El mapa del costat l’ha fet un jove internauta de Juneda, Joan Teixidó, amb el millor que tenim a Catalunya segons l’anunci d’Estrella Damm. En el seu blog, Teixidó es fa creus de l’oblit que han tingut els creadors de l’anunci amb les terres de Lleida, cosa que salta a la vista. La seva denúncia, llançada via twitter dijous, va córrer com la pòlvora, l’han ampliat reputats opinadors lleidatans i ha obligat als responsables de comunicació d’Estrella Damm a disculpar-se en la premsa lleidatana.
A banda que alguns poguem trobar a faltar València, el Rosselló o les Illes, el cas és simptomàtic de l’oblit que les terres de Lleida tenen en l’imaginari català. Falta un relat èpic que les posi en el mapa. De res li serveix a Lleida haver donat al país poetes i escriptors, Manuel de Pedrolo i Maria-Mercè Marçal, Màrius Torres i Joan Baptista Xuriguera, els dos presidents que més a prop van estar d’alliberar-lo (Companys va néixer al Tarrós i els origens familiars de Macià són a les Borges), la fira de Teatre de Tàrrega i l’Aquelarre de Cervera, i alguns dels paratges naturals més impressionants del país, des dels secans ondulats de la Segarra fins als Aspres de la Noguera, l’oli de les Garrigues i el riu Segre amb les dos Nogueres, el torró d’Agramunt i els canals d’Urgell, Guillem Viladot i l’Espai Guinavort, els congostos del Montsec i la vall del Corb, la bellesa brutal d’un paisatge ferèstec que s’escapa dels cànons noucentistes de verdor ordenada i domesticada.
Ara bé, en tot això hi ha una cosa bona: l’oblit fa que els lleidatans hi puguin gaudir gairebé en exclusiva.
Banda sonora del post:
Lo Pardal Roquer – Sóc de l’oest
(Per cert, que aquest cantautor genial mereix una entrada un dia d’aquests. David Esterri, àlies Lo Pardal Roquer, actua diumenge vinent 13 de febrer a la sala Unió d’Alpicat. A poc que puguem, hi serem.)