Sang als nostres mòbils?

Per a produir un telèfon mòbil es necessiten minerals, entre ells el coltan, molt valorat per l’alt grau de conductivitat que permet (fins a 80 vegades més que el coure) i el seu caracter ultrarefractari (només comença a desfer-se a partir de 2.999 graus). Coltan és l’abreviatura de columbita-tantalita, d’on s’extreu el metall tantàlic, que té gran resistència a la calor i conté moltes propietats elèctriques. Dos catedràtics de Jaciments Minerals de la Facultat de Ciencias Geológicas de la Universitat Complutense de Madrid, Rosario Lunar, i Jesús Martínez Frías, dos experts en coltan, van mostrar als seus estudis com les propietats del tantàlic han contribuït al progrés de la indústria electrònica. De fet, és un material imprescindible per a la fabricació de telèfons mòbils, ordinadors, pantalles, sistemes GPS, satèl·lits o armes teledirigides.

Un 80% de les reserves mundials de coltan es troben a les mines situades a l’est de la República Democràtica de El Congo, on hi ha una guerra que s’origina l’agost de 1998 i que acaba oficialment el 2003 per la possessió dels diamants i altres minerals que hi ha a les seves mines, d’on els rebels els extreuen per vendre’ls i comprar armes per, a la vegada, refinançar la guerra. A més, Ruanda i Uganda exporten coltan robat del Congo (sobretot de les mines de l’est de la RDC) a occident.

Els telèfons estan finançant la guerra a El Congo?

Anem, però, al gra. El documental Blood in the Mobile, del director Frank Poulsen estableix connexions entre el món occidental −els mòbils que utilitzem− i la guerra civil que viu la República Democràtica del Congo. Les xifres estableixen un total de baixes en els darrers anys de més de 5 milions de persones i la violació de 300.000 dones. El tema dels nens soldats mereix un apartat a part.

En el documental, el seu director intenta demostrar com els minerals utilitzats per una de les companyies de fabricació de mòbils més importants del món són comprats precisament a la RDC, operació que acaba finançant una guerra que ja dura més de quinze anys. De fet, el film comença quan durant una trucada del director a la companyia de telèfons Nokia, aquesta no li garanteix que no compri els minerals a aquella zona. Per a acreditar les dades i aconseguir imatges per al documental, el director viatja a la RDC per comprovar personalment el negoci de les industries mineres il·legals. Té accés a la mina d’estany més gran de la RDC la qual està controlada per diferent grups armats, i on grups d’infants treballen durant dies en estrets túnels per extreure’n els minerals que, suposadament, acaben fent funcionar els nostres telèfons mòbils. Per saber si queda prou demostrat que els nostres telèfons mòbils financen la guerra del Congo caldrà veure el documental. Un tema és que a El Congo hi hagi un 80% de les reserves de coltan i una altra que les extraccions es facin d’allà, ja que els principals productors de coltan al món son Austràlia i Brasil i també n’hi ha al Canadà. Sigui o no així, només pel fet de fer-nos-hi pensar i estar al corrent dels conflictes oblidats, ja val la pena anar a veure’l. Aquí hi ha un avanç.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat, Tecnologia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.