demana als mitjans un tractament diferent de les campanyes electorals, cosa que “no tan sols seria bona per a la democràcia i per a la societat, sinó que també ho seria per als partits polítics i per als mitjans de comunicació”, ja que el tancament del debat electoral als pocs agents que s’hi presenten i que compten amb una representació parlamentària prèvia i “la restricció al voltant d’una sèrie de rèpliques i contrarèpliques sovint allunyades de les preocupacions i inquietuds ciutadanes és, òbviament, una de les causes de la ja famosa desafecció política”.