Les basses d’Alpicat

Fa uns anys escassejaven els xalets amb piscina a l’horta de Lleida, era ciència ficció imaginar que cada poble del pla de Lleida tingués la seva pròpia piscina municipal, i l’única i veritable platja de Ponent eren un conjunt de piscines situades als afores de la ciutat, les Basses d’Alpicat. Diversió popular de xiringuito i migdiada per als que no es podien pagar l’apartament a Salou. Jo les vaig conèixer poc abans que tanquessin, en la segona meitat dels anys noranta, quan aquell model d’oci ja havia entrat en decadència i tots plegats estàvem a punt de convertir-nos en uns nous rics insportables, aficionats a comprar bitllets d’avió per internet i a demanar cava rosat per acompanyar les pizzes en restaurants de plats quadrats i espelmetes a les taules, cretins que elogien la cuina de Ferran Adrià sense haver posat mai els peus a cala Montjoi. Què els d’expilcar. Continua llegint «Les basses d’Alpicat»

Piqué abandona Alguaire

El primer vol a Alguaire va ser un avió de Vueling que va sortir d’El Prat el 17 de gener del 2010. Abans d’enlairar-se i amb els motors de l’avió ja en marxa, el president de la companyia, Josep Pîqué, va agafar el micròfon dels assistents de vol i va desitjar a un passatge format per polítics, periodistes i endollats de tota mena un feliç Vueling i una llarga i fructífera cooperació entre la companyia i el nou aerport. La cooperació va acabar dimarts, quan el delegat del govern a Lleida va anunciar que Vueling deixarà de fer a finals de mes el vol de Palma, l’únic que mantenia després de la retirada del vol a París i de l’extravagància del pont aeri amb Barcelona. El govern no vol subvencionar avions mig buits, i la companyia no hi vol perdre diners. Punt i final. Continua llegint «Piqué abandona Alguaire»

Gavín

Isidre Gavín ha deixat la presidència del grup de CiU a l’Ajuntament de Lleida i ha marxat a l’empresa pública Cimalsa, organisme que gestiona els grans centres logístics i de tranport de mercaderies de la Generalitat. Una nova etapa per un polític que va començar molt jove (va entrar al Parlament el 1984 amb només 21 anys) i que sembla que a Lleida ja ha cremat tots els cartutxos, arribant a ser president de la Diputació entre el 2003 i 2007 i cap de llista de CiU a la Paeria en l’etapa final del siuranisme i l’inici del regnat de Ros. La retirada de Gavín és una marxa anunciada. Fa dos anys que ell mateix va fer pública la decisió de no presentar-se més. Però el partit ha trigat tot aquest temps per trobar-li un substitut: Joan Ramon Zaballos, director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, proclamat cap de llista ara fa un mes i mig. Sorprèn que CiU hagi deixat passar tant de temps, i que l’hagi deixat passar precisament a la Paeria, on els convergents no estan precisament com per regalar cap avantatge al socialista Àngel Ros, que camina decidit cap a la seva segona majoria absoluta. Continua llegint «Gavín»