Un balcó de saviesa

Abans, la importància d’una ciutat es mesurava per la grandària de la seva catedral. Avui, no hi ha capital digna d’aquest nom sense un bar de disseny on enviar els clients japonesos a fer una copa. I Lleida el té. L’obertura d’una terrassa nocturna dalt de l’edifici de la Llotja és una gran notícia per a l’alt directiu que ja no sap on portar la secretària a fer un daiquiri a la llum d’un espelma, per a les killers dels negocis que es rifen algun iogurín de casa bona, i en general per a una ciutat inquieta, que s’agrada, una ciutat que necessita de tant en tant mirar-se a sí mateixa des d’un terrassa sobre el riu Segre.

El local s’anomena Da-moon, acaba d’obrir i funcionarà cada nit de l’estiu fins que torni la fresca a base de fil musical chill-out, sofàs blancs a l’aire lliure i murmuris de converses intrascedents amb alguna rialla de fons. És un gran balcó sobre la ciutat, amb unes vistes espectaculars sobre el Segre, el pont il·luminat de Príncep de Viana i sobre la Seu Vella, que excerceix des de fa segles una vigilància cerimoniosa i austera sobre la ciutat. En el futur, si la nova mesquita de la ciutat va endavant i s’aixeca al polígon del Segre, la terrassa del Da-moon oferirà unes vistes espectaculars del seu miravet, còpia exacta de la de mesquita de Koutoubia a Marrakech.

Entre tantes tribulacions sobre crisis i retallades, burkes i nicabs, cortes inglessos que no arriben i litigis museístics que no acaben, aeroports amb pocs avions i canals amb pocs regs, Lleida té un nou balcó sobre el Segre des del qual veure passar la processó amb el punt just de distància i inconsciència, ingredients tan fonamentals per a la saviesa com ho és el gel picat per a un bon mojito de menta.