Un dels tresors més ben guardats de la Menorca on visc és el seu formatge. Més enllà de sol i platja, la quantitat de vaques per metre quadrat que es mouen amb elegancia per l’illa i que de fet, formen part del seu paisatge quan hom s’hi passeja, produeixen tal excedent de llet que en el seu dia va permetre el naixement del petit formatget de “El Caserio” sota la idea del Sr. Montañés i uns quants més emprenedors de la seva època i al mateix temps, de diversos productors de grans formatges que han travessat fronteres i que en el meu cas, sovint travessen el control de l’aeroport per portar-ne quan visitem la familia i els amics. Formatge de gran qualitat i gran varietat que no té res d’envejar als “fromages” o als “quesos”, i que en petites produccions, van fent el seu camí. Segurament els hi faltaria una mica d’envoltori o de packaging, que els deixaria volar més alt en el mercat perquè tal com ens explicava el reinventor de les famoses Pretty Ballerinas, en David Bell, “a esta isla le falta marketing”. Jo li afegiria,”… y comunicación”.
Malgrat tot, el formatge menorquí ja s’exporta en certa mesura per gran part del planeta. Ho vaig poder comprovar en primera persona al mes d’octubre, visitant les magnífiques botigues Whole Foods, a Nova York. Enmig de tota la llista de grans formatges coneguts, un petit espai pel formatge de Ferreries. No és precisament dels que més m’agraden però evidentment, feia gràcia trobar-lo, com si fos un bolet fora de temporada. Per cert, de bolets també hauré de parlar perquè aprofitant que aquest blog només el llegeixen quatre amics, aquesta tardor-hivern ens hem fet un fart de trobar bolets per Menorca i vaig estar a punt de trucar la gent de “Caçadors de Bolets” perquè vinguessin a fer un programa.
Existeix un Consell Regulador del Formatge de Menorca que fa veritables esforços per promocionar-lo i de fet, recentment he sabut que estan remodelant la seva pàgina web per tal de millorar la seva via de comunicació més elemental per obrir-se al món. Feia poc llegia que el Consell Insular de Menorca els hi abocarà recursos econòmics per tal de recolzar-lo. M’imagino que no serà fàcil desbancar a les típiques ensaimades mallorquines com a recurs alimentari en forma de record a l’aeroport per portar a casa. Les han convertit en icona de les illes i ara no resulta fàcil compartir el podi a no ser que siguem inquiets i ens agradi anar una mica més enllà. Bon Nadal!
