Els bisbes catalans han cedit a les pressions i han signat un document a favor de l’entrega de l’art de la Franja al bisbat de Barbastre-Montsó. Com ja va fer el bisbe de Lleida, cridat a capítol fa uns mesos pel nunci del Vaticà a l’Estat, Renzo Fratini, els bisbes catalans han abaixat el cap i beneeixen una solució injusta en què el bisbat de Lleida apareix com a lladre d’unes obres situades a les que llavors eren les seves pròpies parròquies i per les quals va pagar, va restaurar i va conservar de bona fe durant més d’un segle.
La falta de fermesa dels bisbes catalans és ben trista. És un assumpte que no té res a veure amb la feina pastoral ni la difussió de l’Evangeli però en la que el Vaticà, que a l’Estat només té per interlocutor a la polititzada i espanyolíssima Conferencia Episcopla Española, mai no s’hi ha mostrat neutral, ignorant en tot moment els documents que acrediten l’adquisició de les obres i prenent partit en un assumpte de clara inspiració política.
Perquè l’origen de tot plegat és polític: l’origen és que l’any 1995 la Conferencia Episcopal Española va retallar els límits històrics del bisbat de Lleida al de les províncies, un invent ben polític i terrenal de l’Estat centralista del segle XIX i que ara la cúpula de l’Església espanyola converteix en gairebé dogma de fe. Com la unitat d’Espanya, assumpte de vital importància espiritual que ha provocat fins i tot manifestacions al carrer per part de ses il·lustríssimes. Les parròquies catalanoparlants que històricament i culturalment havien format part de Lleida van passar aquell 1995 a dependre de Barbastre, i el primer que va fer el bisbat aragonès va ser reclamar, com si haguessin estat robats, el patrimoni artístic d’aquestes parròquies situat al museu diocesà de Lleida.
Estic convençut que si els bisbes catalans haguessin constituït un Conferencia Episcopal propia, el Vaticà, sempre tan pendent dels aspectes terrenals i de poder, no hauria actuat en aquest afer amb la prepotència i la parcialitat de la que ha fet gala en litigi de la Franja. I els bisbes no es veurien obligats ara a firmar documents per encàrrec i beneir solucions injustes.
El nunci Fratini ja té el seu paper signat pels bisbes. Ara anirà a la Generalitat a mostrar-lo i pressionar les noves autoritats catalanes. Veurem quina és la fermesa del nou conseller de Cultura.